dijous, 2 de juliol del 2009

El que hi resta, tot plegat (Baltasar Porcel, in memoriam)


Jo tinc una cala petita
on l'alga s'hi torna jaç
L'indret on sempre m'espera
la petja del navegant.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

1 comentari:

PS ha dit...

Crec que és l´homenatge més senzill i més bonic de tots els que he llegit avui a la blogosfera.

2 de juliol del 2009, a les 20:48

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)