dimecres, 26 de febrer de 2014

Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 19)



haru mijikashi
nani ni fumetsu no
inochi zo to

chikara aru chichi wo
te ni sagurasenu


La primavera
és fugaç, vols tastar-ne
l'eternitat?

i vaig dur-li les mans
dins els meus pits curulls

(versió meva a partir de traduccions al castellà)




dimarts, 25 de febrer de 2014

Record de Teófilo del Valle




Del somni





El somni no és la poesia, no és el coneixement. Però no hi ha coneixement - si hom li dóna a aquesta paraula el seu sentit més elevat- ni hi ha poesia que no s'alimenti a les fonts del somni.
(...) El veritable ensenyament del somni està ... en el fet mateix de somniar, de dur en nosaltres mateix tot aquell món  de llibertat i d'imatges, en saber que l'ordre aparent de les coses no és el seu únic ordre. De tornada del somni, l'esguard humà és capaç d'aquell esbalaïment que s'experimenta quan de sobte les coses recuperen per un instant la seva novetat primera. Jo naixo a les coses, elles naixen en mi.


Albert Béguin


dilluns, 24 de febrer de 2014

Joan Vergés: Petita i blanca




Afinitats electives: Ansel Adams, fotògraf de la natura




   Amb aquest article arribem als 100 posts de la secció d'afinitats electives, i ho he volgut celebrar parlant d'un dels fotògrafs que valoro molt tant pel que fa al seu estil com a la seva trajectòria: Ansel Adams (San francisco, 1902 - Monterey, 1984).
   En la seva llarga trajectòria, Ansel Adams ha destacat per la seva capacitat d'experimentació i per la seva voluntat didàctica, de divulgació.  Fou membre fundador (juntament amb Weston, Van Dyke i Imogen Cunningham) del grup f64. El 1936, va col·laborar en l'organització de la primera secció fotogràfica del MoMa de Nova york.   El seu treball, tot i que divers, es va centrar en el blanc i negre i el paisatge. Juntament amb Fred R. Archer va desenvolupar el sistema d ezones per a determinar l'exposició correcta, cosa que li va permetre d'assolir un gran avanç en la claredat i en la profunditat de les imatges.
  


diumenge, 23 de febrer de 2014

Encetament de la tertúlia literària "Llibres del riurau"




   Aquest migdia hem començat el projecte de tertúlies literàries del Mercat de Poble del riurau de Jesús Pobre. Amb la meva coordinació, han format la taula rodona Joan Borja professor del departament de català de la Universitat d'Alacant -amb una important tasca com a investigador i com a divulgador cultural-  i Elvira Cambrils, professora de filosofia i escriptora.
   D'acord amb una de les seves línies d'investigació, Joan Borja ens ha fet una síntesi del concepte de literatura popular i la seva relació amb la literatura en general, i també ha fet un acostament al Carnestoltes des de la vessant del refranyer popular; mentre que Elvira Cambrils ens ha parlat de la importància i el sentit del Carnestoltes en el desenvolupament de la seva novel·la El bes de l'aigua, de la qual n'ha llegit un fragment escollit. Per la meva part, he fet un acostament al conte "La Maixquera del darrer dijous", publicada per Maria Ibars a "Las Provincias" en 1935 i represa després amb canvis radicals de significació i un més dens desenvolupament literari, a dins la seva novel·la L'últim serf, de la qual també n'hem oferit un fragment. Tant els intervenents com el grupet d'amic, amigues i persones interessades que participàvem en l'acte hem pogut intercanviar també algunes breus reflexions sobre el temes desenvolupats i sobre la relació entre literatura i carnaval (simulació, personatge, catarsi...).
   Amb l'experiència d'aquest primer acte i amb la participació de la gent interessada esperem seguir desenvolupant i millorant el projecte.



Àlbum, 195: Hivern en moviment





dijous, 20 de febrer de 2014

Els llibres del riurau







El proper diumenge comencem Els llibres del riurau,  un projecte literari i cultural que des del Mercat del riurau d eJesús Pobre abordarà -amb periodicitat mensual- diferents temes com:

* La narrativa històrica a la Marina Alta.
* Literatura i cinema.
* Rutes, guies i llibres de viatges .
i molts, molts temes més.
Per a la sessió inicial d'aquest 23 de febrer de 12 a 14h tenim " Literatura i cultura popular, amb especial referència al Carnestoltes".


L'ombra del doble





   Fa unes setmanes vaig veure La double vie de Veronique  al cine-club Pessic de Pedreguer. Es tracta d'una pel·licula franco-polonesa dirigida per Krysztof Kieslowski que narra la enigmàtica història de les vides paral·leles de dues joves idèntiques físicament, relacionades el món d ela música..., que malgrat no arribar mai a conéixer-se es troben lligades per un vincle profund. 
   Uns dies després em vaig trobar, escodrinyant els prestatges de poesia de la llibreria Públics de Dénia, un llibre de poemes que vaig realcionar de seguida amb el fim que acabava de veure. Es tractava de L'ombre du double / La sombra del doble de Bernard Noël -un poeta francés que encara no coneixia. Em va atraure el seu disseny senzill i elegant,  que l'edició fos a cura de José Ángel Valente i el fet que semblava haver estat rescatat d'algun magatzem on hagués passat més d'una desena d'anys sense que ningú hagués trencat el plàstic transparent que l'envolupava, marcat el preu encara en pessetes (un preu econòmicament molt temptador). 
   El vaig comprar sense saber, però, que la major sorpresa era a dins, escrita a la curta biografia de la solapa: Bernard Noël havia nascut un 19 de novembre, com jo - encara que 23 anys abans (i Noël vol dir Nadal: Naixement!).
   Vaig investigar una mica a la xarxa i em va sobtar que estigués també relacionat, d'alguna manera amb membres del moviment surrealista que m'interessa tant - Louis Aragon, Djuna Barnes...-, que utilitzés també un pseudònim de cognom occità: Urbain d'Orlhac, que bastís la seva poètica sobre elements també centrals per a mi com l'erotisme, la mística o el compromís cívic i social.
    Hauria trobat "l'ombra del meu doble"? De moment l'estic llegint i em sembla francament interessant. Heus aquí la meva versió del darrer poema:


23

en tu
jo estimo

l'obscur trabucament

dels ulls
vers el silenci

el no-conclús
del sexe descosit tostemps
per l'apetit

l'esme

el mai prou
acabament
en tota cosa
 morent   


en tu / j'aime  //  l'obscur renversement/des yeux/ vers les silence // le non-fini/du sexe décousu toujours/par l'appétit // l'élancement // le pas assez/de fin/en toute chose/finssant



dimarts, 18 de febrer de 2014

De la unió amorosa


(imatge: Balthus)

   La unió amorosa és sublim fortuna, altíssima condició, últim replà a l'escala del desig, feliç auguri, vida nova, existència perfecta, alegria perpètua, gran misericòrdia de Déu, serenitat impertorbable, goig sens màcula de tristesa, perfecció d e l'anhel, summum d'esperances...

Ibn Hazm


Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 18)



tsubaki sore mo
ume mo sanariki
shirokariki

waga tsumi towanu
iro momo ni miru




Hom lloa el blanc
de pruna i de camèlia,
jo el toc de préssec

que encén les meves galtes
sens traça de pecat

(versió meva a partir d'una traducció al castellà)

dijous, 13 de febrer de 2014

Desiderata




   Quan sigui molt vellet, i del tot caduc, i el meus - pobrets! - hagin d'estar sempre pendents que no m'escapi i m'apugin en un  autocar dels que carretegen ànimes càndides a les manifestacions "per a ofrenar noves glòries a Espanya" a canvi d'un platet de plàstic caramull de paella empastrada del Galvis... Llavors - que quedi dit, ara que encara sé de lletra- vull que em feu del Consell Jurídic Consultiu.



dimarts, 11 de febrer de 2014

Pensaments, 67: De la paraula viva



(A Joan Maragall)

la paraula viva és una evocació que sempre invoca


Marina Alta: 40 anys sense el tren de Gandia


(locomotora de vapor del ferrocarril Carcaixent-Dénia. Foto: Xavier Santamaria)


L'11 de febrer de 1974 van suprimir el tren Dénia Gandia,.
Abans havia vingut des de Carcaixent. Curiosament, també s'ha acomplit aquests dies el 150 aniversari de la inauguració del primer tram - el 7 de febrer de 1864- , entre Carcaixent i Gandia. Una iniciativa ferroviària pionera a l'estat que s'acompliria plenament l'1 d'abril de 1884 (aviat doncs celebrarem també els 130 anys) amb la seva arribada a Dénia.
Ara, després d'anys i anys de reivindicar la connexió amb Gandia-València que mai no hauria d'haver desaparegut, tot segueix igual.
¿Serà el que ens mereixem, o serà l'hora que els fem pagar el que es mereixen? 




diumenge, 9 de febrer de 2014

De malparits




Malparits! A vegades em feu sentir foraster al meu país.

Josep Ballester



Afinitats electives: Charalampos Kydonakys. Ulls desperts, fotos brutes






      El grec Charalampos Kidonakys és un arquitecte de professió que ha aprofitat els coneixements tècnics de la fotografia que ha adquirit com a complement del seu ofici ( ús del gran angular, utilització adequada de les fonts de llum...) per projectar-los en la seva obra  com a fotògraf de carrer, on és més conegut com a Dirty Harry. 
   Un treball creatiu  ben interessant, on jo posaria de relleu la gran capacitat per captar l'instant, combinat amb un ús molt suggerent de la foto moguda. 

La fotografia és per a mi una manera d'observar el món i escriure els meus pensaments




divendres, 7 de febrer de 2014

dimecres, 5 de febrer de 2014

Valencià i català al Diccionari Normatiu Valencià







valencià -ana [valensiá]
1.
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2.
m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.
3.
m. LING. Varietat d'esta llengua parlada en la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.
4.
adj. De la ciutat de València, de la Comunitat Valenciana o del valencià, o que hi té relació. Idioma valencià. Cultura valenciana.


català -ana [katalá]
1.
adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2.
m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó, la ciutat sarda de l'Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
3.
m. LING. Varietat d'esta llengua parlada a Catalunya. Català occidental, català oriental.
4.
adj. De Catalunya o del català, o que hi té relació.









Àlbum, 192: L'Atzuvieta de la Vall d'Alcalà (2)





Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 17)




yawada no
atsuki chishio ni
fure no mide

sabishikarazu ya
michi wo toku kimi 


Mai no has sentit
dessota una pell suau
la sang ardent

No et trobes sol i buit
predicant el cami?

(versió meva a partir de traduccions al francès i al castellà)

diumenge, 2 de febrer de 2014

Àlbum, 191: l'Atzuvieta de la Vall d'Alcalà (1)





De l'amor

(imatge: Balthus)


   Sens dubte l'amor és el més eficaç intensificador de la vida perquè comporta l'assentiment incondicional a altri, la qual cosa permet de franquejar l'abisme que separa les persones; i ho és també perquè confereix el viu sentiment d'ésser alhora si mateix i altri, talment que l'existència esdevé redoblada per un fascinant joc d'intercanvi entre subjectivitats

Jad Hatem