Udola el llibre. Un
gat mesquer fa tremolar la tramoia dels astres. Se sent el tast de carn sota la
fullaraca, un calfred com d’algues perfumades.
Una sufocació novícia s’espenjolla, en crucifix, dels alts mugrons
encara verds. La Torà és el ventre. Un ventre sempre és dona.
Puja com l’himne, l’efluvi
del cascall. Un crit amb tall de gel ens convoca. El vell alquimista estanya
amb versos les boques del desig. Llambreguen les fulles del cau, afamades d’huracà.
Rere la darrera porta s’agita el cant somnàmbul de la levitació.
Rompre de llet,
alçaprem que qualla el formatge a les aixelles del secret. Petjades de zel
sobre l’arena. S’escola l'anhel a dins el calze androgin. El plor a dins l’esfera
es repeteix. Poema segellat.
S’enderroca el
temple, però roman el pes de la pedra. La ruda es banya de lluna, la murta s’embeu
d’ombria. Una nuesa xopa d’alba esborra les llances erectes de la nit, escampa
el fòsfor pel camí. La vida és un tresor rebel. Poesia fugitiva com el palp d’un
rajolí.
La pols, l’amagatall,
l’ídol que es desentela tocat pels dits del sol. Traces del poble enllà del
mot, de la mort. L’aliança és un vaixell sense port, l’espill és ver si és
enigmàtic.
Ritual del cos ja
flor. S’olora l’estrall, el broll de l’ofrena. L’esca esperant l’espurna. El
fem callat. L’empelt lluent. El badall
trèmul. L’ull encovant la feredat als abrics humits del paleolític.
