divendres, 30 de maig de 2014

Àlbum, 211: Barranc de l'Infern amunt (des de la cala dels Testos)



   
   Després de la caminada per les Morres de Benitatxell, el descens pel barranc de l'Infern fins la cala dels Testos i el bany frec i reparador, calia fer el retorn barranc amunt: Aquí teniu Pilar en ple ascens de la primera corda

dijous, 29 de maig de 2014

Avui recordem l'Stanbrook




   Aquesta vesprada salpa del port d'Alacant el vaixell que recorda la generositat i l'audàcia de l'Stanbrook, el vaixell amglès que va salvar in extremis milers de republicans de les sarpes franquistes, d'altres molts més milers, dissortadament, no van poder fer-ho i van acabar suïcidant-se, en els camps de concentració, afusellats per les cunetes... El darrer 28 de març vaig publicar-ne un petit recordatori. Ara, l'amic Enric Balaguer n'ha fet un magnífic post al seu blog, on relata tota aquella epopeia
Jo, aquí, només vull afegir un breu comentari sobre la fotografia del port que teniu incrustada a la dreta. Es tracta d'una instantània presa en el moment que els darrers combatents de la República, aixoplugats al voltant del monument als Màrtirs de la Llibertat que hi havia a l'entrada del port, s'havien lliurat a les tropes feixistes. Uns moments després, el monument seria dinamitat. En el mateix indret, des de fa ja uns anys s'alça ara un altre monument erigit en homenatge al ejercito español.

Encara sota el soll
hi ha una memòria sencera

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 9)





Aproximació 2

li manca a l'absolut
un contrari
i és el nom
li manca al nom
una apariència
i és el rostre

la vida trena els trets
traça els traus
que li abelleix
i es gita allà
amb la mort                  


il faut à l'absolu / un contraire / et c'est le nom / il faut au nom / une apparence / et c'est le visage  //  la vie tresse les traits / trace les trous / qu'elle aime / et couche là / avec la mort
(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 2)

dimecres, 28 de maig de 2014

Afinitats electives: Manuel Álvarez Bravo, Mèxic és el món




   Quan l'altre dia, a València, l'amic i fotògraf castellonenc Paco Martí em va parlar de Manuel Álvarez Bravo ni tan sols vaig poder  assignar aquell nom amb aquella  foto del pit lluminós entre el canyar que jo havia treballat amb l'alumnat de Valencià: Llengua i imatge. Ni tampoc  el vaig relacionar amb aquella colla prodigiosa de fotògrafs i artistes plàstics, avanguardistes i d'esquerres, que va sorgir a rebuf de la revolució mexicana: Tina Modotti, Diego Rivera, Frida Khalo, Pablo O'Higgins, Edward Weston... 
Després del llamp d'aquella conversa que em va posar el seu nom davant els ulls, n'he fet una petita recerca que m'ha deixat enlluernat davant la seva l'obra creativa. 
Tot i que una precoç vocació artística va dur Manuel Álvarez Bravo (Ciutat de Mèxic, 1902 - 2002), a estudiar música a l'Academia de San Carlos, l'interés que ja se li havia manifestat des de petit  el va dur, finalment,  a decantar-se'n  per la fotografia arran de fer coneixença amb el fotògraf alemany Hugo Brehme, en 1923.
 El 1925 es va casar amb Dora Martínez de Orla, que també es dedicaria a la fotografia - moltes vegades cooperativament amb l'espòs -optant pel nom artístic de Lola Álvarez Bravo
Integrat en la colla avantguardista mexicana, Álvarez Bravo esdevindrà el fotògraf fonamental de la modernitat mexicana i desenvoluparà una llarga i intensa obra creativa centrada en la cultura, la identitat i la problemàtica social mexicana: Compartiria una exposició amb Henry Cartier-Bresson, en 1932, i fa amistat amb André Breton fins al punt que una imatge seva esdevindria la portada del catàleg de l'Exposició Surrealista Universal de 1936. També va fer incursions importants en el món del cinema, on col·labora amb directors emblemàtics, com Eisenstein o Buñuel i va fundar el primer museu mexicà de fotografia.



dimecres, 21 de maig de 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 8)





Aproximació 2


perquè una forma
perquè la precarietat
li exigeix
seguir la seva inclinació
cap a la seva pèrdua
seria la seva veritable sort

el possible reclama
un senyal després
la semença
apuja en ell
la cara humana


pourquoi une forme / pourquoi la précarieté / l'exige-t-elle / suivre son penchant / vers sa perte / serait sa veritable chance // le possible réclame /un repère puis / l'ensemance / puisse en lui / la face humaine  

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 2)

diumenge, 18 de maig de 2014

Àlbum, 205: Andoles cap al tard




Afinitats electives: Veru Iché, en l'entrellum




   Veru Iché es una fotògrafa d'origen argentí i resident a Mallorca. El seu interès per la fotografia parteix de la infantes, ja als vuit anys s'aplicava a obtenir les seves primeres imatges mitjançant una càmera Polaroid. Després, tot i estudiar en un principi ballet clàssic, ja mai va abandonar el seu interès per la imatge que va resultar finalment determinant en la seva vida.

   La seva creació esta tenyida d'un to oníric, fantasmagòric, nostàlgic i fins i tot morbós que arrenca del seu interès per les primeres imatges (decimonòniques) de l'art fotogràfic; recorrent-hi al subsconscient i incorporant-hi de vegades fotos antigues o altres ingredients matèrics per assolir un resultat on l'antic i el contemporani resulten, a la fi, indestriables.

 Unes imatges que Veru Iché planteja com si fossin cristal·litzacions de records,que es mouen en l'entrellum per apuntar sempre quelcom d'amagat, que ultrapassa la realitat entrevista, i que persegueix activar el factor emocional per damunt del purament estètic.




dijous, 15 de maig de 2014

Afinitats electives: Camille Lepage, in memoriam




« Je ne peux pas accepter que des tragédies soient gardées sous silence simplement parce qu’elles ne sont pas rentables. J’ai décidé de les couvrir moi-même et de les mettre en lumière, quoi qu’il arrive »

                     Web de Camille Lepage


Escapada de Pasqua'14: l'amfiteatre de Pula




Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 7)




Aproximació 2


a cada nom
li manca ésser
el nom
cada un va ser un inici
que va somiar fundar
el començament

cada un en aquest somni
s'ha cobert d'un rostre
florida del breu
que la seva pròpia brevetat
esborra

à chaque nom / il manque d'être / le nom /chacun fut un début / qui rêva de fonder / le commencement  //  chacun  dans ce rêve / s'est couvert d'un visage / floreson du bref  / que sa prope brievèté / efface  

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 2)

dimarts, 13 de maig de 2014

Del cinisme




   ... Per això cobra tant de prestigi el cinisme en un present de plis-plas. Tot és relatiu, res no té importància, res no ens va a enganyar, la inconsistència de qualsevol idea permet que ens riem molt mentre les coses resten com estan. 

Luís García Montero

Poesia per a la Revolta: Quaranta anys d'aquells grills i aquella platja







diumenge, 11 de maig de 2014

Els jueus a Catalunya





   Al blog de Teresa Costa-Gramunt, El Vel d'Harmonia he llegit un interessant article sobre la importància dels jueus a la Catalunya medieval i el pogrom antijueu que va esclatar a Tàrrega el 1348. Això m'ha recordat immediatament la visita que vam fer a la sinagoga de Dubrovnik (l'antiga Ragusa) durant el viatge a Cròacia que vam fer aquestes pasqües. La Sinagoga és encara activa i es troba en perfecte estat. En un petit museu que hi ha a l'entrada varem poder contemplar documents molt curiosos però, sobretot ens va impactar la reproducció de l'acta d'aveïnament del primer jueu català que hi va arribar el 1421. Li deien Josep Ferrer Bonaventura. M'abeilleix de deixar-ne constància com un complement a tot això que ens ha explicat Teresa.




De la crisi





   La crisi consisteix justament en què allò vell mor i el nou no pot nàixer, i en aquest terreny es verifiquen els fenòmens morbosos més diversos.

Antonio Gramsci


dissabte, 10 de maig de 2014

Ahir: Llorenç i Pep, homenatges i records.


(imatge: nadadora veloç. Treta de la web: mua.ua.es)


   Ahir vam anar a l'exposició antològica que s'inaugurava al museu de la universitat d'Alacant en homenatge de l'amic Llorenç Pizà (que ens va deixar no fa encara dos anys). Tot i que vam poder gojar d'una ben llarga coneixença. A tots els amics d ela colla ens va sobtar la quantitat i la qualitat d'obra que s'hi ha pogut aplegar i com des dels seus quadres semblava que encara ens comuniqués el seu gust de viure.
   Després, ja de tornada a la comarca, vam acabar a Xàbia, assistint a l'actuació  en què la Romàntica del Saladar presentava el seu darrer disc i on, com mai no deixarà de passar, també va haver sentides paraules de record per l'altre company desaparegut (dos anys abans), el Pep Bas.
   Un regust agredolç: La impressió que anem arribant a mar i, a la vegada, la sensació reconfortant que aquella nostra generació de lluitadors encara té ressò en els que ens segueixen.




Escapada de Pasqua'14: de nit al cor d'Split




dimarts, 6 de maig de 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 6)




Aproximació 2


els noms deceben
què han començat
davall la pell esblaimada
què han volgut 
encloure per sempre
o bé concloure

quelcom ens precedeix
en nosaltres
quelcom que no és
qualcú el passatger
del nostre pas


les noms déçoivent / qu'ont-ils commencé /  sous la peau blême / qu'ont-ils voulu / contenir a jamais / ou bien finir // quelque chose nous precède / en nous /  quelque chose qui n'est pas / quelq'un le passager / de notre passage


(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 2)




Escapada de Pasqua'14: Al museu Arqueològic d'Split




dilluns, 5 de maig de 2014

Afinitats electives: Solarixx (Sol Lattuca) o la immersió en el vedat




   Sol Lattuca és una fotògrafa argentina, que signa amb el pseudònim de Solarixx, de l'obra de la qual n'he tingut coneixement fa ben poc. Va accedir al món de la inatges influïda per un amic fotògraf, Matias Kritz.


   Les seves fotografies, centrades en el retrat i l'autoretrat,  participen d'aquesta pàtina esborradissa i moguda, que  m'és tan suggerent. Ara bé, per davall d'aquesta aparença espontània, en les seves fotografies hi ha un intens i minuciós treball d'edició, i una intencionalitat profunda de mostrar la cara fosca i oculta de la personalitat: immersió en allò reprimi:t, serreal, una pràctica exorcista, d'autoconeixement i catarsi que la doten d'una força singular, una mena d'imantació que carrega les seves fotografies d'una atracció empeltada d'inquietud,  pertorbadora.

Podeu fer-ne una visita a la seva creació anant a la seva pàgina web i al seu compte de flickr.


   ... generalment treballo des del meu costat fosc. Potser sigui la part reprimida que vol sortir a la llum. És una mena d'exorcisme, de purificació.