diumenge, 13 de gener del 2008

Del teu cos

Clam del teu cos llambreig de l’aigua
el perfil prim d’una esperança.

Bleix del teu cos murmuri d’illa
espasmes roncs com cruix l’argila.

Tast del teu cos carn desgalgada
l’estimball fosc de l’abraçada.

a

3 comentaris:

  1. the silver blue sea14 de gener del 2008, a les 1:18

    ... i naufragar.

    Preciosa la nova casa, Carles!

    Un petonet i bona setmana.

    ResponElimina
  2. Caterina Cortès14 de gener del 2008, a les 8:24

    Carles! Gràcies per les teves paraules! Em pots dir amiga o el que vulguis. Et dono permís per ser tu :D
    Ja t'he enllaçat amb la nova direcció de blog. Tot i que no és un adéu definitiu, espero tornar amb més força, i mentre, a tu com als altres, us aniré llegint sempre que pugui. No us vull perdre la pista! ;D
    M'encantan els teus poemes, com ara aquest. Molt intens.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. voliaina4 de febrer del 2008, a les 15:37

    Ha passat l'àngel exterminador i s'ha endut els poemes? o sóc jo que els havia somniat?

    ResponElimina