El ver era aquell cos
d’incert perfil ardent
al trenc com un
record
de l’olor de les
algues,
vot d’abundor
que ofrena la nuesa
i el vers tremolant pels
dits
raïm quallat de present
com la paraula es fa
suc
amb la crescuda,
glop de joia
fermentada
el resquit de la carn
sense beina,
del goig quan l’ona
venç l’obstacle
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada