Pensaments, 139 : (De la dificultat d'atènyer la virginitat)

No és segell,  ni mirall de la infància que es clivella amb l’esguard d’un desig altri.

No vel, si  ull i anunci en l’ocult: La virginitat és el darrer guany, aquella neu primigènia que, si arriba a ser deu commoguda, ens abismarà al ventre.

Solcar

L’ungla en el moll de l’os

ja el cos és mar

i a la mar plou

L'enfilall

A la meua germana Maria Rosa

Aquest lent

cercolar el cep vell,

la màtria fonda del vi

quallat d’ancestres

(l’enfilall de tots els morts

en el mot d’un sol cabdell)

i la irrupció

sonora del clivell,

com el llamp

que romp el xàfec

(el vol d’una hamaca

quan s’envernissa de lluna)

Els bells esculls

Ai! Bells esculls

                          omòplats

on aleteja un esquitx amargant

de verge encara

(devor

           adoració)

alt trapezi

                    del vi

on llegir sense mans

l’enarcament

d’un goig sordmut

(s’encona el dejú

                            del creient

mentre l’ídola es bada)

Himeneu

Io Hymen Hymenaee io,

Io Hymen Hymenaee

Catul

La fosca s’escurça amb l’hora àvola

de les dents

i l’agulla que avança i el coll rebecat

com un llençol tebi

(el viu ja ensuma el jou del delit)

un tudó mascarat just abans que el cant

del corn del sexe

(l’atordiment del glop espès de la primera llet)

i un esquiu conillet d’almescar que xopa el midó

i s’hi adelita

(l’extremitud del toc sota les ungles)

I un pols que es ja glop d’esllavissada, esvalot d’olors

i tall que raja

(el jou, que és còncau, es torna escapulari)

Esvalot a l'ampit

Esvalot a l’ampit

fulgent es destrena la carn

d’un son encara còmplice

l’anunci esmolat d’uns pits

ansiosos de viatge

i el gest del tallant, i la vela ufana

ja olorant l’esquitx salat

de fora port

els dits salpaven