(imatge treta de Lletra impresa)
El que s’amaga sota
l’estora mecànica de
la vida
enllà dels llocs
assolejats
les engrunes
semblaran
encara tèbies
sentor de cloroform
a la mà freda que
emboça
la boca de l’oracle
i el fruit que cau
després de tanta
inèrcia.
(Fa unes quantes setmanes, en un d'aquests moments que la vida et posa davant "la fragilitat de la vida", vaig escriure de raig aquest poema. Avui vull dedicar-li'l a l'amic)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada