dissabte, 28 de febrer de 2015

Del pacte que fa el poema


(imatge: Balthus)


Al poema, l'ésser i el desig d'ésser pacten per un instant, com el fruit i els llavis.

Octavio Paz



dimarts, 24 de febrer de 2015

dissabte, 21 de febrer de 2015

Je me souviens...: (Dels baülets de dos pisos)




D'aquells baülets de dos pisos
que s'obrien relliscant 
sobre l'eix que els unia,
l'estoig preciós que distingia 
els més benestants de la classe

divendres, 13 de febrer de 2015

Afinitats electives: Vivian Maier o els llampecs del carrer




"Era socialista, feminista, crítica d'art i planera. Va aprendre anglès anant al teatre perquè li encantava. Solia dur jaqueta d'home, sabates d'home i un capell gran. Prenia fotografies tot el temps i després no les mostrava a ningú". Això diu  John Maloof, el descobridor i divulgador de l'obra de Vivien Maier (1926-2009), això diu que li deien els que van conèixer aquesta fotògrafa enigmàtica,  nascuda a França de pares jueus (d'origen francès, la mare, i austríac, el pare). 
El 1930 el pare abandona la família i mare i filla viuen una temporada amb la fotògrafa surrealista Jeanne J. Bertrand, d'on potser la seva afició a la fotografia. 
El 1951 arriba a Nova York i  cinc anys després es desplaça a Chicago on viurà ja, pràcticament, durant tota la vida, llevat de l'any 1959 en què fa un viatge per gran part del món. 
Treballa de mainadera i en els temps lliures es dedica a omplir i omplir rodets fotogràfica amb imatges de carrer: escenes i personatges comuns, populars, captats espontàniament i, de tant en tant, la seva pròpia imatge reflectida en qualsevol espill, vidre, escaparata.... Unes imatges que restaven en la seva major part sense revelar per falta de diners. 
Aixì fins arribar a la vellesa limitada per una gran penúria econòmica només en part compensada per l'ajut dels germans  Ginsberg, de qui havia tingut cura de petits, que li compraran un apartament i tindran cura d'ella. 
Un dia John Maloof va troba i adquirir en una subhasta una capsa amb rodets i objectes personals diversos, comença a vendre algunes imatges que va revelant fins que Allan Sekula li fa veure la importància del material que té entre mans. Aleshores, comença un apassionant treball de recuperació  de més material i de valorització d'una obra immensa, encara no del tot coneguda, d'una prodigiosa frescor i originalitat.


dilluns, 9 de febrer de 2015

Del poema


(imatge: Balthus)


Tot poema és un poema dins un altre poema: el poema de la idea dins el poema de les paraules.

Wallace Stevens


Real i misteri: (Versions d'Anna de Noailles, 5 )






El bes




Parelles enzelades, oh aplec primaveral!
Ameu a antull dels jorns.
-Tot, l’ombra i la cançó, perfum i claredat
Nua i despulla l’amor.

Espremeu, mentrestant que encara sou fidels,
Aquest febril furor,
No podreu retenir el vostre amor etern
Fins l’altra estació.

El vent que ve a mesclar o a despartir les branques
Alça molts menys  desvaris
Que aquell desig que fa que els uns envers els altres
Es vinclin i se’n vagin.

La fregadissa lleu de la terra i les aigües,
L'avenç del blat madur,
la dolor i la mort són menys involuntàries
Que el desig quan escull.

Feliços; al jardí on es mostra l’estiu
Passeu enriolats,
Però el dits enllaçats, com si pètals marcits,
S’aniran desfullant

Els ulls on els esguards dansen com les abelles
I tixen raigs de sol.

Ja no transmetran més  com si brases  enceses
La mel i l’agulló,

Els cors no emprendan més,  com dues tortorelles.
L’harmoniós vol,

Les ànimes, amargues, s’apagaran entre elles,
És l’amor i la mort...


(de Le coeur innombrable)

diumenge, 8 de febrer de 2015

De l'esperança




Sense l'esperança no trobaríem l'inesperat, que és introbable i inaccessible.

Heràclit



dissabte, 7 de febrer de 2015

De la modernitat


(imatge: Balthus)

La modernitat és allò transitori, allò fugaç, allò contingent, la meitat de l'art, l'altra meitat del qual és l'etern i immutable (...) perquè tota modernitat sigui digna de tornar-se antiguitat, és precís que es destil·li la misteriosa bellesa que, sense proposar-s'ho, la vida humana diposita en ella.

Charles Baudelaire



dilluns, 2 de febrer de 2015

Del ritme a la poesia


(imatge: Balthus)


   El ritme, millor que cap altre dels seus elements constitutius, connecta la poesia amb les obscures operacions de l'esperit humà. El ritme remet al fons primitiu del poetitzar, a un estat primari quan la poesia i el sagrat encara no s'havien diferenciat.

José Luís Vega