dijous, 16 de gener de 2014

Juan Gelman: morir però durar




   Despús-ahir va morir el poeta argentí Juan Gelman. Va morir a Mèxic, colofó d'una vida de compromís polític i social i de consegüent exili. . Lluitador d'esquerres va haver de viure l'empresonament del fill i la seva parella embarassada, i el retrobament -molts anys després- dels ossos del fill, assedegats de justícia, i la neta que havia estat raptada en nàixer, donada a la família d'un polícia uruguaià... 
   Poesia de l'amor i la vida, poesia contra l'horror i l'oblit: aquest matí he dedicat un temps ha rellegir els seus poemes. Aquest, dedicat a la seva dona i companya,l'he elegit per fer-ne un record-homenatge:


DURAR


A Mara

Tiemblan en las
monotonías del atardecer
el pájaro que canta y la oveja que bala.
¿A dónde fué a parar la muerte
y la memoria que dice muerte
con rodillas de humo?
Tu aire es el sol que tengo
y escribe ayer en hoy.
El viaje es el hagamos
cielos que duren