diumenge, 24 d’agost de 2014

Anit a "Poetes a la Vall de Gallinera": Homenatge a Joan Vinyoli




ORFEU

Si d e mi baxa lira
tanto pudiera el son...


Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges, 
maduren cels, aurores, platges, 
tot es fa símbol transparent.
Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.

(El Callat, 1956)