dijous, 27 d’octubre de 2016
dimecres, 26 d’octubre de 2016
Un llamp antic
Com una pluja
que amara el llenç de calç
riu la femella
l’ungla s’avança al sol
i ensuma satisfeta
un llamp antic
enrampa l’arc del goig
renill que encega dissabte, 15 d’octubre de 2016
Per a Josep Bertomeu Moll (serà un buit que durarà anys...)
(imatge treta de Lletra impresa)
El que s’amaga sota
l’estora mecànica de
la vida
enllà dels llocs
assolejats
les engrunes
semblaran
encara tèbies
sentor de cloroform
a la mà freda que
emboça
la boca de l’oracle
i el fruit que cau
després de tanta
inèrcia.
(Fa unes quantes setmanes, en un d'aquests moments que la vida et posa davant "la fragilitat de la vida", vaig escriure de raig aquest poema. Avui vull dedicar-li'l a l'amic)
divendres, 14 d’octubre de 2016
dilluns, 10 d’octubre de 2016
dimarts, 4 d’octubre de 2016
Inici de tardor
Inici de tardor,
un pom de figues entre pàmpols
l’oreig estrena
el trasbals de les falagueres
la nit arqueja
un llom suat, lluent d’escates
i el present
roman dins el guspireig de les lluernes
com la veu
que només viu si és en trànsit.
dilluns, 3 d’octubre de 2016
De Montaigne i l'honestedat en la vida pública
Avui he començat una relectura de Quaranta nits amb Montaigne, d'Antoine Compagnon, i no em puc resistir a reproduir el fragment final del primer capítol, "El compromís". Digueu-me si aquesta reflexió no és -o hauria de ser- de rabiosa actualitat:
... Quan un home públic menteix una vegada, ja mai més no se'l creu ningú; ha escollit un expedient en contra de la durada i, per tant, ha comès un error de càlcul.
Segons Montaigne, la sinceritat, la fidelitat a la pròpia paraula, és un comportament molt més profitós. Encara que no es tingui tirada a l'honestedat per convicció moral, si més no la raó pràctica hi hauria d'incitar
Algú podrà dir-me que això és una ingenuïtat, que les coses no funcionen així. Potser aquest també cau en el mateix parany de només mirar el guany immediat, front a la llarga durada. Potser la deshonestedat acabe pagant-se amb un estrall irremeiable (a l'estil Bettino Craxi, Pasok...)
diumenge, 2 d’octubre de 2016
Serà hora ja d'obrir els ullets?
Acabe de venir de l'Espai Cultural de Pedreguer, on he vist el documental Quan les gotes es fan pluja, del nostre paisà José Gayà, que ha programat el cine-club Pessic. Encara estic impressionat pel bon treball. Tots hauríem de fer un esforç per difondre'l.
Estic orgullós de la gent del nostre poble tan intel·lgent com compromesa amb la lluita per un món més just i solidari.
dissabte, 1 d’octubre de 2016
De la rosa eixorca
Al juliol passat, escoltant d'arrapa i fuig les notícies d'hotel en hotel, mentre viatjàvem, vaig escriure aquest "poema":
La cendra embruta des de
sempre
i la rosa ja fa temps
que és eixorca.
Mentrestant la gent fa
la viu-viu
i arronsa l’esquena:
Sembla que en Rajoy
se n’eixirà amb la seva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)