dilluns, 9 de febrer de 2015

Real i misteri: (Versions d'Anna de Noailles, 5 )






El bes




Parelles enzelades, oh aplec primaveral!
Ameu a antull dels jorns.
-Tot, l’ombra i la cançó, perfum i claredat
Nua i despulla l’amor.

Espremeu, mentrestant que encara sou fidels,
Aquest febril furor,
No podreu retenir el vostre amor etern
Fins l’altra estació.

El vent que ve a mesclar o a despartir les branques
Alça molts menys  desvaris
Que aquell desig que fa que els uns envers els altres
Es vinclin i se’n vagin.

La fregadissa lleu de la terra i les aigües,
L'avenç del blat madur,
la dolor i la mort són menys involuntàries
Que el desig quan escull.

Feliços; al jardí on es mostra l’estiu
Passeu enriolats,
Però el dits enllaçats, com si pètals marcits,
S’aniran desfullant

Els ulls on els esguards dansen com les abelles
I tixen raigs de sol.

Ja no transmetran més  com si brases  enceses
La mel i l’agulló,

Els cors no emprendan més,  com dues tortorelles.
L’harmoniós vol,

Les ànimes, amargues, s’apagaran entre elles,
És l’amor i la mort...


(de Le coeur innombrable)