diumenge, 31 de maig del 2015

Tot






Tot se m'enfuig
menys el toc
(elegit)
             del teu cos
quan sóc circell




dimecres, 27 de maig del 2015

Vegem com està el pati






Una primera aproximació dels analistes polítics de LEVANTE-EMV




77é aniversari del bombardeig feixista d'Alacant. Record i homenatge



   Així va quedar, aturat, com a acusació muda però imprescriptible, el rellotge del Mercat d'Alacant el dia del bombardeig per part de l'aviació feixista.  



diumenge, 24 de maig del 2015

SERÀ UN DIA QUE DURARÀ ANYS





Sembla que els hem fet fora. Ara, que no tornen mai més!



Què QUEEÈ?





Vinga... per si encara hi queda algú que no sap què votar




dissabte, 23 de maig del 2015

Reflexió, 1




Ànim companys i companyes: a guanyar el pobles per al poble



Trencall







té gust d'aigua
fresc        no res

el mormol
set         serè

de la saviesa


diumenge, 17 de maig del 2015

De necessitats


(imatge: Balthus)


   El món podria sortir-se'n molt bé sense la literatura; i podria sortir-se'n encara millor sense l'home.

Jean Paul Sartre


Del sagrat





I si el sagrat era aquesta percepció inconscient que l'ésser humà té del seu insostenible erotisme: sempre a la frontera de la natura i la cultura, de l'animal i del verbal, del sensible i de l'anomenable? I si  el sagrat era no la necessitat religiosa de protecció i omnipotència que les institucions recuperen. sinó la fruïció d'aquest clivell - d'aquesta potència/impotèncoia - d'aquest defalliment exquisit?

Julia Kristeva


dimarts, 12 de maig del 2015

Pensaments, 94: De la poesia




La poesia és la seqüela d'una commoció garbellada amb tot el cos.



M'agrada Colette Gibelin


(imatge extreta de terredefemmes.blogs.com)









saxífragues
Una flor creix en la pedra
esclata en colors triomfants,
en vibracions de fonts.

Cal aquest clivell per avivar l’esperit?
Nàixer és ferida
i promesa de llum

Cada torrent ens retorna a l’aigua dels orígens
Les arrels excaven la terra,
traspassen les esquerdes

Aquest món fendit ens invita a existir.


Saxifrages / Une fleur pousse sur la pierre / explose en couleurs triomphantes, / en vibrations de sources. // Faut-il cette fracture pour aviver l'esprit ? / Naître est blessure / et promesse de lumière // Chaque ravine nous ramène à l'eau des origines / Les racines creusent la terre, / franchissent les crevasses // Ce monde fissuré nous offre d'exister.


dijous, 7 de maig del 2015

Pensaments, 93: De l'Home i de Déu




L'Home és el grilló de Déu, Déu és el gasó de l'Home



dilluns, 4 de maig del 2015

M'agrada Antoni Xumet Rosselló


(imatge: Visat.cat)


De l'únic arbre,
a la branca més alta
has quedat, entre totes les fulles,
la més petita, i lenta.


(De Estígia)