Fa falta un trenc perquè esdevingui font
divendres, 16 de desembre de 2016
Pensaments, 113: (del brollar)
dimecres, 14 de desembre de 2016
L'amiga puja
dissabte, 10 de desembre de 2016
La revolució del cabàs
dimecres, 7 de desembre de 2016
Pensament, 112: (de nos i els altres)
dimarts, 6 de desembre de 2016
Nu de navalla
dilluns, 5 de desembre de 2016
D'abans de font
divendres, 2 de desembre de 2016
El fil obscur de la flama
Parlem d’aquella pesantor
dolça de fruit
on el sender s’extravia
escampem el tel
novicial sense llast
de la cendra
i el vent esborrona
arran el solc
demesiat de bellesa
cada mot
absolt reverteix
en la puresa de l’aigua
i un escorrim
de poesia trasllueix
el fil obscur de la flamadiumenge, 27 de novembre de 2016
L'escruiximent del poema
L’escruiximent del poema
com el pa sobreviu al foc
com s’embosca la sal
en la transparència de l’aigua
com el llarg trascolar
de la pluja en aiguaneix
una flor cremant a la mà
que persevera
com un deute
o anhel de l’ànima
que cerca la carndivendres, 25 de novembre de 2016
L'encís rau
L’encís rau
en un llamp de
rodonors
llà,
on una coïssor
remou les frontisses
del cos
frèvol llenç
de cosits maldestresdimecres, 23 de novembre de 2016
Transparència
(imatge presa de Nimfas, de Veru Iché)
Cap pes ni feix
enravenat de tremolors
esbotzaria
la lliscant ocultació de riu
que et revela
diumenge, 20 de novembre de 2016
Pensaments, 111: (de l'enyor)
dimecres, 16 de novembre de 2016
Al celler del crepuscle
Al celler del
crepuscle
la mà encrespada
de l’oratge
alça a punt de neu
una abundor encara tèbia
de llet
un son ensordit
d’abisme
rovella l’àncora,
un lent pesar de
campana
aplana l’erm
lent pentinar de
gata,
l’ai profund del
barquerdivendres, 11 de novembre de 2016
Do sense hora
dilluns, 7 de novembre de 2016
Cor i flama a la tomba d'Apollinaire, seguit de l'esclat de la meravella
Mon Coeur pareil
a une flamme renversée
P.S.: Després d'haver penjat aquesta imatge, presa per mi, del cal·ligrama que hi ha esculpit a la tomba d'Apollinaire, continue llegint un dels llibres que vaig comprar el darrer pont a Paris, Poesie 1946-1967 de Philippe Jaccottet i de seguida em trobe aquests versos a la fi d'un curt poema:
Cette flamme, ou larme inversée:
une obole pour le passeur
Qui diu que no hi ha cruïlles del temps on s'obre una escletxa i s'hi manifesta l'eixarm, la meravella?
Pensaments, 110: (de la insostenible lleugeresa del ver)
dissabte, 5 de novembre de 2016
Pensaments, 109: (del son)
divendres, 4 de novembre de 2016
Juli Capilla: presentació i primera lectura de "Viatjar descansa" a Gandia
París era un festeig
Aquest pont de Tots Sants, Pilar i jo hem fet una escapada a París. Ella em va regalar, en arribar, una llibreta - carnet, en diuen els francesos- com les que m'agraden i "porte sempre amb mi" per apuntar-hi sensacions, idees, esborranys de poemes...
Només arribar, amb els apunts que vaig anar espigolant aquells dies he fet un llarg poema amb el títol de Bienhereux. Ara i ací, us en vull avançar, a tall de tast, l'apartat central dels set que el composen:
Bienhereux
A Nusch i Paul Éluard
...
IV
Ella eix
que flueix
vincle amb la sang
i fam que s’abeura
l’acord com un recer
de
vidre sonor
(l’afluixament dels límits)
...
París
(28 d’octubre - 1 de novembre de
2016)
dijous, 3 de novembre de 2016
Sant Miquel dels Reis: Ja era hora!
Empresonats a Sant Miquel dels Reis i afusellats arran dels seus murs,al barranc de Carraixet. Recordem i honorem els lluitadors i els màrtirs per la llibertat amb els versos d'Estellés:
Gran oratori pels morts valencians de la postguerra.
Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d’amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d’una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada
i les rebentades pupil•les.
hi ha un taronger d’amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d’una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada
i les rebentades pupil•les.
Vora el barranc del Carraixet
alena un poble, persevera
i confia en la llibertat
dels dies i de les banderes.
Vora el barranc del Carraixet
s’aixeca una barricada
coronada de falçs invictes,
segellada amb la sang d’un poble.
alena un poble, persevera
i confia en la llibertat
dels dies i de les banderes.
Vora el barranc del Carraixet
s’aixeca una barricada
coronada de falçs invictes,
segellada amb la sang d’un poble.
Vora el barranc del Carraixet
vinclarem les postres banderes
en un silenci reverent
davant les tongades de morts;
davant tongades successives
d’assassinats, de morts inermes
afirmarem plor I paraula
vora el barranc del Carraixet
vinclarem les postres banderes
en un silenci reverent
davant les tongades de morts;
davant tongades successives
d’assassinats, de morts inermes
afirmarem plor I paraula
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
sempre hi ha una falç que ens espera,
una bandera, una energia,
unes mans que proclamen pau,
el sacrifici i l’esperança.
Per ells durem l’ànima plena,
vent endins, terra endavant,
vora el barranc del Carraixet
sempre hi ha una falç que ens espera,
una bandera, una energia,
unes mans que proclamen pau,
el sacrifici i l’esperança.
Per ells durem l’ànima plena,
vent endins, terra endavant,
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
traïdors de casaca alterna
han emplenat les dolces tombes
de successius assassinats.
Botxins de foli i estampeta
han dictaminat bosques morts
amb les ungles negres de terra
vora el barranc del Carraixet
traïdors de casaca alterna
han emplenat les dolces tombes
de successius assassinats.
Botxins de foli i estampeta
han dictaminat bosques morts
amb les ungles negres de terra
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
vora els difunts del nostre poble,
les flassades de pobra terra
i, de postres, el tir de gràcia,
direm per sempre el nostre amor
gran com la mar que ara clareja
sobre els murs dels afusellats
vora el barranc del Carraixet
vora els difunts del nostre poble,
les flassades de pobra terra
i, de postres, el tir de gràcia,
direm per sempre el nostre amor
gran com la mar que ara clareja
sobre els murs dels afusellats
vora el barranc del Carraixet
Vora el barranc del Carraixet
dintre el matí d’oratge gris,
afirmen la nostra promesa,
la nostra esperança en el poble,
la seua sang que continua
i alimenta la nostra còlera,
i farem el nostre camí
Vora el barranc del Carraixet.
dintre el matí d’oratge gris,
afirmen la nostra promesa,
la nostra esperança en el poble,
la seua sang que continua
i alimenta la nostra còlera,
i farem el nostre camí
Vora el barranc del Carraixet.
Vora el barranc del Carraixet
per una mort, una mort sola,
aixequem la nostra senyera
de combativa llibertat.
Per un mort, només, un de sol,
només per un pètal de sang,
la sang universal del poble,
vora el barranc del Carraixet.
per una mort, una mort sola,
aixequem la nostra senyera
de combativa llibertat.
Per un mort, només, un de sol,
només per un pètal de sang,
la sang universal del poble,
vora el barranc del Carraixet.
Vora el barranc del Carraixet
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits tenebroses,
els assassinats de la terra.
La llum puja com la bandera,
puja la bandera del sol,
puja com un puny, com una sang,
Vora el barranc del Carraixet
els morts de fredes matinades,
els morts de les nits tenebroses,
els assassinats de la terra.
La llum puja com la bandera,
puja la bandera del sol,
puja com un puny, com una sang,
Vora el barranc del Carraixet
dimecres, 2 de novembre de 2016
Retorn a Nusch i a Paul Éluard
Aquest cap de setmana, Pilar i jo, hem fet una escapada a París. Entre altres coses hem realitzat una passejada pel cementeri de Père Lachaise on, entre altres, vam visitar les tombes de Nusch de Paul Éluard, l'apassionada relació dels quals ja vaig portat, temps arrere, en aquest blog mitjançant la selecció i traducció d'una trentena de poemes del "poeta de l'amor" inspirats i dedicats a la seva amant. Podeu, si us plau, revisitar-los ara:
Etiquetes de comentaris:
homenatges,
Paul Éluard,
poesia,
traduccions
dijous, 27 d’octubre de 2016
Tabarca: finis terrae
dimecres, 26 d’octubre de 2016
Un llamp antic
Com una pluja
que amara el llenç de calç
riu la femella
l’ungla s’avança al sol
i ensuma satisfeta
un llamp antic
enrampa l’arc del goig
renill que encega dissabte, 15 d’octubre de 2016
Per a Josep Bertomeu Moll (serà un buit que durarà anys...)
(imatge treta de Lletra impresa)
El que s’amaga sota
l’estora mecànica de
la vida
enllà dels llocs
assolejats
les engrunes
semblaran
encara tèbies
sentor de cloroform
a la mà freda que
emboça
la boca de l’oracle
i el fruit que cau
després de tanta
inèrcia.
(Fa unes quantes setmanes, en un d'aquests moments que la vida et posa davant "la fragilitat de la vida", vaig escriure de raig aquest poema. Avui vull dedicar-li'l a l'amic)
Etiquetes de comentaris:
homenatges,
poesia
divendres, 14 d’octubre de 2016
Pensaments, 108: (De la fecundació)
dilluns, 10 d’octubre de 2016
La mateixa diferència
Etiquetes de comentaris:
pensaments,
poesia
dimarts, 4 d’octubre de 2016
Inici de tardor
Inici de tardor,
un pom de figues entre pàmpols
l’oreig estrena
el trasbals de les falagueres
la nit arqueja
un llom suat, lluent d’escates
i el present
roman dins el guspireig de les lluernes
com la veu
que només viu si és en trànsit.
dilluns, 3 d’octubre de 2016
De Montaigne i l'honestedat en la vida pública
Avui he començat una relectura de Quaranta nits amb Montaigne, d'Antoine Compagnon, i no em puc resistir a reproduir el fragment final del primer capítol, "El compromís". Digueu-me si aquesta reflexió no és -o hauria de ser- de rabiosa actualitat:
... Quan un home públic menteix una vegada, ja mai més no se'l creu ningú; ha escollit un expedient en contra de la durada i, per tant, ha comès un error de càlcul.
Segons Montaigne, la sinceritat, la fidelitat a la pròpia paraula, és un comportament molt més profitós. Encara que no es tingui tirada a l'honestedat per convicció moral, si més no la raó pràctica hi hauria d'incitar
Algú podrà dir-me que això és una ingenuïtat, que les coses no funcionen així. Potser aquest també cau en el mateix parany de només mirar el guany immediat, front a la llarga durada. Potser la deshonestedat acabe pagant-se amb un estrall irremeiable (a l'estil Bettino Craxi, Pasok...)
Etiquetes de comentaris:
citacions,
gent que m'agrada,
Notes de lectura
diumenge, 2 d’octubre de 2016
Serà hora ja d'obrir els ullets?
Acabe de venir de l'Espai Cultural de Pedreguer, on he vist el documental Quan les gotes es fan pluja, del nostre paisà José Gayà, que ha programat el cine-club Pessic. Encara estic impressionat pel bon treball. Tots hauríem de fer un esforç per difondre'l.
Estic orgullós de la gent del nostre poble tan intel·lgent com compromesa amb la lluita per un món més just i solidari.
dissabte, 1 d’octubre de 2016
De la rosa eixorca
Al juliol passat, escoltant d'arrapa i fuig les notícies d'hotel en hotel, mentre viatjàvem, vaig escriure aquest "poema":
La cendra embruta des de
sempre
i la rosa ja fa temps
que és eixorca.
Mentrestant la gent fa
la viu-viu
i arronsa l’esquena:
Sembla que en Rajoy
se n’eixirà amb la seva.diumenge, 25 de setembre de 2016
dijous, 22 de setembre de 2016
El cos quan es dóna
(instal·lació d'Antoni Miró. Port de Xàbia)
El cos quan es dóna
enclou l’abim en
l’alè
és d’ona
- arrissament plaent
sense banderes
i és dona
- ànsia d’esponja nutrícia
avenc i cabellera
tremolosa de músicadimarts, 13 de setembre de 2016
Despullament
...
¿d’on aquest
doll que no diu,
emmotlla?
- El bes llum és un goig
reflectit en la febre,
si errant
és perquè canta
diumenge, 11 de setembre de 2016
Et recorde amanda
Bon cop de falç
Descoberta
Per a Naia
La infantesa que
tresca
esvalotada per la
platja
i s’encara
encara alada
al jou de la gravetat
al sondroll d’emmirallar-se
en el senyal del seu
pes
descalç sobre l’arena
aquell batec de cor
vidre per estrenar
era un repic que
repetia
ara
ara
ara.
dijous, 1 de setembre de 2016
Pensament, 107: (De perdonar)
dijous, 18 d’agost de 2016
Pensaments, 106: De la història críptica dels valencians
La victòria està condemnada, en el punt d'imposar-se s'aniquila. La derrota, en canvi, romandrà com un dol que es grata la cicatriu, com un fem, com un afany.
divendres, 8 de juliol de 2016
De nou, L'amant de Lady Chatterley
La nostra és una època essencialment tràgica, per això ens refusem a prendre'ns-la tràgicament. El cataclisme s'ha esdevingut, nosaltres som entre les ruïnes, comencem a bastir nous i reduïts hàbitats, a fundar noves esperances. És una tasca més aviat àrdua; ara no hi ha cap via fàcil devers l'esdevenidor; però fem marrada, o bé saltem per sobre els obstacles. Cal continuar vivint, siguin pocs o molts els cels que s'hagin esfondrat.
o bé això altre:
... Connie havia adoptat les normes dels joves: el moment present ho era tot. I els moments se succeïen sense dependre necessàriament els uns dels altres.
Tot això va ser publicat per primera vegada en 1928... Ja veieu, no hi ha res nou davall el sol. Roda la mola...
dijous, 30 de juny de 2016
Concordança
dilluns, 27 de juny de 2016
Pensaments, 105: Del son etern
dilluns, 20 de juny de 2016
dissabte, 18 de juny de 2016
Pensaments, 104: De l'alè
divendres, 10 de juny de 2016
A galopar!!!!
dissabte, 4 de juny de 2016
Dues roses
Venia a
demanar-s’ho. Només Ella, l’hora d’au ran l’acull del silenci. I fou com treure el primer brot de l’estiu de
la nit. Ens arraulírem al clos d’ulls encesos i foscor de cera cremant. Els
cossos eren dues roses que han crescut massa juntes, com si un empelt venturer
ens hagués concedit un bes de pètals compartits. I Ella s’escoltava el palpit
de riu forçat forçant les temples. I les meues mans llegien el desgel del
Talmud en la seva estesa mel jueva.
diumenge, 29 de maig de 2016
Pensaments, 103: D'enlaire
envolar-se vol remor / brot broll d'au o aigua // l'enlaire és gest femella // cal humiliar-se / per merèixer la font
dimecres, 25 de maig de 2016
Pensament, 102: Del fingiment
dijous, 12 de maig de 2016
Riu sense coixí
Etiquetes de comentaris:
pensaments,
poesia
dissabte, 7 de maig de 2016
Pensaments, 101: De la poeticitat
La poeticitat és dur el dir al seu punt de meravella: desvetllar l'únic del mot que s'ofrena, la singularitat que de tan entranyada l'iguala al tot.
divendres, 6 de maig de 2016
Pensament, 100: De la invenció de Déu
dijous, 5 de maig de 2016
Pensaments, 99: de la clau que enclou
diumenge, 1 de maig de 2016
A la II Festa de la Poesia d'Alacant
Ahir vam passar a Alacant, sota els auspicis de la Universitat d'Alacant i de l'AELC, un interessant dia de convivència i intercanvi entre poetes. A la lectura col·lectiva de la vesprada, vaig llegir el poema "Mentre llegia Anne Sexton". Aquí en podeu llegir un fragment:
...
Anne feia udol,
vent, cascall,
movia les anques de
trau ferest,
brill de fil d’aram
o flux de lliris,
i mussitava la
feblesa anhelant de l’ou
mentre enterbolia
el brou conjugal
amb un bon manoll
d’espàrrecs
...
dilluns, 25 d’abril de 2016
dimecres, 20 d’abril de 2016
Vicent Erades, gormand de la paraula
Fa només unes
setmanes he pogut llegir Quadern de
bitàcola, un nou poemari acabat d’enllestir, on he pogut refermar-me en
aquella primera valoració alhora que em reconfortava la constatació que Vicent
segueix sense desmai amb el procés de conformació d’un, ben sòlid, univers
poètic.
A la primera part,
“Flors de desert”, el poeta –“verbívor de records” - inicia la recol·lecció de flors rarament
fresques entre un erm de pell-desert jugant a l’equilibri, el trànsit alat
entre l’exotisme i la quotidianitat, amb el rerafons de l’amor que apunta per davall el llençol del llenguatge, en un procés minat, subversiu.
ningú és innocent
tot adjectiu és subjectiu
Després, “Andante
spianato per un peix espasa” també s’escriu sobre la pell, la seua és
impaciència, l’altra l’oceà on el seu naufragi. I el camí transcorre entre el
gel, l’aigua, la nit, el sotsobre..., que és el camí debanat del coneixement és el del dir amagat, dislocat,
poètic: una simfonia de sensacions, un cataclisme submergit que es manté
magistralment en to menor.
Les cordes de piano vibren per simpatia
però la barca llisca sobre l’aigua
perquè li té por
A “Curs de paraigudisme
per a paraules inquietes a la punta de la llengua” el poeta esfulla, finalment, la poesia. A
glopades,tentinejant com un funàmbul en equilibri entre la intensitat i la
lleugeresa, amb passes ritmades, apassionades, musicals...
et seduïa
el dolç tirantet
el tirantet del sostenidor
volies desabotonar-li el sostenidor
poc a poc volies traure-li la roba interior
al poema
però desconeixies el raval
i els versos de tacó alt.
Si, aquest nou
lliurament, m’ha refermat en el convenciment que ens trobem davant d’una de les
veus poètiques amb més recorregut, no només en l’àmbit de la nostra
comarca sinó en el camp global, tan puixant i efervescent, de la poesia jove
feta en català al País Valencià. Un estil ben personal, fresc i juganer, entreviat
d’ironia i tendresa, propi d’un gormand de la paraula, que apel·la als sentits
i a la musicalitat, capaç de trenar ben
hàbilment devessalls d’imatges i relacions sobre la base d’un toc surrealista,
on la poesia sembla el rastre deixat per l’aflorament del plaer que produeix el deixament, a la vegada profund i volàtil, a mans d'un arriscat envit estètic
dijous, 14 d’abril de 2016
Proclamació de la República a Gata, el meu poble
Subscriure's a:
Missatges (Atom)