divendres, 26 de setembre de 2014

Real i Misteri: (versions d'Anna de Noailles, 2)





L'ofrena a la natura




Natura amb cor profund on els cels s’hi reposen
Ningú haurà com jo amat amb tant d’escalf
La claredat dels dies,  la dolçor  de les coses
L’aigua lluent, la terra on la vida ha grillat.

El boscam, els estanys i i el sembrat generós
Han tocat els meus ulls més que els esguards humans
M’he recolzat a l’ampla bellesa d’aquest món
Del temps divers les flaires  he entomat amb les mans.

He dut els vostres sols talment una corona
Al damunt del meu front ple d’orgull i franquesa
en jocs he igualat la tardor laboriosa
I he vessat plors d’amor si l’estiu m’abraçava.

Jo he vingut a vos sense por ni prudència
Lliurant-vos la raó per al bé i per al mal,
Tenint per tota joia i tota coneixença
La vostra ànima airosa amb ardits d’animal.

Com una flor oberta on s’hi posa l’abella
ma vida ha escampat perfums i cants
I el meu cor matiner és com una corbella
Que us ofrena rams d’heura i gerds tanys inclinats.

Tan submisa com l’ona on els arbres reflecteixen
He sabut dels desigs covant al capaltard
Que fan nàixer al cor dels homes i les bèsties
La bella impaciència i el voler divinal.

Jo us sostinc tota viva entre els braços, Natura,
Ah! Caldrà que els meus ulls s’omplin d’ombres un  jorn
I que vagi al país sense vent ni  verdura
Que no visiten mai  ni la llum  ni l’amor...