La irritació no s'elegeix, és inevitable
dimarts, 30 de setembre del 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
dissabte, 27 de setembre del 2014
divendres, 26 de setembre del 2014
Real i Misteri: (versions d'Anna de Noailles, 2)
L'ofrena a la natura
Natura amb cor profund on els cels s’hi reposen
Ningú
haurà com jo amat amb tant d’escalf
La claredat
dels dies, la dolçor de les coses
L’aigua lluent, la terra on la vida ha
grillat.
El boscam, els estanys i i el sembrat generós
Han tocat els meus ulls més que els esguards
humans
M’he recolzat a l’ampla bellesa d’aquest món
Del temps divers les flaires he entomat amb les mans.
He dut els vostres sols talment una corona
Al damunt del meu front ple d’orgull i franquesa
en jocs he igualat la tardor laboriosa
I he vessat plors d’amor si l’estiu m’abraçava.
Jo he vingut a vos sense por ni prudència
Lliurant-vos la raó per al bé i per al mal,
Tenint per tota joia i tota coneixença
La vostra ànima airosa amb ardits d’animal.
Com una flor oberta on s’hi posa l’abella
ma vida ha escampat perfums i cants
I el meu cor matiner és com una corbella
Que us ofrena rams d’heura i gerds tanys inclinats.
Tan submisa com l’ona on els arbres
reflecteixen
He sabut dels desigs covant al capaltard
Que fan nàixer al cor dels homes i les bèsties
La bella impaciència i el voler divinal.
Jo us sostinc tota viva entre els braços,
Natura,
Ah! Caldrà que els meus ulls s’omplin d’ombres
un jorn
I que vagi al país sense vent ni verdura
Que no visiten mai ni la llum
ni l’amor... 
dijous, 25 de setembre del 2014
dimecres, 24 de setembre del 2014
dimarts, 23 de setembre del 2014
dilluns, 22 de setembre del 2014
dissabte, 20 de setembre del 2014
divendres, 19 de setembre del 2014
dijous, 18 de setembre del 2014
dimecres, 17 de setembre del 2014
dimarts, 16 de setembre del 2014
M'agrada Feliu Formosa
(imatge treta d'ara.cat)
El primer poemari que vaig comprar i llegir de Feliu Formosa és Llibre de meditacions (en la segona edició de 1978). El darrer poema, "Meditació última" acaba amb aquests versos:
Sóc amic de la tarda d'hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no pot ser
Ara, quan l'he escoltat, recitat pel mateix poeta a la pàgina de Poetàrium que us proposo de visitar m'ha sobtat el canvi que, en algun moment de revisió, ha fet al darrer vers:
i he sabut finalment que el poema mateix no té fi
O sia que, finalment, el poeta s'adona que la poesia no és una impossibilitat, sinó un desenvolupament (també personal?) que mai no acaba. I potser per això val per ell mateix, per l'intent (com la vida?).
Magnífic.
dilluns, 15 de setembre del 2014
diumenge, 14 de setembre del 2014
dissabte, 13 de setembre del 2014
divendres, 12 de setembre del 2014
dijous, 11 de setembre del 2014
dimecres, 10 de setembre del 2014
dimarts, 9 de setembre del 2014
dilluns, 8 de setembre del 2014
diumenge, 7 de setembre del 2014
dissabte, 6 de setembre del 2014
divendres, 5 de setembre del 2014
dijous, 4 de setembre del 2014
De subratllar
Jo, quan llegesc, sempre vull subratllar. Però quan vaig a fer-ho mai no tinc el llapis.
Pilar Garcia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)