Tota pedra és el centre del seu llac.
dimarts, 19 de desembre de 2017
dimecres, 29 de novembre de 2017
Mirant una fotografia
Era abans
del big bang de la llavor dins l’argila
i ja un vol d’espurnes com es malversa
l’esperma,
a dins l’espectre vibrava la brasa
i la flama ensumava el contorn del futur
pel fil de llet encara no inscrit al palmell,
l’enigma del demà
era el cant amb què es despulla la merla,
com el gruny d’un arrap d’arrop
olorós davall la roba
i l’avenç d’una harmonia d’arcs i trapezis,
amb l’emboscada malícia
d’un cos que en l’altre anella
ara el tresor del temps ha tret fulla nova
com l’èxtasi quiet amb que la sargantana
absorbeix el bé del goig
i ella es torna au incorpòria, neguit, reclam
extrem,
fosca llum sense mirall,
necessària com l’aire
ara que la veig mentre en l’ignot creixia
com la il·lusió amb que pugen els pals d’un
circ
arborats sota la brusa
la set dels ulls s’emmiralla amb la sorpresa
i refà el món des de l’origen,
una postergada confluència.
dilluns, 20 de novembre de 2017
Frueix el cec
frueix el cec
a dins l’escot,
palp sempre inacabat
sorpreses com coloms,
les neus incendiàries.
dimarts, 14 de novembre de 2017
divendres, 3 de novembre de 2017
Capaimona
(Foto treta de Serra Amunt -Wikiloc)
La soledat,
als alts,
és un hivern que no
encongeix,
un bell nu sense casa
la terra sense
retorn,
només un enigma
picat en cercles i
regalls
que acondueix a
l’oblit
on la fidelitat
és d’amor sense fils,
una carrasca amatent
a l’abraçada
i l’aigua una promesa
sense llei per
allerar-la,
només un glop de pau
on tot,
encara i ja,
és superflu.dilluns, 30 d’octubre de 2017
El secret nom
El meu poble
davant el silenci,
sol i ultratjat
el secret nom
en un batec
a dins el ventre
sota la llengua
l’agredolç
que refà l’aliança
l’esquitx
d’un altre arrap
al so fluent de l’aiguadiumenge, 29 d’octubre de 2017
dimecres, 25 d’octubre de 2017
diumenge, 1 d’octubre de 2017
dimarts, 26 de setembre de 2017
L'amor
L’amor desconeix
el pes que adorm el
zel
de la pedra
l’amor és una
bestiola,
o un manat d’herba
l’amor és
l’encegament
que llepa el vigor
de la nuesadissabte, 16 de setembre de 2017
Pensaments, 141 : (De lectures)
Hi ha lectures que t'esborronen per sempre. A mi m'ha passat avui amb Feliu Formosa
dimecres, 13 de setembre de 2017
El ver i el vers
El ver era aquell cos
d’incert perfil ardent
al trenc com un
record
de l’olor de les
algues,
vot d’abundor
que ofrena la nuesa
i el vers tremolant pels
dits
raïm quallat de present
com la paraula es fa
suc
amb la crescuda,
glop de joia
fermentada
el resquit de la carn
sense beina,
del goig quan l’ona
venç l’obstacle
dilluns, 17 de juliol de 2017
dimecres, 12 de juliol de 2017
Els matins
Fets de records,
els matins es desperten
i ja pesen com els llençols
mullats
acabats d’estendre
al sol que vacil·la però
esdevindrà esgrogueïdor
divendres, 30 de juny de 2017
Pensaments, 139 : (De la dificultat d'atènyer la virginitat)
No és segell, ni mirall de la infància que es clivella amb
l’esguard d’un desig altri.
No vel, si
ull i anunci en l’ocult: La
virginitat és el darrer guany, aquella neu primigènia que, si arriba a ser deu
commoguda, ens abismarà al ventre.
dilluns, 26 de juny de 2017
dimarts, 13 de juny de 2017
L'enfilall
A la meua germana Maria Rosa
Aquest lent
cercolar el cep vell,
la màtria fonda del vi
quallat d’ancestres
(l’enfilall de tots els morts
en el mot d’un sol cabdell)
i la irrupció
sonora del clivell,
com el llamp
que romp el xàfec
(el vol d’una hamaca
quan s’envernissa de lluna)
diumenge, 11 de juny de 2017
Els bells esculls
Ai! Bells esculls
omòplats
on aleteja un esquitx amargant
de verge encara
(devor
adoració)
alt trapezi
del vi
on llegir sense mans
l’enarcament
d’un goig sordmut
(s’encona el dejú
del creient
mentre l’ídola es bada)dijous, 8 de juny de 2017
Himeneu
Io Hymen Hymenaee io,
Io Hymen Hymenaee
Catul
La fosca s’escurça amb l’hora àvola
de les dents
i l’agulla que avança i el coll rebecat
com un llençol tebi
(el viu ja ensuma el jou del delit)
un tudó mascarat just abans que el cant
del corn del sexe
(l’atordiment del glop espès de la primera
llet)
i un esquiu conillet d’almescar que xopa el
midó
i s’hi adelita
(l’extremitud del toc sota les ungles)
I un pols que es ja glop d’esllavissada, esvalot
d’olors
i tall que raja
(el jou, que és còncau, es torna escapulari)
divendres, 2 de juny de 2017
Esvalot a l'ampit
Esvalot a l’ampit
fulgent es destrena la carn
d’un son encara còmplice
l’anunci esmolat d’uns pits
ansiosos de viatge
i el gest del tallant, i la vela ufana
ja olorant l’esquitx salat
de fora port
els dits salpaven
dilluns, 29 de maig de 2017
divendres, 26 de maig de 2017
La vida es pon
La vida es pon,
l’amant hi posa mel
damunt l’esquerda
lent i voluptuós
com la mina del llapisdijous, 25 de maig de 2017
dimecres, 24 de maig de 2017
Bressol de mort
La mar avança
amb punxes
s’alçatrema
eixancada al trenc
d’aquest viure
constel·lat de llacets negres
(quan li passes la mà
se sent aquell esgarip
que fa gran la mare)
al sud de tot
mor una cançó de bressol,
a tot el nord
només li fa d’eco la por
els nens perduts
dibuixen espantalls
en lloc de mares,
europa té els braços
de fil d’aram
(com les paraules)
qui és aquesta gent
que du per pàtria el vent,
per sola bandera la nuesa?
bé que ho sabem:
i els parem paranys
amb promeses
(som mala gent)
ells
es confien a la set
obstinada dels ocells
nosaltres
som l’erm,
ja no tornarem a néixer
dimarts, 23 de maig de 2017
Pensaments, 137: (del déu dels rics i dels pobres)
Després de tants segles d'experiència, sembla que els camells dels rics han passat sense massa dificultats per l'ull de l'agulla de déu. En canvi, la misericòrdia de déu sembla incapaç d'estroncar l'escletxa adolorida dels pobres.
dilluns, 22 de maig de 2017
divendres, 19 de maig de 2017
Je me souviens...: (de la mà que curava)
De la mà murmurant de la mare
que curava tant un enfit
com un recalcat.
que curava tant un enfit
com un recalcat.
dijous, 18 de maig de 2017
Pensaments, 135: (del desig)
És per envilir el caràcter irremissiblement triomfant del desig que li diuen vici.
dimarts, 16 de maig de 2017
Descórrer el mirall
Descórrer el mirall
i veure com s’aponna
la nina rapada
rere la bardissa dels somnis
(aquell llarg alleujament
flairós
la mel
que li puja a les galtes
mentre s’espenya)divendres, 12 de maig de 2017
Pensaments, 134: (de la veritat)
En honor a la veritat, caldrà agrair sempre el fet que hi podíem mentir.
dimecres, 3 de maig de 2017
con/tacte
Parla-li als ulls
amb l'esca dels ulls
(fills del goig
ens invertim
amb el foc indecís
de l'enigma)
diumenge, 30 d’abril de 2017
Lletania quotidiana
L’eco d’un tren
i les manetes d’emmanillar,
els vells infants grillant
en l’òxid de la infàmia
carn en corrosió
baf de tarquim
una innoble veladura,
la llarga corrua de l’enviliment
(però esclata el bony de pus
i ja és puresa)dimarts, 11 d’abril de 2017
Capbussada
t’hi mires
i veus el foc
dins el mirall
un calfred
com de pany quan la clau
o el toc revers de les algues
l'esperó d’un pic de sal
en la saliva dejunadilluns, 10 d’abril de 2017
dissabte, 8 d’abril de 2017
Pensaments, 132: (De l'alliberament de la dona)
De totes les aportacions essencials de l'alliberament de la dona a la humanitat, segurament la més radical serà l'alliberament de la dona que hi ha ofegada en cada home.
dimarts, 4 d’abril de 2017
diumenge, 2 d’abril de 2017
Neguit de dits
Aquell neguit
de dits que ens endevinen
devocions
com un rosari absurd
la trena que es destrenadissabte, 1 d’abril de 2017
Pensaments, 130: (de l'admiració)
Tota admiració imanta l'estrany admirat. I amb això és qui admira el que es desentranya.
dijous, 23 de març de 2017
Lliscament
El cos es torça llisca
pruna
estendard d’un blau cru
el balanceig tou d’un alguer
festejat per l’onatge
i l’ona entoma el rampell,
fimbra
l’esvelt tors de veler
d’aram és el ram de vi novell
aspre i dolç el mareig
i el toc és de jade
cos de llebre
inaprehensible esbós de la falziadimarts, 21 de març de 2017
dilluns, 13 de març de 2017
dissabte, 11 de març de 2017
Benigna
Diuen que no es pot
dir ja,
benigna,
com sembrar el foc
en terra cremada?
i tanmateix,
el meu erm es torna
sucre
quan te m’acostesdilluns, 6 de març de 2017
diumenge, 5 de març de 2017
Je me souviens...: (del temps domat)
De quan quedar era un ajust aproximatiu...,
respectuós amb el germen d'atzar
i amb l'elecció ronsejant de l'apetit
que feien prevaldre la obertura de la vida
sobre l'encarrilament ferreny del temps.
dissabte, 4 de març de 2017
Crepuscle a casa
el jaç és humil
aquí,
els llavis de la pau
són fulles d’olivera
el camí és de sarment
i els ocells
picotegen el roig encès
del crepuscle
picotegen el roig encès
del crepuscle
¿inclinació vers el pànic
o retorn
al conhort de l’espelma?
divendres, 3 de març de 2017
dijous, 2 de març de 2017
Pensaments, 126: (del cos fragant)
Quan la lluentor d'un cos s'encarna de fragància, ens estimba com el desmai de la papallona envers l'engolidor que l'aflama.
dimecres, 1 de març de 2017
dilluns, 27 de febrer de 2017
Un tast, deliciós, de les"Cartes perses", de Montesquieu
CARTA
C
RICA
A RHEDI
.
A
Venècia
Els capricis de la moda em semblen, en els francesos, ben sorprenents. Ja han
oblidat com anaven vestits aquest estiu; ignoren encara més com hi aniran
aquest hivern: però sobretot hom no sabria dir quan li costa a un marit,
mantenir la seua dona a la moda.
De què em serviria fer-te una descripció exacta de la seua roba i dels seus ornaments? Una moda nova vindria a destruir tota la meua obra, com passa amb la dels seus obrers; i, abans que tu hagueres rebut la meua carta, tot hauria canviat.
Una dona que se’n va de Paris per passar sis mesos al camp en retorna tan antiquada com si s'hi hagués estat oblidada trenta anys. El fill desconeix el retrat de sa mare, fins a tal punt li sembla estrany el vestit amb el qual està pintada; s'imagina que és alguna americana qui hi està representada, o que el pintor ha volgut expressar alguna de les seues fantasies.
Alguna vegada els pentinats s’eleven gradualment; i une revolució els fa descendir de sobte. Hi ha hagut un temps que la seua immensa alçada situava el rostre d'una dona al mig d'ella mateixa: en un altre, eren els peus qui ocupaven aquest lloc; els talons feien un pedestal, que les sostenia en l'aire. Qui podria creure-ho? Els arquitectes han estat sovint obligats d’alçar, d’abaixar i d'eixamplar les seues portes, segons que els ornaments de les dones els exigiren aquests canvis; i les regles del seu art han estat sotmeses a aquestes fantasies. Hom veu alguna vegada sobre un rostre una quantitat prodigiosa de pigues, per esvair-se totes l’endemà. En altre temps les dones tenien mida, i dents; avui això no importa. En aquesta canviant nació, diga el que diga el crític, les filles fan d’altra manera que les seues mares.
Es tracten els hàbits i les maneres de viure com a modes: els francesos canvien de costums segons l'edat del seu rei. El monarca podria fins i tot convertir en seriosa tota la nació, si s’ho proposés. El princep imprimeix el caràcter del seu esperit a la cort, la cort a la ciutat, la ciutat a les províncies. L'ànima del sobirà és un motle que dóna la forma a totes les altres.
De Paris, el 8 de la lluna de Safar, 1717
dissabte, 25 de febrer de 2017
divendres, 24 de febrer de 2017
Pensaments, 124: (de l'eix del món)
El més pur dels antics grecs era el lloc que hi ocupava la nuesa. L'eix del món és l'individu, el seu cos-tany tendrament solitari.
dissabte, 18 de febrer de 2017
Pensaments, 123: (dels éssers resplendents)
Els éssers resplendents són inconfusibles: com un peix somnàmbul, mai no fan ús del mòbil pel carrer
divendres, 17 de febrer de 2017
Riu
L’escorrim
d’aquest amor extrem
de riu que raja
el temps d’un sospir
i ens deixa una nostàlgia
d’infantesa enlluernada
o de cossos prims
fresquíssims
que s’encavalquen
a les palpentes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)