Perquè retre's?
Oh! Retrobada, les nostres ales van a l'ensems
I el blau els és fidel.
Però que és el que brila encara per damunt de nosaltres?
El reflex morent de la nostra audàcia.
Quan l'haurem recorregut,
Ja no afligirem més la terra:
Ens esguardarem.
(Les matinaux)
Ens esguardarem amb mirada d'amistat propera...
ResponEliminaBones diades, Carles!
Benvinguda! que aquests dies sien, per a tu, plen de ventura
ResponElimina