diumenge, 29 de març del 2015

De la individualitat poètica




... el caràcter pròpiament poètic (...) no té res a veure ni amb el geni ni amb l'art; és individualitat poètica -i només a aquesta li és donada la identitat d'entusiasme i d'acompliment del geni i de l'art, la presentificació de l'infinit, el moment diví-.

Friedrich Hölderlin



dissabte, 28 de març del 2015

El funàmbul, pura literatura.





No fa massa temps que em vaig assabentar de l'existència de el funàmbul, vaig visitar la seva web i em vaig sentir interessant pel contingut d'aquesta revista de cultura. Com que hi havia la possibilitat de comprar-ne la versió digital, vaig adquirir la revista número 4, que girava al voltant del tema de la Xoah. Em va agradar moltíssim, fins al punt que vaig fer les gestions per subscriure'm a la versió en paper (que duu inclòs l'enviament, també, de cada número en pdf). Totes aquestes gestions em van permetre d'entrar en contacte amb el seu director, David Cuscó, que em va semblar una persona apassionada pel seu treball, ben amable i accessible.
Ara he rebut, ja en paper, el número 5, dedicat a la Weltliteratur, que m'estic llegint amb fruïció:  articles curts però essencials per fer-te'n una idea bàsica del naixement dels estudis de literatura "universal" o "comparada" (amb treballs de/sobre Goethe, Ekhermann, Mme. de Staël, Karl Heinz Trost, Itamar Even-Zhoar, Armando Gnisci o Yves Chevrel; a més d'una entrevista amb Antoni martí Monterde i un treball d'acostament a Ramon Esquerra, pioner d'aquest estudis en la nostra tradició literària).
Un nou lliurament que em confirma en aquella intuïció que vaig tenir de trobar-me davant d'una iniciativa d'estudi i divulgació literària ben ambiciosa, exigent, resolta d'una manera tan senzilla com exemplar. Imprescindible.

dijous, 19 de març del 2015

Afinitats electives: Yuriko Takagi, un bany de sensualitat





  Yokio Tagaki és una fotògrafa japonesa que va estudiaa Disseny gràfic al seu país i Disseny de moda a Anglaterra. Aquesta dicotomia, perfectament harmolitzada, marca la seva evolució creativa, de manera que els seus treball de moda son "diferents" tant pel que a als llocs elegits (apïsos del tercer món), pels models (autòctons) i per la mirada, que s'acosta al punt de vista dels seus projectes creatius personals, cosa que fa que la puguem qualificar, globalment, més com a foto reportera que com a fotògrafa de moda. 

El tema central de la seva obra creativa és l'existència humana, la sensualitat, la diversitat ètnica... i el seu gènere preferit el retrat, en blanc i negre. Al llarg del seu treball ha realitzat diverses sèries d'extraordinari interès i rellevança internacional, com Nus intime (1986-1992), Confused gravitation (1991-200) i The bird of gravity (1995-2010).






M'he adonat que la sensualitat de la pròpia vida va més enllà de la sexualitat



   

Recordant: Pep Bas i Miquel Martí i Pol






el record d'un amic
és el bàlsam
                      que fa ver
l'erm mai llaurat
de la recança


divendres, 6 de març del 2015

Del poema


(imatge: Balthus)


El poema és l'amor realitzat del desig que segueix essent desig.

René Char


diumenge, 1 de març del 2015

Rere el mur, un gorg de gemmes




   Ahir vaig comprar Mur, de Gemma Gorga. Aquest matí l'he començat a llegir i m'he envescat. Festina lente. I en un moment que he aconseguit alçar els ulls del solc, he aprofitar per escriure això a la darrera pàgina, en blanc com una invitació:

l'he començat a llegir
i he començat a mirar de reüll
les planes que hi resten

com he escatimat sempre
els glops, els mossos, les cullerades,
de cada menja 
que m'enlluernava el tast

-Aquest poemari és boníssim.

Més Gemma Gorga en aquest blog.


Un País de Llibre, Un País de Rondalles. 1 i 2