Ella camina silenciosament, però, per davall d'aquest aspecte tranquil, és tota fúria, pura energia elèctrica. La dona comuna és tan comuna com una turmenta.
Judy Grahn
dilluns, 27 de juliol del 2009
dissabte, 25 de juliol del 2009
Je me souviens... (de quan descorfàvem)
De les amollides vesprades
que descorfàvem ametlles o
despellorfàvem panolles
covats entre les faldes
de l'entranyat rogle matriarcal
dijous, 23 de juliol del 2009
dimecres, 22 de juliol del 2009
dilluns, 20 de juliol del 2009
Comuna presència (versions de René Char, 30)
Llapis del presoner
Un amor la boca del qual és un ramell de bromes,
Es desclou i desapareix.
Un caçador va al seu encalç, un guaita l’aprendrà,
I s’odiaran tots dos, després, es maleiran tots tres.
Gela a fora, la fulla passa a través de l’arbre.
(Fureur et mystère)
diumenge, 19 de juliol del 2009
divendres, 17 de juliol del 2009
divendres, 10 de juliol del 2009
Je me souviens... (de les eines de l'avi)
D'aquelles eines de vinyater-emigrant, greixades,
desades a les fundes d'espart i penjades a la paret
des que l'avi Toni se'n va anar a viure dins el nuvol
bromós que presidia el menjador de casa.
dimarts, 7 de juliol del 2009
Comuna presència (versions de René Char, 29)
Fidelitat
Als carrers de la ciutat hi ha el meu amor. Poc importa on va en el temps dividit. Ja no és el meu amor, tothom pot parlar-li. Ell ja no se’n recorda; qui certament el va amar?
Cerca el seu parell en el deler de les mirades. L’espai que recorre és la meva fidelitat. Dibuixa l’esperança i lleuger l’acomiada. Ell és preponderant sense que hi prengui part.
Jo visc al seu fons com una despulla feliç. sense adonar-se’n, la meva solitud és el seu tresor. Dins el gran meridià on s’inscriu el seu envol, la meva llibertat el creua.
Als carrers de la ciutat hi ha el meu amor. Poc importa on va en el temps dividit. Ja no és el meu amor, tothom pot parlar-li. Ell ja no se’n recorda; qui, certament, el va amar i l’il·lumina de lluny perquè no caigui?
(Fureur et Mystère)
dissabte, 4 de juliol del 2009
dijous, 2 de juliol del 2009
El que hi resta, tot plegat (Baltasar Porcel, in memoriam)
Jo tinc una cala petita
on l'alga s'hi torna jaç
L'indret on sempre m'espera
la petja del navegant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)