dilluns, 30 de juny del 2014

Del ritme de la poesia




Quant al ritme: comprondre segons la seqüència de la frase musical i no pas segons la seqüència d'un metrònom

Ezra Pound



Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 13)




Aproximació 3


s'aboquen en vosaltres
brillen sota el crani
enlairen el pensament
o l'ajauen
tornen la presència
incalculable

són aquí de sobte
el sentit ben a frec
allò que la mort
no pot ni el cel
tocar

se jettent en vous / brillent sous le crâne / lèvent la pensé / ou la couchent / rendent la prèsence / incalculable  //  sont là tout a coup / le sens sur la langue / ce que la mort / ne peut ni le ciel / toucher 

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 3)


diumenge, 29 de juny del 2014

De la manifestació de la plenitud





La major perfecció ha de semblar imperfecta, llavors serà infinita en el seu efecte; la major abundància ha de semblar buida, llavors serà inesgotable el seu efecte

Daodejing


Afinitats electives: Anna Malagrida, la frontera tèrbola o transparent




   Anna Malagrida (Barcelona, 1970) després de llicenciar-se en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona va continuar la seva sòlida formació a l'École National Supériure de Photographie d'Arles. L'any 2000 es trasllada a Pris on ha establert la seva residència principal des del 2004, encara que -en tant que artista veritablement internacional- els seus treballs i les seues exposicions s'han desenvolupat arreu del món, tot i el lloc principal que hi ocupen París i Barcelona.
   Els seus treballs de fotografia i de vídeoinstal·lacions es basen en la la dialèctica interior/exterior: la mirada a través de la finestra, l'escaparata..., sovint rere vidres entelats; també vol reflectir el binomi de massificació /solitud dins la gran metròpoli o els testimonis de la vida anònima o soterrada, la pulsió social..., reflectits en  les runes o les petges dels murs: grafits o pintades sovint semiesborrats.







dissabte, 28 de juny del 2014

Del "món flotant"




Viure únicament el moment present, lliurar-se completament a la contemplació de la lluna, de la neu, de la flor del cirerer i de la fulla de l'auró..., surar a la deriva com una carabassa en el riu: això és el que anomenem el món flotant

Asai Ryôi



Àlbum, 132: Sobre els esculls




dijous, 26 de juny del 2014

Je me souviens...: (de la revelació de la sang)



D'aquell l'escandalós doll de sang
brollant del front de Jaume Torres
que va obrir els meus ulls de parvulet
a la revelació de la fragilitat,
del perill, de la mort, de l'heroi...



De la follia




Els folls a l'altura de la follia són raríssims. Hom diria que fan tot el possible per desacreditar-la

Henri Michaux

Raimon: cantarem la vida




Comença l'estiu
joiosa promesa
de maturitat

dimarts, 24 de juny del 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 12)




Aproximació 3


De vegades tot s'arremora
tota la vista
una tempesta dins l'esguard
i nogensmenys tan lleugers
en mig del torrent d'aire
i de cabellera

un trau a l'espai
que prendria forma 
després mans a l'entorn
i aquest estremiment
la vida vessada


sofflent tout parfois / toute la vue / une tempête dans le regard / si légers pourtant / au milieu du torrent d'air / et de chevelure  //  un trou dans l'espace / qui prendait figure / puis des mains autour / et ce tremblement / la vie répandue

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 3)

dilluns, 23 de juny del 2014

Som fills del poble (no ho oblides mai, Alacant)




Afinitats electives: Matias Costa, l'estrany és l'espill




Matias Costa (Buenos Aires, 1973) és un fotògraf argentí que resideix a Espanya. Freelance i també col·laborador d'alguns dels mitjans de comunicació més prestigiosos a nivell mundial com The Nex York Times, Newsweek, La Repubblica..., desenvolupa una obra inspirada en desarrelament i la solitud, centrada en temes com la immigració, la identitat i la memòria que l'han dut a realitzar documentals que van del genocidi de Ruanda al món dels gitanos de Madrid, passant pel drama de l'èxode migratori.


Nuestra propia voz es la que nos debe guiar a la hora de elaborar un proyecto creativo. Las cosas se averiguan haciéndolas y el discurso se genera al tiempo que se va construyendo la obra, que es la que nos dice quiénes somos nosotros y no al revés. Esa búsqueda es la que verdaderamente importa, la que construye nuestra mirada y desvela nuestra propia voz. Es el proceso lo que hace madurar a un autor; la obra es el resultado de esa transformación. 



dissabte, 21 de juny del 2014

De la memòria del foc




¿Com llegir una pàgina ja cremada en un llibre encès sinó recorrent a la memòria del foc?

Edmond Jabès 


divendres, 20 de juny del 2014

Gata des del Montgó




M'agrada Ángel Guinda



(foto de Columna Villarroya)


(   )

Eras el mar abierto a la obsesión del faro. Una gota de sol  congelada
en la noche.

(   )

Eras la mancha de agua en el relámpago de sombra. La estatua
de aire sobre un pedestal de niebla.


de (Rigor vitae)



dimecres, 18 de juny del 2014

Àlbum, 129: Gat i resident a Croàcia





Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 11)




Aproximació 3





travessen la pell
van i vénen
del cor als ulls
una bombolla dins el cap
rostres de vent
rere el rostre

són del temps
però de quina estofa
semblant a les imatges
que contenen allò
que elles ja no contenen


traversent la peau / vont et viennent / du coeur aux yeux / une bulle dans la tête / visages de vent / derrière le visage  //  sont du temps / mais de quelle étoffe / pareils aux images / qui contiennent cela / qu'elles ne contiennent plus

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 3)



dimarts, 17 de juny del 2014

Àlbum, 128: els murs parlen, el tracte del rei





Afinitats electives: Graciela Iturbide, autèntica i intuïtiva




   Per seguir estirant del fil mexicà, m'abelleix avui comentar l'obra de Graciela Iturbide (Mèxic, 1942) una dona fotògraf que després de cursar estudis al Centro de Estudios Cinematógraficos va fer d'assistent del mestre Manuel Álvarez Bravo, fins que la mort de la seva filla petita la va abocar a convertir-se definitivament en  professional i, amb el pas del temps esdevenir un referent bàsic de la fotografia mexicana, fins al punt d'aconseguir, en 2008, el premi Hasselblad (autèntic Nobel de la imatge).

M'agrada la seva adhesió absoluta a la fotografia artesanal: analògica, en blanc i negre...I m 'interessa la seva manera d'acarar la creació a partir d'un documentalisme que parteix de la intuïció i persegueix dotar les seves imatges d'una dosi de poeticitat, així com la seva elecció temàtica centrada en el món femení i en el territori i la identitat cultural (natura, retrat, indigenisme, els rituals i la cultura popular)


La Gossa Sorda: La nostra sort




dilluns, 16 de juny del 2014

El meu Bloomsday



a Dublin



a Trieste



i a Pola






  SÍ perquè ell no havia fet mai una cosa com això de demanar que li portessin lesmorzar al llit amb un parell dous des de lhotel City Arms quan es feia el malmirrós amb una veu decaiguda tot un personatge per ferse linteressant amb aquell fardot de Mrs Riordan que es pensava que shi faria larròs i no ens va deixar ni cinc tot per a misses per a ella i la seva ànima més rància que shagi vist mai ...

Traducció de Joaquim Mallafré 



Àlbum, 127: Els murs criden






divendres, 6 de juny del 2014

Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 10)




Aproximació 2

damunt cada rostre
l'ombra del nom
davall cada rostre
l'ombra de l'absolut
el damunt i el davall
es cerquen

un dia es toquen
l'un a l'altre
tantost
allò que hi hagué entre ells
retorna al no-res

sur chaque visage / l'ombre du nom /  sous chaque visage / l'ombre de l'absolu / le dessus et le dessous / se cherchent  //  un jour ils se touchent / l'un l'autre / aussitôt / ce qui fut entre eux / retourne au rien 

(Bernard NoëlL'ombre du doubleII. Quel est ce visage, Approche, 2)

Mireu, mireu... On s'hi troba l'esperança?




Pensaments, 70: De nosaltres (1)




Entre el desig i l’oblit
[dins l’ull espiral del temps]
cada bri de Véu
es fa carn de memòria


dimecres, 4 de juny del 2014

Afinitats Electives: Joan Vilatobà, un fotògraf pioner



Un altre descobriment recent: Joan Vilatobà (1878 - 1954) un dels introductors del pictorialisme a la península ibèrica i el primer català que es va dedicar professionalment a la fotografia. 
En 1998, per evitar ser enviat de soldat a la guerra de Cuba, Joan Vilatobà  - republicà, d'idees pacifistes i avançades - fuig a Tolosa de Llenguadoc i a Paris . Allí connectarà amb el pictorialisme - el primer moviment d'intencionalitat immanentment artística en la història de la fotografia- i serà influït per l'impressionisme. 
De retorn a Sabadell, en 1901,  introduirà aquella primera modernitat en el panorama fotogràfic català,
iniciant un intens i variat treball fotogràfic que combinava el retrat i el documental amb el paisatgisme i el treball d'estudi (escenes i estats anímics) sobre la base  romàntica  i simbolista, fins que el 1931, sobrepassat per les avantguardes artístiques, deixarà la fotografia per dedicar-se  a impartir classes de dibuix, privadament i a l'Escola d'Arts i oficis de Sabadell. Tot i que hi podem trobar també moltes imatges tòpiques de l'academicisme, la seva obra creativa m'ha sorprès, i  fins i tot trasbalsat, amb moltes fotografies carregades de suggestió i força expressiva.