dilluns, 6 de juliol del 2015

Notes i tasts: A propòsit de "Cap nom del món", de Carles Camps Mundó





La irreductibilitat del subjecte. Jo en l'espill del riu de les paraules. 
Reflexió, introspecció, esllavissada. 
El fardell. L'amarga lucidesa. 
Carcassa muda. L'escorça de l'angoixa existencial. 
Unitarietat  i dissolució . Mixtura.
Paradoxa.





Tot tu com a lloc clos
...
Arbre tan sols. Místic o sant.
...
Enlloc enlloc. Tot és aquí i encara
Tot és sense esperança
...
¿Un tot immens, la infinitud?
¿O, quan hi penso, ho penso en unitat?
Però, ¿com?, si cap suma dóna Soledat
...
Tot tu sigut fins a no ser sinó el que no vas ser
...
i mentre duro sóc etern
...
Però, digue'm,¿com és que el cos ha de sofrir,
que el sofriment és redemptor i el plaer no?
...
La paraula sentida singular és el silenci
...
-d'un silenci infinit, de molt abans del so,
que fa que fins el Verb fet carn es senti desvalgut-.
Enmig de res, inexpressable Jo.
...
i ser en silenci en el silenci
...
confòs cada cop més pel titubeig del dubte
...
¡Quina fatiga en les majúscules!
...