dimecres, 15 d’octubre de 2014

Per Companys






Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
Ni terra ni cançó: pa que més val,
ella ens entra en la carn com un foc greu
i ens força a un clar designi seminal.

Us preguem de saber restar fidels
al seu tracte de llavi, espasa i niu.
És tan pura al costat de les arrels,
idèntica a l'amor, arc d'aire viu!

Feu-nos-en privilegi durador!
Distribuïda en mots i fortitud
la tenim. Esmerceu-la Vós. Senyor!

Perquè puguem somriure en el combat,
obriu son temps, el temps que ha merescut!
Deu-li la vostra mà i la llibertat!


Joan Fuster






1 comentari:

Oliva ha dit...

PRESIDENT,SEMPRE EN EL NOSTRE CORT.