dilluns, 30 de novembre del 2009

L'escapada de novembre: Cuenca


cuenca09
Aprofitant que aquesta setmana passada es desenvolupava la quarta edició del festival de cinema  Mujeres en dirección  hem fet una visita de cap de setmana a Cuenca.
Hem trobat la ciutat tan bonica i dinàmica com sempre, hem passejat, hem vist art modern i hem pogut assistir encara a algunes projeccions de pel·licules..., i a la gala final on es lliuraven els premis als guanyadors de les diferents seccions oficials del certamen i a Isabel Coixet per conjunt de la seva trajectòria.
Han estat unes hores delicioses.

dijous, 26 de novembre del 2009

El poema




El poema és l'amor realitzat del desig que segueix essent desig.

Rene Char

dimecres, 25 de novembre del 2009

diumenge, 22 de novembre del 2009

La remor de les onades, de Yukio Mishima




  He acabat La remor de les onades de Yukio Mishima, un escriptor del qual no he tingut la oportunitat de llegir massa cosa encara que, com  n'he parlat al bloc, ja fa temps que va despertar el meu l'interés. Tot i la seva simplicitat - una tòpica història d'amor d'aire romàntic, atmosfera bucòlica i estructura calcada del conte popular - m'ha envolupat amb una estranya suggestió.
I potser és aquí on rau la seva singular força: Per davall d'una superficial  ingenuïtat, el relat va teixint una delicadíssima xarxa de sensualitat i simbolisme que ens aboca en un espai i un temps mític-tradicional de caire panteista que es recrea en una forma de vida autàrquica i comunal, on els personatges semblen indestriables de la natura. Aquest és el marc on es desenvoluparà la confrontació entre la puresa de vida rural representada sobretot per Shinji i Hatsue -la parella progonista- i a l'alè degradat del món urbà que s'entreveu a través dels antagonistes , Yasuo i Chiyoko. Una novel·la iniciàtica que es descapdella sobre l'eix temàtic de la descoberta de l'amor.
Per davall d'una enganyosa senzillesa ressona, com ho fan les onades al llarg de tot el relat, un discurs narratiu de rara subtilesa, que ens captiva  des de l'inici i va amarant-nos amb la mateixa lentitud  continguda que s'hi descabdella el ritual de l'acostament i del lliurament de la parella d'enamorats, tan pur que no corromp el tel de la innocència i tan refinadament sensual que imanta el relat amb una pàtina d'erotisme.

dissabte, 14 de novembre del 2009

dimarts, 10 de novembre del 2009

Seny i follia





Hi ha una saviesa del seny i una saviesa -més alta-  de la follia. Per a l'alta vida de l'ànima, el seny solament serveix per a decidir quan cal llançar-se a la follia.

Carles Riba.

diumenge, 8 de novembre del 2009

dimecres, 4 de novembre del 2009

dimarts, 3 de novembre del 2009

Olympe de Gouges






Mirant el magnífic calendari Temps de dones, dones en el temps que cada any editen l'area de la dona d ela Intersindical Valenciana i l'organització de dones dels STES-Intersindical, m'he assabentat que avui commemorem l'ajusticiament d'Olímpia de Gouges, el 3 de novembre de 1793.
Dona i escriptora profundament progressista i compromesa amb la revolució, es va dedicar fonamentalment a la defensa de causes ben semblants, l'abolició de l'esclavatge (on cal destacar l'obra de teatre L'esclavatge dels negres), els drets de les dones (amb l'elaboració d'una Declaració dels drets de la dona i la ciutadana) i el federalisme enfrontat al centralisme jacobí (la causa per la qual fou, precisament condemnada a mort i guillotinada).
Quina vigència té encara la seva lluita! La seva vida és un bon exemple de com, malgrat els canvis que han anat succeïnt-se en l'organització política i social hi roman la constant d'aquells que no hi compten,que han de romandre en la invisibilitat, els esclaus fora de la democràcia atenenca, les dones fora dels drets universals de la revolució francesa, els immigrants fora dels drets laborals, els pobles minoritzats fora del dret a la sobirania...

Pescant a les Marines





sobre la tènue
llacada del capvespre
el temps en calma

diumenge, 1 de novembre del 2009

Rafa Gomar





   Estic content: Rafa Gomar ha guanyat el premi Andròmina de narrativa d'enguany.
   Potser el més adequat seria parlar de la seva vàlua  literària, però el primer que em surt és afirmar rotundament la seva qualitat humana. Rafa és una persona compromesa èticament i social, tan sàviament humil com dotada de finor creativa i de rigor intel·lectual, per això és un privilegi comptar-se entre els seus amics.
   Ja fa més de dos anys, amb motiu de la poblicació de Vianant, vaig penjar un post on explicava una mica tot això; potser és un bon moment per rellegir-lo i anar fent boca mentre esperem que vegi la llum la novel·la premiada.