dimecres, 24 de desembre del 2014

Pep Gimeno Botifarra- Nadala de Lloc Nou d'En Fenollet








El Cant de la Sibil·la a Teulada





El Cant de la Sibil·la
Lletra d’un breviari de la Seu de València de 1533.


Al jorn del Judici
se pagarà nostre servici

D'una Verge naixerà
Déu i hom qui jutjarà
de cascú lo be i lo mal
al jorn del Juí Final.

Al jorn ...

Mostra’s han quinze senyals
per lo món molt generals,
los morts ressuscitaran
de on tots tremolaran.

Al jorn ...

Dalt dels cels davallarà
Jesucrist i es mostrarà
en lo Vall de Josafat
on serà tothom jutjat.

Al jorn ...

Portarà cascú escrit
en lo front el seu despit
les obres que haurà fet,
d’on haurà cascú son dret.

Al jorn ...

Als bons darà goig etern
e als mals lo foc de l’infern
a on sempre penarà
puix a Déu ofés hauran.

Al jorn ...

Los puigs i plans seran iguals
allí seran los bons i mals,
reis, ducs comtes i barons,
que de llurs fets retran raons.

Al jorn ...

Un rei vindrà perpetual
vestit de nostra carn mortal,
del cel vindrà tot certament
per fer del segle jutjament.

Al jorn ...

Aprés vindrà terriblement
lo Fill de Déu omnipotent,
de morts i vius judicarà:
qui bé haurà fet allí es parrà

Al jorn ...

Mare de Déu pregau per nos,
puix sóu mare de pecadors,
que bona sentència hajam
i paradis possejam.


Al jorn ...

Vosaltres tots, qui escoltau,
devotament a Déu pregau
de cor ab gran devoció,
que us porte a salvació.
Al jorn del Judici
se pagarà nostre servici.


dimarts, 16 de desembre del 2014

M'agrada Pinkhas Sadé








HE VIST UNA BALANÇA EN UN SOMNI

He vist una balança en un somni
i he pogut veure com en un dels platets hi reposava el
món.

I he vist l'altre platet però els meus ulls
no han ppogut distingir bé que hi havia.

I he vist com aquest darrer platet pesava més
sense saber ni poder aclarir res més.


(El déu abandona David, trad.: Manuel Forcano)




dilluns, 15 de desembre del 2014

En record de Victor Jara (41 anys del seu assassinat): Te Recuerdo Amanda



Afinitats electives: Adriana Lestido, tendra i compromesa.




Les imatges de la fotògrafa argentina Adriana Lestido (Buenos Aires, 1955), van estar per a mi com un coup de foudre: La seva força expressiva i la seva manera de captar l'essencial de la vida, amb un acostament tan sensitiu, com precari i apassionat, que sap empatitzar amb l'altre (millor, l'altra ja que la dona n'és, pràcticament el monotema dels seu univers creatiu), implicant-se afectivament i a la vegada sent capaç d'esdevenir un element invisible, que no destorba per a res l'espontaneïtat de les persones que són en l'escena. ..
Fotos mogudes, amb gra, amb tots els matisos enteladors del gris...recursos que et presenten les imatges com adquirides des de la precarietat, documents vius, escletxes que ens permeten copsar moments de la relació tan sensitiva com emocional d'una mare amb una filla, de la vida de les dones preses, el dolor i la fermesa amb que es manifesten la mare i la filla d'un desaparegut durant la dictadura argentina..., o la imantació que sura en la desolació de determinats paisatges extrems.



D'alguna manera sóc filla de mi mateixa. Vaig construir així el meu camí i el meu treball perquè ningú no m'ha regalat res, més enllà que en va haver molts que em van ajudar. Però, per altra part, el meu origen (la nena més pobra d'una escola pobra de Mataderos, la infantesa en una peça amb una mare sensible però irada, pare pres), tot això em fa a vegades trontollar. Com si no me permetés ocupar el meu lloc: em costa creure els meus assoliments, sempre penso que es una equivocació.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Real i misteri: (Versions d'Anna de Noailles, 3)






Poema de l'amor, XVI



Tots els mots que tu em dius no compten poc ni molt,
Però el meu acord és teu,
És pel lleu moviment de la cara i del coll
Com de tórtora que beu.

Sovint el teu propòsit és obscur i divers,
Tanmateix te’n surts indemne;
El teu alè en l’espai farà tebi l’hivern,
És quan rius que les nits creixen.

No em puc pertorbar tot i que tant em plaus
Què pots tu donar o prendre,
Ja que l’atordiment en el qual mon cor jau
És somiar que tu existeixes?... 




“Abril al Cabanyal. Crònica viva d’una resistència” al Mundial Cinema Film Festival, de Pedreguer

dimecres, 10 de desembre del 2014

L'Hospital de la Marina alta, un experiment de "privatització"









M'agrada Fiama Hasse Pais Brandao





Ausiàs calcinat

Quan després de visible per als crèduls
Ausiàs es tornés visible per als incrèduls,
el seu cos gelat pel fred de Sefarad,
com va dir ell i Espriu, causaria terror
als exegetes.

Aquest és també un dels esperits que condueixen
als seus propis llibres com un carro de morts. És possible
veure'ls, amb les quatre rodes flamejants sostenint
el pes de tantes lletres. llibres que sempre
han rodat per terra darrere la freda silueta
conductora. Bastarà Ausiàs per tal que els cecs
i els traginers vegin que el llibre
té a la seva vora amb ell un cos.


(D'Amor pels llibres, versió catlana de Jordi Doménech)






dilluns, 1 de desembre del 2014

Encontre d'escriptors d'Eivissa, Formentera i la Marina Alta


(Foto: Txin Javier Ruiz)

El proppassat dissabte vaig participar a la trobada entre escriptores i escriptors de la nostra comarca i de les illes Pitiüses que va organitzar a Dénia la fundació Baleària. L'acte  va aconseguir crear un ambient tan entranyable com interessant, a mi ja m'ho va semblar mentre es desenvolupava, però de vegades la percepció de qui actua és diferent de l'espectador. Ahir i avui, però, he parlat amb gent que hi va assistir i he pogut copsar que no era només la meua impressió.
Tot i que ja ho he sentit moltes altres vegades, l'acte d'ahir em va reafirmar en la creença que els recitals poètics contribueixen amb molta força a trencar el prejudici que "la poesia no m'agrada, és avorrida i no l'entenc...", que aquest retorn als orígens (poesia= oralitat, musicalitat, espectacle...) té molt de recorregut. El dissabte tot això es va acomplir d'una manera força arrodonida. A mi, particularment, em van engrescar molt els poetes illencs, una realitat literària rica i variada que desconeixia. Un exemple a seguir.