divendres, 24 d’octubre de 2014

Una carta del passat. L'eco de José Corredor-Matheos.



   Ara farà un mes vaig pensar de dedicar el meu post de la categoria  "gent que m'agrada" al poeta Li Bai. Vaig revisar el poemaris que posseïa del mestre xinés i vaig recordar que n'havia de tenir un que em va interessar molt en la meva època de joventut, que s'havia publicat amb la transcripció tradicional del seu nom, Li Po

   Vaig cercar-lo pels prestatges de poesia, que tinc ordenats alfabèticament per autors, però no hi vaig trobar res. Ahir, revisant el llibres de Narcís Comadira, es va fer veure, just al costat, el llum prim d'un recull poètic que duia el títol de Carta a Li Po. En tenir-lo a les mans, vaig tenir la certesa que es tractava del llibre que havia cercat infructuosament: tenia la portada inconfusible de la col·lecció OCNOS però - i, d'aquí que no l'hagués pogut localitzar - no era escrit pel poeta xinès, sinó adreçat a ell pel poeta manxec i català José Corredor-Matheos. De seguida vaig cercar a la xarxa, per saber-ne del poeta. Vaig comprovar, amb satisfacció, no només que encara vivia sió que encara participava activament en actes poètics, el realitzat el ralitzat a Sevilla a l'inici d'aquest mes i relatar a Laredvuelta.

   De sobte hem va venir, com una vella flaire de papers imantats de poesia, el record d'aquella col·lecció de llibres de poesia que comprava, encisat, a la llibreria (avui ja desapereguda) de Josep Bertomeu, amic i company de militància política: el quadre blau amb el cercle blanc enmig, aquell títol que l'editorial Barral havia donat a la col·lecció per homenatjar Luís Cernuda, aquell  espectacular consell de redacció format per: Jaime Gil de Biedma, Ángal González,  José Ángel Valiente, José Aguastín Goytisolo, Luís Izquierdo, Pedro Gimferrer, Manuel Vázquez Montalban  i Carlos Barral...

   He tornat a llegir, tan ràpidament com fervorosa el volum, heus-ne aquí un tast: 

Me estoy atormentando
por hacer un poema,
y el poema no sale.
Olvido lo que dicen
los antiguos maestros,
y encuentro así el castigo.
Ahora sólo deseo
que el sol esté más bajo
para ir a la terraza.
El dia es ya muy largo,
y hay tiempo para todo,
si no pretendes nada.