La gent també crea a la Tate

esguard poètic

Alguna cosa més que el do de síntesi

veure en la llum el trànsit de la llum.

Pere Gimferrer

London again...

Quan vaig anunciar a casa la intenció d'agafar un període d'excedència de les classes de la universitat, per seguir un curs intensiu d'anglès a Londres i a Oxford, un dels meus fills ho va interpretar com un desig faustià de rejoveniment, mentre que l'altre hi va veure més aviat un obscur desig d'humiliació, de rebre cops de regle o si més no renys per algun error de sintaxi o algun defecte de pronunciació.

Claudio Magris (El viatjar infinit)

És bo córrer el món

quan saps tornar al teu born

(o, potser,

només saps de veritat

on és el teu born

després de córrer el món?)

Je me souviens... (del perill de Sant Jaume)

De l'advertència fatal

repetida estiu rere estiu:

que no hi havia sant Jaume
sense el seu ofegat.

Quart relat veïnal

Ja s'ha penjat, al bloc d'Històries veïnals, el quart relat cooperatiu en què hi he participat, podeu llegir-lo, si això us plau, el títol és:

Confessió

De novel·les i contes

Escriure novel·les és un repte i escriure relats és un plaer.

Haruki Murakami

Comuna presència (versions de René Char, 11)

Aquesta fumera que ens portava

Aquesta fumera que ens portava era germana del bastó que somou la pedra i del núvol que obre el cel. No ens menyspreava, ens prenia tal com érem, minsos rierols nodrits de perturbació i d’esperança, amb un forrellat a les barres i una muntanya en l’esguard.

Fureur et mystère

Córrer l'Andola (Antoni Miró a la Casa del Cable)

Antoni Miró a la Casa del Cable

Ahir per la vesprada ens vam decidir a anar al Portet de Xàbia. Hi anem quasibé totes les setmanes mentre fan el cine-club; deixar córrer els capvespre pel passeig, amb tota la badia al davant, és un dels moments que més ens agraden. A l'estiu, però, procurem no acostar-nos-hi, com tampoc a Dénia, ja que ens destarota el desgavell turístic. Tanmateix, aquesta vegada teníem una raó molt suggerent: havíem llegit a la premsa l'escandalera puritana que s'hi havia mogut amb les escultures d'Antoni Miró exposades al davant de la remodelada Casa del Cable.

La Casa del Cable és un edifici singular de la barrida del portet de Xàbia, que es alçar en ple segle XIX com a capçalera de les instal·lacions del primer cable telegràfic submarí que va unir la península i les Balears i que en acabar el segle XX amenaçava ruïnes fins que ha estat restaurat i recuperat per al poble com a Museu de la Mar. L'exposició d'Antoni Miró, titulada Un viatge a Grècia, recrea l'erotisme clàssic mitjançant 10 escultures de gran tamany i 50 quadres. En aquests moments només s'hi poden veure les escultures, situades estratègicament enfront de la façana principal i vorejant el passeig marítim, els quadres substituiran ben aviat la mostra fotogràfica de les festes de Moros i Cristians que omple l'espai expositiu del museu.

Va ser un autèntic goig contemplar les bellíssimes escultures de ferro, fer una breu passejada per l'interior del museu, i fins i tot comprar un llibre que feia temps que cercava infructuosament, El temps ombrívol de les roses, l'únic poemari en català de José Albí, també emmotllat -quina tan deliciosa coincidència!- en referents del món clàssic; dedicat a Joan Fuster -el seu amic de juventut - i adreçat a la companya sentimental, Maria Beneyto, amb versos tan explicits com el poema "A Xàbia, entre llibres, amb versos teus i meus entrellaçats". Per acabar el vespre, una relaxada caminada vora mar, fugint de l'enrenou de la festa que anava creixent ran del port, per acabar refugiant-nos en la frescor d'uns "mojitos" assaborits quasi a la vora de la desembocadura del meu riu.

Havent sopat, al pati

lenta s'entaula

la saviesa antiga,

ratlla el capvespre.

Comuna presència (versions de René Char, 10)

Homenatge i fam

Dona que us acordeu amb la boca del poeta, aquest torrent de llimó serè, que li heu ensenyat, quan ell no era encara res més que una llavor captiva de llop ansiós, la tendresa dels alts murs polits pel vostre nom (hectàrees de Paris, entranyes de bellesa, el meu foc munta per sota els vostres vestits de fugida). Dona que dormiu en el pol·len de les flors, dipositeu sobre el seu orgull la vostra gebre de mèdium il·limitada, a fi que persisteixi fins l’hora de la bruguera d’ossada l’home que per adorar-vos millor reculava indefinidament en vós la diana de la seva naixença, el puny del seu dolor, l’horitzó de la seva victòria.
(Es feia nit fosca. Érem cenyits davall el gran roure de llàgrimes. El grill va cantar. ¿Com sabia ell, solitari, que la terra no anava a morir, que nosaltres, els infants de la claredat, anàvem a parlar aviat?)

Fureur et mystere

Je me souviens... (dels caragols escaldats)

Del sabor oblidat dels caragols

escaldats junt amb el raïm,

ben empolsimats de pebre i

amanits amb un raig d'oli cru.

L'escapada, 2 (3 al 6 de juliol del 2008)

A l'Aragó

Córrer l'andola (Dénia: fins ací ha arribat el verí de la traïció)

En aquests moments, la traïció de Juan Collado al partit dins les llistes del qual es va presentar i al programa amb què es va comprometre està a punt de consumar la negació de la voluntat popular lliurement expressada a les urnes, que va donar a la coalició progressista de govern (PSOE-BLOC) la majoria absoluta en les darreres eleccions municipals. Ara, una unió temporal d'empreses (per a desenvolupar el PGOU que volen els especuladors), quatre partits dretans amb el suport indispensable d'un renegat, posarà la seva cova dins la sala del poble. Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer

Visca la terra i muira el mal govern!

Maledicció amb estrella

Santiago de Xile, 11 de setembre del 1974

Cinc punyals

per esbotzar-te les anques!

Cinc claus

per obrir-te el cap!

Llum

perquè beguis oli!

Mal masclí de divendres et cargoli!

Maria-Mercè Marçal

Ritme

El ritme és el que fa la poesia persuasiva i no informativa.

José Hierro