dimarts, 17 de juny de 2014

Afinitats electives: Graciela Iturbide, autèntica i intuïtiva




   Per seguir estirant del fil mexicà, m'abelleix avui comentar l'obra de Graciela Iturbide (Mèxic, 1942) una dona fotògraf que després de cursar estudis al Centro de Estudios Cinematógraficos va fer d'assistent del mestre Manuel Álvarez Bravo, fins que la mort de la seva filla petita la va abocar a convertir-se definitivament en  professional i, amb el pas del temps esdevenir un referent bàsic de la fotografia mexicana, fins al punt d'aconseguir, en 2008, el premi Hasselblad (autèntic Nobel de la imatge).

M'agrada la seva adhesió absoluta a la fotografia artesanal: analògica, en blanc i negre...I m 'interessa la seva manera d'acarar la creació a partir d'un documentalisme que parteix de la intuïció i persegueix dotar les seves imatges d'una dosi de poeticitat, així com la seva elecció temàtica centrada en el món femení i en el territori i la identitat cultural (natura, retrat, indigenisme, els rituals i la cultura popular)