Raimon, comiat al Palau - "Al vent" (TV3 - Última cançó del comiat)

La vida es pon

La vida es pon,

l’amant hi posa mel

damunt l’esquerda

lent i voluptuós

com la mina del llapis

Pensaments, 138: (de mirar)

Si bé ho mires, t'emmiralles

Bressol de mort

La mar avança

amb punxes

                     s’alçatrema

eixancada al trenc

d’aquest viure

constel·lat de llacets negres

(quan li passes la mà

se sent aquell esgarip

que fa gran la mare)

al sud de tot

mor una cançó de bressol,

a tot el nord

només li fa d’eco la por

els nens perduts

dibuixen espantalls

en lloc de mares,

europa té els braços

de fil d’aram

(com les paraules)

qui és aquesta gent

que du per pàtria el vent,

per sola bandera la nuesa?

bé que ho sabem:

i els parem paranys

                                amb promeses

(som mala gent)

ells

es confien a la set

obstinada dels ocells

nosaltres

som l’erm,

ja no tornarem a néixer

Pensaments, 137: (del déu dels rics i dels pobres)

   Després de tants segles d'experiència, sembla que els camells dels rics han passat sense massa dificultats per l'ull de l'agulla de déu. En canvi, la misericòrdia de déu sembla incapaç d'estroncar l'escletxa adolorida dels pobres.

Pensaments, 136: (de déu)

I si déu fou un robot, avant la lettre?

Je me souviens...: (de la mà que curava)

De la mà  murmurant de la mare
que curava tant un enfit
com un recalcat.

Pensaments, 135: (del desig)

És per envilir el caràcter irremissiblement triomfant del desig  que li diuen vici.

Descórrer el mirall

Descórrer el mirall

i veure com s’aponna

la nina rapada

rere la bardissa dels somnis

(aquell llarg alleujament

flairós

                          la mel

que li puja a les galtes

mentre s’espenya)

Pensaments, 134: (de la veritat)

En honor a la veritat, caldrà agrair sempre el fet que hi podíem mentir.

con/tacte

Parla-li als ulls

amb l'esca dels ulls

(fills del goig

ens invertim

amb el foc indecís

de l'enigma)