dilluns, 16 de desembre de 2013

A propòsit de "llunes de carn", de Vicent Erades


(imatge presa de vicenterades.tumblr.com)



   
   Ja farà més d'un any que Vicent Erades, un jove del poble que jo a penes coneixia va posar-se en contacte amb mi per fer-me conèixer la seva creació literària. Vam tenir una conversa agradable i crec que també profitosa intel·lectualment, va dur-me el seu poemari Llunes de carn i jo el vaig obsequiar també amb alguns dels meus escrits. A partir d'aquella primera trobada, a més de mantenir un fil de contacte -i fins i tot col·laborar en alguna iniciativa puntual- l'he llegit amb interès i he pogut  comprovar l'amplitud i la intensitat de la seva tasca creativa.
   La lectura de Llunes de carn em va fer copsar, de seguida, la fèrtil combinació d'intel·ligència i sensibilitat d'aquest jove enginyer abocat al conreu artístic d'ampla banda: escriptor, però també creador audiovisual, músic, cinèfil... i em va arrossegar amb versos d'una cadència rebel, com l'impuls rialler i cantellut d'un torrent de terres altes, plens de referències fílmiques i musicals, però clarament sobredeterrminats per una permanent passió pel llenguatge.
   Un agosarat tresc que tensa, vessa i revessa els motlles lingüístics amb un llenguatge forçat fins la dislocació i amb una imatgeria fresca i agosarada, jugant amb el sentit i amb la musicalitat de les paraules, teixint un dens joc de contraris que va d'allò quotidià, casolà, a l'exòtic i llunyà, de ironia a la tendresa, del discurs automàtic o surreal  a la narrativitat...
   Caldrà seguir atents, a l'emergència d'aquest potent doll poètic.



reservoir dogs

passeja la poma verda sense boç
i que li regalime bromera màlica:
infecta'm d'accents i vers blanc
menja't el meu cor-préssec 
            orgia de canibalisme poètic
i escup el pinyol del vers que tampoc has escrit

P.S. Vicent em diu que finalment li ha canviat el títol. Definitivament el poemari s'anomena Cireres de sal, (i podeu llegir-lo seguint el link)