dijous, 26 de setembre del 2013

dimecres, 25 de setembre del 2013

Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 4)




Kami goshaku
tokinaba mizu ni
yawarakaki

otomego wa
himete hanataji



escampo en l'aigua
la tofa dels cabells
llargs de set pams

però el sentir de dona
reclòs, roman secret


(versió meva a a partir de traduccions al castellà i al francès)



Perquè viure a Carrícola?




dilluns, 23 de setembre del 2013

Álvaro Mutis: Que el somni sigui dolç




   Los hombres -pensé- cambian tan poco, siguen siendo tan ellos mismos, que sólo existe una historia de amor desde el principio de los tiempos, repetida al infinito sin perder su terrible sencillez, su irremediable desventura. Dormí profundamente y, contra mi costumbre, no soñé cosa alguna

( final de La última escala del Tramp Steamer)


Pensaments, 62: Dels déus no-nacionalistes




   Són tan egòlatrament nacionalistes que, quan ens miren a nosaltres, és veuen Ells


Obrint pas a la Mercè




dijous, 19 de setembre del 2013

Aquella Gata dels seixanta: Ieee la font! Ieee el piló! Ieee les llumetes de Sant Miquel!




   Tot i que aquesta foto de la Plaça de l'Església té un enquadrament molt més convencional i repetit entre els gaters que la que ja vaig penjar (on es veu la desapareguda casa "dels Felius"), he volgut penjar-la també perquè -a més de mostrar com estava la façana de l'església i el campanar, on  es recolza una bicicleta ben interessant, abans de les neteges i restauracions que després s'hi han fet,- té la gràcia de mostrar-nos la font en el seu estat primitiu i l'entramat de llumetes que ornava la imatge de Sant Miquel al capdamunt de la portalada. 
   Es tracta de dues "realitzacions" que,  juntament amb el piló -que barrava el pas de vehicles en mig de l'estreta boca del carrer Dr Gómez Ferrer- sembla que van ser  executades pel primer ajuntament franquista i que, segons he sentit contar, van provocar la triple exclamació (càrregada d'ironia) de "Ieee la font! Ieee el piló! Ieee les llumetes de Sant Miquel",  uns crits que ja vaig sentir tantes vegades pels carrers del poble i que no sé si encara segueix viu.


dimarts, 17 de setembre del 2013

Afinitats electives: Catarina Botelho, la revolució senzilla




   L'obra de la jove fotògrafa portuguesa Catarina Botelho (1981) m'ha captivat per la seva frescor i per la seva lluminosa senzillesa. Des que es va graduar en pintura a la Universitat de Lisboa, Catarina ha fet de la fotografia l'eix central de la seva creació. Una fotografia, això si,  que sembla mirar-se en la pintura, amb imatges a la manera de natures mortes que ens presenten un univers domèstic i familiar, retratant moments de la vida intima (dormir, rentar-se..) i quotidiana (racons de cases o de ciutats, centrats en objectes, aïllats en un espai sense persones, dominat per la paret nua, per la pedra). Unes imatges senzilles que semblen reivindicar la vida simple i nua, joiosa per ella mateixa.

   M'interessa molt la nostra relació amb els objectes, la matèria i l'espai que ens rodeja. En un moment i en un sistema econòmic en el qual se'ns jutja per la nostra productivitat laboral, l'èxit i els diners, a mi m'interessen els llocs i les situacions que no presenten una funció productiva per tal de concebre'ns, d'aquesta manera, a nosaltres mateixos com a éssers humans, i així tornar als orígens.




dissabte, 14 de setembre del 2013

divendres, 13 de setembre del 2013

M'agrada Carles Duarte










Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 3)



 chibusa osae
shinpi no tobari
soto kerinu

kokonaru hana no
kurenai zo koki



Prement els pits
amb les mans, en silenci,
mostro el misteri

el que hi ha aquí són flors
d'un fort color vermell



(versió meva a a partir de traduccions al castellà, el francès i l'italià)




dimecres, 11 de setembre del 2013

Mà amb mà: Països Catalans


11 de setembre: Ara és l'hora de fer via





«
Catalunya triomfant,
tornarà a ser rica i plena.
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.


Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!



Ara és hora, segadors.
Ara és hora d'estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.



Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!



Que tremoli l'enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d'or,
quan convé seguem cadenes.



Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!
»


dijous, 5 de setembre del 2013

Cabellera esbullada: (versions d'Akiko Yosano, 2)




yoru no chô ni
sasamekitsukishi
hoshi no ima wo


geraki no hito no
bin no hotsure yo



remor d’amor
rere el tel de la nit
pigat d’estels;

fora món, em refaig
els cabells esbullats


(versió meva, a partir de la traducció castellana de J.M. Bermejo i T. Herrero)




   Ja fa un temps que hem va despertar l'interés per la vida i l'obra de l'escriptora japonesa Akiko Yosano i, paral·lelament per intentar la traducció d'alguns dels seus poemes; el punt de partida va ser la lectura de l'antologia Poeta de la pasión (Hiperión, 2007), conformada per 399 tankes extrets de la seva obra fonamental, Midaregami, amb traducció al castellà, introducció i notes de José Maria Bermejo i Teresa Herrero. 
   Vaig anar temptant-ne algunes versions a partir d'aquestes traduccions castellanes que es caracteritzen per la seva meticulositat  a l'hora de traslladar, i fins i tot explicar, fins arribar a no plantejar-se la subjecció a les pautes poètiques que determinen l'elaboració del tanka. Vaig fer també algunes gestions per veure si aconseguia la col·laboració d'algunes persones coneixedores de l'idioma japonès sense aconseguir-ho, cosa que paralitzava el meu projecte, atès que considero que partir de la llengua original és una de les condicions bàsiques, per a mi, de la traducció.
   Ara fa unes setmanes, vaig publicar una primera versió meva d'un dels tankes més coneguts de la Yosano, a dins la secció de gent que m'agrada. Cosa que m'ha decidit, finalment, a engegar la publicació en aquest blog d'algunes versions que he anat preparant, a partir de la traducció castellana ja esmentada, confrontada -sempre que trobo el material- amb d'altres versions del castellà, del francès i de l'italià. Tot i la mancança que suposa no trascolar els poemes directament del japonès, penso que mereix la pena fer conèixer - encara que sigui mitjançant unes versions mediatitzades, ecos d'ecos més o menys distorsionats, interpretats des de la pròpia sensibilitat...-l'obra d'aquesta poeta fonamental en la renovació moderna del tanka, a l'hora de fer visible una focalització femenina de l'amor i el sexe i en la irrupció dels plantejaments d'alliberament de la dona en general, a dins la literatura japonesa contemporània.