dimecres, 13 de setembre de 2017

El ver i el vers






 El ver era aquell cos
d’incert perfil ardent
al trenc com un record
de l’olor de les algues,
vot d’abundor
                 que ofrena la nuesa

i el vers tremolant pels dits
raïm quallat  de present
com la paraula es fa suc
amb la crescuda,
glop de joia
                     fermentada

el resquit de la carn sense beina,
del goig quan l’ona
                   venç l’obstacle