De nou, Rosa Leveroni

Ara fa uns mesos, la Roser d'Antaviana ens recordava el centenari del naixement de Rosa Leveroni i ens convidava a la seva recuperació i celebració. M'hi vaig afegir ben de grat amb un post sobre la magnífica poeta.

Ara, passat ja el mes d'agost, en què havíem d'haver recordat també la seva mort, l'arlequí torna a penjar un article recordatori,  per seguir incentivant el centenari. I jo també vull ara afegir-m'hi, reproduint aquest  poema en què ens deixa una mena de bell i savi epitafi

Testament

Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi

vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;

vull el silenci dolç del vol de la gavina

dibuixant el contorn d'una cala ben fina.

L'olivera d'argent, un xiprer més ardit

i la rosa florint al bell punt de la nit.

La bandera d'oblit d'una vela ben blanca

fent més neta i ardent la blancor de la tanca.

I saber-me que sóc en el redòs suau

un bri d'herba només de la divina pau.

Segurament que ella no necessiti el nostre record, però som nosaltres qui necessitem les seves paraules.