(imatge: Balthus)
Al poema, l'ésser i el desig d'ésser pacten per un instant, com el fruit i els llavis.
Octavio Paz
dissabte, 28 de febrer del 2015
divendres, 27 de febrer del 2015
dijous, 26 de febrer del 2015
dimecres, 25 de febrer del 2015
dimarts, 24 de febrer del 2015
M'agrada Jordi Llavina
Sobre l'amor
Ets fet del color efímer
de la fruita a la branca.
Sang de cireres que eixuga de l'aire
la mà que, collint-te, t'acull.
(de Diari d'un setembrista)
dilluns, 23 de febrer del 2015
De pedra i mar
qui desitja és de pedra
el desitjat és de mar
(i la pedra mai no aspira prou
i la mar no culmina mai)
diumenge, 22 de febrer del 2015
dissabte, 21 de febrer del 2015
Je me souviens...: (Dels baülets de dos pisos)
D'aquells baülets de dos pisos
que s'obrien relliscant
sobre l'eix que els unia,
l'estoig preciós que distingia
els més benestants de la classe
divendres, 20 de febrer del 2015
dijous, 19 de febrer del 2015
dimecres, 18 de febrer del 2015
dimarts, 17 de febrer del 2015
Enric Morera denuncia els incompliments per fer el Tren de la Costa
Ens podem fiar de vostés, ens podem fiar?
dilluns, 16 de febrer del 2015
diumenge, 15 de febrer del 2015
dissabte, 14 de febrer del 2015
divendres, 13 de febrer del 2015
Afinitats electives: Vivian Maier o els llampecs del carrer
"Era socialista, feminista, crítica d'art i planera. Va aprendre anglès anant al teatre perquè li encantava. Solia dur jaqueta d'home, sabates d'home i un capell gran. Prenia fotografies tot el temps i després no les mostrava a ningú". Això diu John Maloof, el descobridor i divulgador de l'obra de Vivien Maier (1926-2009), això diu que li deien els que van conèixer aquesta fotògrafa enigmàtica, nascuda a França de pares jueus (d'origen francès, la mare, i austríac, el pare).
El 1930 el pare abandona la família i mare i filla viuen una temporada amb la fotògrafa surrealista Jeanne J. Bertrand, d'on potser la seva afició a la fotografia.
El 1951 arriba a Nova York i cinc anys després es desplaça a Chicago on viurà ja, pràcticament, durant tota la vida, llevat de l'any 1959 en què fa un viatge per gran part del món.
Treballa de mainadera i en els temps lliures es dedica a omplir i omplir rodets fotogràfica amb imatges de carrer: escenes i personatges comuns, populars, captats espontàniament i, de tant en tant, la seva pròpia imatge reflectida en qualsevol espill, vidre, escaparata.... Unes imatges que restaven en la seva major part sense revelar per falta de diners.
Aixì fins arribar a la vellesa limitada per una gran penúria econòmica només en part compensada per l'ajut dels germans Ginsberg, de qui havia tingut cura de petits, que li compraran un apartament i tindran cura d'ella.
Un dia John Maloof va troba i adquirir en una subhasta una capsa amb rodets i objectes personals diversos, comença a vendre algunes imatges que va revelant fins que Allan Sekula li fa veure la importància del material que té entre mans. Aleshores, comença un apassionant treball de recuperació de més material i de valorització d'una obra immensa, encara no del tot coneguda, d'una prodigiosa frescor i originalitat.
dijous, 12 de febrer del 2015
Homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva en 1939
Honor i record
Visca el poble valencià, lliure i republicà
Visca el poble valencià, lliure i republicà
dimecres, 11 de febrer del 2015
dimarts, 10 de febrer del 2015
dilluns, 9 de febrer del 2015
Del poema
(imatge: Balthus)
Tot poema és un poema dins un altre poema: el poema de la idea dins el poema de les paraules.
Wallace Stevens
Real i misteri: (Versions d'Anna de Noailles, 5 )
El bes
Parelles enzelades, oh aplec primaveral!
Ameu a antull dels jorns.
-Tot, l’ombra i la cançó, perfum i claredat
Nua i despulla l’amor.
Espremeu, mentrestant que encara sou fidels,
Aquest febril furor,
No podreu retenir el vostre amor etern
Fins l’altra estació.
El vent que ve a mesclar o a despartir les
branques
Alça molts menys desvaris
Que aquell desig que fa que els uns envers els
altres
Es vinclin i se’n vagin.
La fregadissa lleu de la terra i les aigües,
L'avenç del blat madur,
la dolor i la mort són menys involuntàries
Que el desig quan escull.
Feliços; al jardí on es mostra l’estiu
Passeu enriolats,
Però el dits enllaçats, com si pètals marcits,
S’aniran desfullant
Els ulls on els esguards dansen com les
abelles
I tixen raigs de sol.
Ja no transmetran més com si brases
enceses
La mel i l’agulló,
Els cors no emprendan més, com dues tortorelles.
L’harmoniós vol,
Les ànimes, amargues, s’apagaran entre elles,
És l’amor i la mort...
(de Le coeur innombrable)
diumenge, 8 de febrer del 2015
De l'esperança
Sense l'esperança no trobaríem l'inesperat, que és introbable i inaccessible.
Heràclit
dissabte, 7 de febrer del 2015
De la modernitat
(imatge: Balthus)
La modernitat és allò transitori, allò fugaç, allò contingent, la meitat de l'art, l'altra meitat del qual és l'etern i immutable (...) perquè tota modernitat sigui digna de tornar-se antiguitat, és precís que es destil·li la misteriosa bellesa que, sense proposar-s'ho, la vida humana diposita en ella.
Charles Baudelaire
divendres, 6 de febrer del 2015
dijous, 5 de febrer del 2015
dimecres, 4 de febrer del 2015
dimarts, 3 de febrer del 2015
dilluns, 2 de febrer del 2015
Del ritme a la poesia
(imatge: Balthus)
El ritme, millor que cap altre dels seus elements constitutius, connecta la poesia amb les obscures operacions de l'esperit humà. El ritme remet al fons primitiu del poetitzar, a un estat primari quan la poesia i el sagrat encara no s'havien diferenciat.
José Luís Vega