(imatge: Balthus)
Per a la ment occidental, el món és més objectual: el veu com una sèrie de realitats que existeixen concretades en els objectes. En canvi, per als orientals, el món és relacional, és a dir: una contínua interacció entre objectes i subjectes motius per a la relació. L'important per a nosaltres, els occidentals, són els objectes i els subjectes en ells; en canvi, per als orientals, l'important són les relacions que objectes i subjectes estableixen entre ells. Per això, les cultures occidentals han definit el que és diví tot personalitzant-lo en un Ésser Suprem, un subjecte còsmic. Les cultures orientals - des de l'islam més oriental fins a l'Extrem Orient - entenen "el sagrat" més com un moviment vinculant entre els éssers. Entenen "el sagrat" com un verb, una acció, no tant com un subjecte.
Vicente Haya
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaTot i la meua ignorància, que es molt gran, la meua experiència em diu que la visió oriental és més versemblant, molt més plausible.
ResponElimina