Ens veiem?
dissabte, 31 d’octubre del 2009
Tots a la manifestació!!
divendres, 30 d’octubre del 2009
El "patriotisme" de la dreta
La dreta és patriòtica, però dispara més sovint i de bon grat contra els seus conterranis que contra els invasors de la pàtria.
Claudio Magris
dijous, 29 d’octubre del 2009
En memòria dels afusellats republicans i anti-feixistes de Dénia i la Marina Alta.
Avui he deixat anar un ramell de gessamí sobre la seva tomba. Flors efímeres per a l'ofrena més tendra, però romanen per sempre en l'horitzó del nostres ulls i en la set dels nostres llavis. Són el refilet més més dolç, a la branca més alta.
Etiquetes de comentaris:
Córrer l'andola,
homenatges
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Saó i el centenari de Fontilles
Aquesta setmana m'ha arribat l'exemplar de setembre de la revista Saó, amb la grata sorpresa que dedica el seu dossier central al I Centenari de la fundació del sanatori de Fontilles, un grapat d'articles on podem veure la gran importància que aquesta institució ha tingut, i encara té, a nivel de recerca i d'eradicació de la lepra. No estem parlant només del centre d'investigació de la lepra més important existent a l'estat espanyol,sinó d'un referent internacional de primer ordre en el seu àmbit d'actuació. A l'estudi que Josep Bertomeu i Tere Ballester van publicar a la revista Aguaits, fa més de 10 anys, hi podem trobar ja dades ben interessant de la deva història, especialment del període republicà, quan va ser incautat i convertit en sanitori de gestió pública.
Però, segurament, la meva sensibilitat davant aquest dossier es deu en gran part a la càrrega emotiva que per a mi - com per a molts habitants de la Marina Alta - té la malaltia de la lepra. Una afecció que va tindre una importància singular a la nostra comarca, raó per la qual, segurament, s'hi va fundar aquí aquesta institució pionera. Una rellevància que podem podem veure reflectida en dos iniciatives anteriors a l'erecció del sanatori que afecten els dos pobles amb que guarde uns lligams més estrets: Gata, el meu poble de naixement i Pedreguer, el poble on visc.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRyy96jr-NF57jec2BuB_dEmd1uXeEsUh1L1bFOAucnEaz3y1OzjO25USAwXd6UkLU6CGsT-KLoV0kqNI7PJCxatDgKI07i3xF78iiKBic8ZADDqOBp4_NserFnUTai5dy1RNSmvngkao/s200/caseta+lepra,+Gata.jpg)
diumenge, 25 d’octubre del 2009
5é Congrés d'estudis de la Marina Alta
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjtDxj2iBnhR85LXnloo8V-_VIoH7ulvThXpylnO-VUKKu6qF-DvlaJjH0oQhVir2aQT7EBrxlPLiJX3iVLz5fhjRHn5XUa0QezTiwb7LTQpduIrVD5oBnXGcvZl17HjOPlPsa-eR_4dJk/s200/portada-toda.jpg)
Durant els dos darrers caps de setmana s'ha desenvolupat a Dénia el 5é Congrés d'Estudis de la Marina Alta. Auests congressos, que van començar a les primeries del vuitanta en paral·lel amb el naixement i consolidació de l'IECMA, són ja un referent a nivell de País per la seva continuïtat i el seu nivell de qualitat i han aconseguit que la comarca de la Marina Alta esdevingui un àmbit rellevant per a la recerca en disciplines tan diferents com la història, la medicina, la literatura, l'arqueologia, la música o l'arquitectura.
Aquesta vegada el focus d'estudi s'ha posat en la commemoració dels 400 anys de l'expulsió dels moriscos (1609 - 2009) i, per tant els ferts històrics i socials esdevinguts entre els segles XV i XVII. Un projecte ben reeixit tant pel que fa a les conferències realitzades, les comunicacions que s'hi han aportat, la bona organització i el nombrós i interessat public participant; que ha suposat una adequada coronació de l'enfilall de propostes que, sobre aquest tema s'han vingut realitzant a la comarca (les exposicions del MACMA i de l'Ajuntament de Dénia, el Congrés de l'Institut d'Estudis Calpins...)
El fet que ja havia realitzat anteriorment un treball sobre la figura de fra Pere Esteve, publicat en forma d'articles a la revista L'Aiguadolç i reeditats, ara fa uns mesos, com a opuscle (com ja vaig explicar en aquest bloc) hem va animar a participar fent-hi una aportació sobre l'obra literària del nostre frare franciscà, que vingués a ampliar i aprofundir aqueslls materials. El resultat ha estat la comunicació Traces d’una veu. Aproximació a l’obra literària de Fra Pere Esteve i Puig, que podeu consultar, si això us plau, en la seva versió provisional.
Etiquetes de comentaris:
Córrer l'andola,
general
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Retir de font
dimecres, 14 d’octubre del 2009
A propòsit de "La follia que ve de les nimfes", de Roberto Calasso
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGOh72oNK7uKgVBlYS-MdjmiE8YJkMqC4aBxzbgGbTLeSTRR5yGQ6vXOLccREznkNbZx03igyH0pESlUt66eBXWDfmzXQbHRMLt2K5tihXxQxWQPN6ss93JOF7BEcbWnH-PgasuQsJEpc/s200/9788477271116.jpg)
Des del primer moment, amb el descabdellament del relat mític de les nimfes, havia caigut en el parany ("La paradoxa de la nímfa és aquesta: posseir-la vol dir ser posseït. I per una força tiranitzadora"). Enxarxat en la fina malla d'aquests petits assaigs carregats de fina erudició i sorprenents per l'adopció de punts de vista innovadors: Sòcrates i Nabokov, l'ull engolidor del cinema -del guant de Gilda a La finestra indiscreta de Hitchcock -, Kafka entre el "deliri naturista" i la fascinació de Frau Tschissik, la genialitat entotsolada de Jhon Cage, la moneda llençada al corrent lent i poderós de la saviesa hindú, l'artesania i l'art de l'edició...
I com un encegament sobtat, la màgica afecció per determinats llibres, que ens confessa Elias Canetti: "Els llibres, per a mi, són una doble aventura: la primera és el descobriment, quan els trobo en algun lloc, flairo la importància que podran tenir per a mi en el futur i, per dir-ho d'alguna manera, me'ls apropio físicament. I després d'això sovint passen molts anys que no es produeix la segona aventura, quan per un incomprensible impuls els torno a agafar i, deixant de banda qualsevol altre interés, m'hi tiro a sobre com en un deliri."
Així ha estat la meva experiència amb aquest llibre. Només el vaig veure, exposat entre tants, a la llibreria Ambra, em va envair el desig de tenir-lo, la plena seguretat que m'interessaria... Afortunadament no han passat anys abans d'abocar-m'hi!
divendres, 9 d’octubre del 2009
9 d'octubre. Vetlem avui que tenim temps encara
Visca la terra!!!!
dijous, 8 d’octubre del 2009
Homes fets de mots
dimecres, 7 d’octubre del 2009
Comuna presència (versions de René Char, 32)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3a6PgapS1AjZzOYqxXRDvYLZOFILIhMKU59W6Mg-13fAspdUPLYJ4oEep64mXUISf1A_-zy3ZvwBIWwer-emd_RRF5Mk5JsPKmYrpxRGvM02g0Y3wf5h0dIxSaPJEr1WeIKxXfsY5vx8/s200/Ren%C3%A9+Char.jpg)
Els primers instants
Miràvem córrer davant nostre l’aigua creixent. Esborrava d’un cop la muntanya, tot allunyant-se del seus flancs maternals. No era un torrent que s’oferia al seu destí sinó un animal inefable del qual nosaltres n’esdeveníem la paraula i la substància. Ens mantenia enamorats damunt l’arc totpoderós de la seva imaginació. Quina intervenció ens hagués pogut constrènyer? La modicitat quotidiana havia fugit, la sang perbocada era tornada a la seva calor. Adoptats per l’obert, brunyits fins a l’invisible, nosaltres érem una victòria que no finiria mai.
(Fureur et mystere)
Etiquetes de comentaris:
René Char,
traduccions
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)