Lletania quotidiana

L’eco d’un tren

i les manetes d’emmanillar,

els vells infants grillant

en l’òxid de la infàmia

carn en corrosió

baf de tarquim

una innoble veladura,

la llarga corrua de l’enviliment

(però esclata el bony de pus

i ja és puresa)

Capbussada

t’hi mires

i veus el foc

dins el mirall

un calfred

com de pany quan la clau

o el toc revers de les algues

l'esperó d’un pic de sal

en la saliva dejuna

Pensaments, 133: (de l'instint)

L’instint sempre va a cavall

Pensaments, 132: (De l'alliberament de la dona)

De totes les aportacions essencials de l'alliberament de la dona a la humanitat, segurament la més radical serà l'alliberament de la dona que hi ha ofegada en cada home.

Pensaments, 131: (De creences)

Jo crec en el cos com el cos creu en el sexe.

Neguit de dits

Aquell neguit

de dits que ens endevinen

devocions

com un rosari absurd

la trena que es destrena

Pensaments, 130: (de l'admiració)

     Tota admiració imanta l'estrany admirat. I amb això és qui admira el que es desentranya.