divendres, 2 d’abril de 2010

Recordança de Rosa Leveroni

(foto extreta de la web de Rosa Leveroni a l'aelc)

A Antaviana m'he assabentat que a l'inici d'aquest mes s'ecau el centenari del naixement de Rosa Leveroni. He cercat de seguida el petit llibre de Contes que recordava haver comprat i llegit ja fa una desena d'anys, publicat per laSal, edicions de les dones. He tornat a rellegir amb fruïció a les seves pàgines i m'he endinsat especialment a l'interessant introducció que en fa Helena Valentí i a L'Oda, el conte que semblava perdut i finalment va ser trobat i incorporat al recull en la seua segona edició, el 1989.
   El conte ve a ser una bona síntesi dels trets de l'obra leveroniana:, la creació literària com a sublimació de l'experiència vital,  l'amor perdut i l'abocament a la solitud com a eix temàtic principal, el vaivé  entre l'espurneig apassionat i el refugi en un intimisme ric i reservat, el seu refinament literari tan suggeridor...
   Uns trets literaris que, d'altra banda, són plenament compartits per la seva poesia (més coneguda), com podem tastar en aquest delicat haikai

He fet volar l'estel
ben alt, del meu anhel,
i no l'has vist.


1 comentari:

Arlequí ha dit...

Moltes gràcies Carles per afegir-te a l'homenatge a Rosa Leveroni!