dimarts, 31 de desembre del 2013
diumenge, 29 de desembre del 2013
divendres, 27 de desembre del 2013
Je me souviens...: (de l'oli en la gerra)
De l'oli recondit
a dins la gerra,
embevent-se la foscor
fresca del celler
dijous, 26 de desembre del 2013
Vicent Marco Miranda, in memoriam
El proppassat 23 de desembre va fer 67 anys de la mort de Vicent Marco Miranda, primer alcalde republicà de València i president d'Esquerra valenciana. El 1936 va ser elegit diputat dins les llistes del Front Popular i es va integrar al Congrés dins el grup parlamentari d'Esquerra Catalana, juntament amb Esquerra Republicana de Catalunya.
dimarts, 24 de desembre del 2013
El Cant de la Sibil·la de Teulada
A nit vam tenir el goig d'assistir de nou a la representació del Cant de la Sibil·la que es va recuperar al poble de Teulada el nadal de l'any 2011, amb motiu del 400 aniversari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina (el vídeo que encapçala l'article correspon precisament aquell primer any de la seva recuperació. En aquest blog ja vam anunciar el nostre desig d'assistir-hi en aquella represa. Si us fixeu, ens podreu veure a Pilar i a mi asseguts en els primers bancs)
Ahir, amb l'església plena a vessar, vam poder comprovar que la recuperació d'aquesta tradició medieval és una realitat plenament consolidada.
dilluns, 23 de desembre del 2013
diumenge, 22 de desembre del 2013
Afinitats electives: Benedetta Bonichi a la recerca de l'espectre essencial
Benedetta Bonichi (Roma, 1968) és una polifacètica artista plàstica - pintura, fotografia, escultura, produccions audiovisuals, instal·lacions... que ha desenvolupant una obra molt personal on domina un procés d'estilització, d'essencialització de la realitat, centrat en recursos inusuals com la utilització d'imatges anatòmiques espectrals, belles i inquietants (aconseguides amb la tècnica dels raigs X) que semblen traspassar la superficialitat de la matèria per transitar en els límits del visible i invisible o d'esquelets entrellaçats en situacions eròtiques
el clarobscur és al nostre interior
dissabte, 21 de desembre del 2013
12 petjades del 2013
com a record de l'any que deixem i desig
de ventura de l'any nou que estrenarem
dijous, 19 de desembre del 2013
dimecres, 18 de desembre del 2013
dimarts, 17 de desembre del 2013
Cabellera esbullada: (Versions d'Akiko Yosano, 12)
tsumi ôki
otoko korase to
hada kiyoku
kurokami nagaku
tsukurareshi ware
Com a escarment
pels seus pecats sens nombre
sóc davant l'home
amb aquesta pell clara
aquests llargs cabells negres
(versió meva a partir de traduccions al castellà i a l'italià)
dilluns, 16 de desembre del 2013
A propòsit de "llunes de carn", de Vicent Erades
(imatge presa de vicenterades.tumblr.com)
reservoir dogs
passeja la poma verda sense boç
i que li regalime bromera màlica:
infecta'm d'accents i vers blanc
menja't el meu cor-préssec
orgia de canibalisme poètic
i escup el pinyol del vers que tampoc has escrit
P.S. Vicent em diu que finalment li ha canviat el títol. Definitivament el poemari s'anomena Cireres de sal, (i podeu llegir-lo seguint el link)
Ja farà més d'un any que Vicent Erades, un jove del poble que jo a penes coneixia va posar-se en contacte amb mi per fer-me conèixer la seva creació literària. Vam tenir una conversa agradable i crec que també profitosa intel·lectualment, va dur-me el seu poemari Llunes de carn i jo el vaig obsequiar també amb alguns dels meus escrits. A partir d'aquella primera trobada, a més de mantenir un fil de contacte -i fins i tot col·laborar en alguna iniciativa puntual- l'he llegit amb interès i he pogut comprovar l'amplitud i la intensitat de la seva tasca creativa.
La lectura de Llunes de carn em va fer copsar, de seguida, la fèrtil combinació d'intel·ligència i sensibilitat d'aquest jove enginyer abocat al conreu artístic d'ampla banda: escriptor, però també creador audiovisual, músic, cinèfil... i em va arrossegar amb versos d'una cadència rebel, com l'impuls rialler i cantellut d'un torrent de terres altes, plens de referències fílmiques i musicals, però clarament sobredeterrminats per una permanent passió pel llenguatge.
Un agosarat tresc que tensa, vessa i revessa els motlles lingüístics amb un llenguatge forçat fins la dislocació i amb una imatgeria fresca i agosarada, jugant amb el sentit i amb la musicalitat de les paraules, teixint un dens joc de contraris que va d'allò quotidià, casolà, a l'exòtic i llunyà, de ironia a la tendresa, del discurs automàtic o surreal a la narrativitat...
Caldrà seguir atents, a l'emergència d'aquest potent doll poètic.
La lectura de Llunes de carn em va fer copsar, de seguida, la fèrtil combinació d'intel·ligència i sensibilitat d'aquest jove enginyer abocat al conreu artístic d'ampla banda: escriptor, però també creador audiovisual, músic, cinèfil... i em va arrossegar amb versos d'una cadència rebel, com l'impuls rialler i cantellut d'un torrent de terres altes, plens de referències fílmiques i musicals, però clarament sobredeterrminats per una permanent passió pel llenguatge.
Un agosarat tresc que tensa, vessa i revessa els motlles lingüístics amb un llenguatge forçat fins la dislocació i amb una imatgeria fresca i agosarada, jugant amb el sentit i amb la musicalitat de les paraules, teixint un dens joc de contraris que va d'allò quotidià, casolà, a l'exòtic i llunyà, de ironia a la tendresa, del discurs automàtic o surreal a la narrativitat...
Caldrà seguir atents, a l'emergència d'aquest potent doll poètic.
reservoir dogs
passeja la poma verda sense boç
i que li regalime bromera màlica:
infecta'm d'accents i vers blanc
menja't el meu cor-préssec
orgia de canibalisme poètic
i escup el pinyol del vers que tampoc has escrit
P.S. Vicent em diu que finalment li ha canviat el títol. Definitivament el poemari s'anomena Cireres de sal, (i podeu llegir-lo seguint el link)
diumenge, 15 de desembre del 2013
M'agrada Antoni Ferrer
La Forest d'Arana: Una trilogia d'Antoni Ferrer, per Francesc Collado
Cançó de Cérvol
Per alta serralada,
ferida d'alta amança,
restà la meua cérvola.
Restà la meua cérvola
jaquida a l'alta serra.
Sobrava primavera.
De flor de l'ametler
fugia primavera.
De flor del magraner.
De tant en tant, el vent,
dolent, me la retorna.
El vol del vent. a voltes.
ferida d'alta amança,
restà la meua cérvola.
Restà la meua cérvola
jaquida a l'alta serra.
Sobrava primavera.
De flor de l'ametler
fugia primavera.
De flor del magraner.
De tant en tant, el vent,
dolent, me la retorna.
El vol del vent. a voltes.
[de Bagatel·les]
divendres, 13 de desembre del 2013
Pensaments, 64: De la defensa de les gavines
D'Antoni Tàpies: En el 90 aniversari del seu naixement.
Tots sabem que, entre altres poca-soltades, els uns i els altres coincideixen en aquella cèlebre niciesa, que ja Marx denuncià, de no adonar-se - o no voler-se'n adonar- que, en la pràctica, tot el que signifiqui negar o fer passar per tancades o maniàtiques unes minories nacionals, de moment encara equival a donar l'hegemonia a uns altres nacionalismes.
Antoni Tàpies: "L'art d'avantguarda i l'esperit català"
dijous, 12 de desembre del 2013
De llum i ombra
En els fons, tots reconeixem que el procés creador es mou alternativament en regions de llum i en regions d'ombra, o sigui, que hi ha moments que l'obra és filla de l'esforç lúcid i voluntari, i d'altres en què és un resultat directe i gratuït de les facultats inconscients i sembla, realment, un do dels déus...
Marià Manent
dimecres, 11 de desembre del 2013
Afinitats Electives: Andreu Castillejos, in memoriam
Avui ha mort Andreu Castillejos, un dels més importants activistes culturals de la ciutat d'Elx, vinculat també als moviments democràtics i d'alliberament social. Tot i ser reconegut sobretot com a pintor, la dedicació a la fotografia constitueix una vessant també fonamental de la seva creació. En aquest apartat cal posar en relleu la seva mostra antològica sobre a la festa d'Elx (2005)dimarts, 10 de desembre del 2013
A propòsit de "Sota el paraigua el crit", d'Antònia Vicens
(imatge presa de canalcover.cat)
Fa només uns anys que Antònia Vicens va ampliar el seu camp creatiu que s'havia mantingut dins l'àmbit de la narrativa: així, amb el lliurament de Lovely encetava - almenys pel que fa a la publicació - la seva obra poètica, una nova vessant literària que ara ha refermat amb un segon poemari Sota el paraigua el crit (Lleonard Montaner Editor, 2013).
A Sota el paraigua el crit s'aplega un conjunt de poemes relativament curts i densos, com el resultat d'una llarga destil·lació d'emocions i de sentiments, un procés d'essencialització, amb un deix de misticisme, sacramental, que delata una proximitat amb determinades escletxes de la vida que aboquen a la pèrdua, a la mort, a la cerca, al misteri... Uns poemes de to memorialístic, que arrenquen de la infantesa, de la més dura postguerra ("...hi havia hagut una guerra. El vi / i la sang tenien el mateix gust"), que recorren el pas del temps, la innocència, el desig, la desesperança, la dona mare, l'acompliment ("Saps que serà fàcil: / just faràs el darrer / alè i el grall que / tens a dins volant et / sortirà per la boca)...
Tot això m'ha confirmat aquella intuïció que vaig tenir en fer-ne el primer acostament al nou recull: que en realitat aquesta faceta poètica era una variant plenament harmònica amb el món i l'estil literari que Antònia Vicens havia anat concretant al llarg de tota la seva creació literària. Així, la lectura atenta del poemari ha corroborat plenament "la meva impressió enlluernada per l'expressivitat tan punyent com emotiva d'aquesta col·leccionista de paraules". Hi he trobat novament aaquella força i musicalitat, aquella originalitat, aquella espiral quasi hipnòtica que atrapa el lector, se l'incorpora. Una veu que sembla l'aura del seu cos, la imantació d'una serena bellesa.
Acabes vinclant l'esquena davant la pàgina en blanc.
Si no escrius les paraules t'esclaten
dins la boca
t'inunden els pits
les entranyes. Tu
que cada dia obres les finestres perquè
entri el desig. O com es digui matar
la set d'estar en gràcia.
dilluns, 9 de desembre del 2013
diumenge, 8 de desembre del 2013
De viatjar
Viatjar, vull dir, està emparentat amb les dues experiències més exclusives i apassionades de l'home: estimar i crear.
Gesualdo Bufalino
Cabellera esbullada: (Versions d'Akiko Yosano, 11)
ima koko ni
kaerimi sureba
waga nasake
yami wo osorenu
meshii ni nitari
ara i aquí,
si faig per recordar
ma passió
m'aparençava a un cec
que no tem la foscor
(versió meva a partir de traduccions al castellà i l'italià)
dissabte, 7 de desembre del 2013
divendres, 6 de desembre del 2013
De música i pensament
(imatge: Balthus)
La poesia és la versificació musical i pensada de les paraules.
Paul Valery
dijous, 5 de desembre del 2013
Afinitats electives: Arthur Meehan, el batec de la corba
Arthur Meeham (New Jersey, 1968) deixa ben evident en les seues imatges, centrades en el nu feminí i en les flors, l'influx que sobre ell ha tingut un altre fotògraf americà ben estimat per mi: Edward Weston. Es tracta d'imatges elaborades des d'un diàleg directe amb la natura i mitjançant un treball artesanal.
Així, en les seves fotografies fa servir una Polaroid 195 amb pel·lícula en b/n i un procés d'elaboració centrat bàsicament en l'ús de llums molt suaus i exposicions llargues, complementat amb còpies lith, una tècnica de processament químic que augmenta el contrast i el gra. El resultat, unes imatges carregades d'una bona dosi d'intimisme i de sensualitat
dimecres, 4 de desembre del 2013
dimarts, 3 de desembre del 2013
dilluns, 2 de desembre del 2013
diumenge, 1 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)