divendres, 31 d’octubre del 2014
M'agrada Edmond Jabès
L'estranger et permet ésser tu mateix, en fer de tu un estranger
Esprits Nomades:
dijous, 30 d’octubre del 2014
dimecres, 29 d’octubre del 2014
dimarts, 28 d’octubre del 2014
dilluns, 27 d’octubre del 2014
Sylvia Plath, en record i homenatge
CANÇÓ DE BRESSOL D’ALACANT
A Alacant tiren d’esma els barrils
Sobre els bonys de les llambordes,
Al davant dels restaurants, grocs com les paelles,
Sota els balcons atrotinats dels últims carrerons,
Mentre als terrats
Els galls i les gallines
Espatllen el descans amb cops de testa i amb cloqueigs.
Sobre els bonys de les llambordes,
Al davant dels restaurants, grocs com les paelles,
Sota els balcons atrotinats dels últims carrerons,
Mentre als terrats
Els galls i les gallines
Espatllen el descans amb cops de testa i amb cloqueigs.
Tramvies de color taronja dringuen mentre
feixugament
Empenyen els passatgers davall xiulets blaus indi
I fan repunts des dels cables com l’escuma:
Vora el moll brunzent els amants
Senten als altaveus retrunyir
Des de cada palmera de llums de neó
Rumbes i sambes que cap orellera no pot apaivagar.
Empenyen els passatgers davall xiulets blaus indi
I fan repunts des dels cables com l’escuma:
Vora el moll brunzent els amants
Senten als altaveus retrunyir
Des de cada palmera de llums de neó
Rumbes i sambes que cap orellera no pot apaivagar.
Oh cacofonia!, deessa de bregues i romanços,
Dama de gola esqueixada de gaites i platerets;
Que els teus con brios, els teus capricciosos,
Els crescendos, les cadenzas, els prestos i prestissimos,
Siguen el meu cap sobre el coixí,
(Piano, pianissimo),
Bressolat pel murmuri de lires i violes.
Dama de gola esqueixada de gaites i platerets;
Que els teus con brios, els teus capricciosos,
Els crescendos, les cadenzas, els prestos i prestissimos,
Siguen el meu cap sobre el coixí,
(Piano, pianissimo),
Bressolat pel murmuri de lires i violes.
Traducció d’Isidre Martínez Marzo
diumenge, 26 d’octubre del 2014
Je me souviens...: (Del bagul del pare)
Del bagul de fusta humil, mig amagat
dalt el recambró de l'escala,
on hi havia en tresor del pare:
uns grapat de llibres vells i els còmics
que contaven les aventures
d'un valent emmascarat venecià.
divendres, 24 d’octubre del 2014
Una carta del passat. L'eco de José Corredor-Matheos.
Ara farà un mes vaig pensar de dedicar el meu post de la categoria "gent que m'agrada" al poeta Li Bai. Vaig revisar el poemaris que posseïa del mestre xinés i vaig recordar que n'havia de tenir un que em va interessar molt en la meva època de joventut, que s'havia publicat amb la transcripció tradicional del seu nom, Li Po.
Vaig cercar-lo pels prestatges de poesia, que tinc ordenats alfabèticament per autors, però no hi vaig trobar res. Ahir, revisant el llibres de Narcís Comadira, es va fer veure, just al costat, el llum prim d'un recull poètic que duia el títol de Carta a Li Po. En tenir-lo a les mans, vaig tenir la certesa que es tractava del llibre que havia cercat infructuosament: tenia la portada inconfusible de la col·lecció OCNOS però - i, d'aquí que no l'hagués pogut localitzar - no era escrit pel poeta xinès, sinó adreçat a ell pel poeta manxec i català José Corredor-Matheos. De seguida vaig cercar a la xarxa, per saber-ne del poeta. Vaig comprovar, amb satisfacció, no només que encara vivia sió que encara participava activament en actes poètics, el realitzat el ralitzat a Sevilla a l'inici d'aquest mes i relatar a Laredvuelta.
De sobte hem va venir, com una vella flaire de papers imantats de poesia, el record d'aquella col·lecció de llibres de poesia que comprava, encisat, a la llibreria (avui ja desapereguda) de Josep Bertomeu, amic i company de militància política: el quadre blau amb el cercle blanc enmig, aquell títol que l'editorial Barral havia donat a la col·lecció per homenatjar Luís Cernuda, aquell espectacular consell de redacció format per: Jaime Gil de Biedma, Ángal González, José Ángel Valiente, José Aguastín Goytisolo, Luís Izquierdo, Pedro Gimferrer, Manuel Vázquez Montalban i Carlos Barral...
He tornat a llegir, tan ràpidament com fervorosa el volum, heus-ne aquí un tast:
Me estoy atormentando
por hacer un poema,
y el poema no sale.
Olvido lo que dicen
los antiguos maestros,
y encuentro así el castigo.
Ahora sólo deseo
que el sol esté más bajo
para ir a la terraza.
El dia es ya muy largo,
y hay tiempo para todo,
si no pretendes nada.
dijous, 23 d’octubre del 2014
dimecres, 22 d’octubre del 2014
Afinitats electives: Gertrude Käsebier, esperit de pionera
Gertrude Käsabier (1852-1934), tot i iniciar-se tardanament en la fotografia, captant les imatges dels seus fills, va esdevenir una de les figures importants del món fotogràfic nord-americà de començaments del segle XX. En 1894 comença una estada a Alemanya i a França on estudia tècnica fotogràfica i pintura i, a la tornada, fa una exposició de la seva obra al Boston Camera Club, en 1896, i finalment obre un estudi fotogràfic a Nova York, centrat en els retrats, el 1987. Durant un temps va formar part del grup Photo Secession, que va abandonar finalment. A partuir de 1929 va deixar la seva activitat fotogràfica.
.jpg)
Hi ha molts ingredients de la seva obra que m'interessen, com la nitidesa i la poeticitat de les seves imatges, la seva dedicació a captar moments de la vida quotidiana (com per exemple el seguiment que fa de la població indígena dels sioux americans) i la seva actitud dedicació a potenciar la incorporació de la dona en el món de la fotografia dilluns, 20 d’octubre del 2014
diumenge, 19 d’octubre del 2014
divendres, 17 d’octubre del 2014
dimecres, 15 d’octubre del 2014
Per Companys
Ara us preguem per Catalunya, oh Déu!
Ni terra ni cançó: pa que més val,
ella ens entra en la carn com un foc greu
i ens força a un clar designi seminal.
Us preguem de saber restar fidels
al seu tracte de llavi, espasa i niu.
És tan pura al costat de les arrels,
idèntica a l'amor, arc d'aire viu!
Feu-nos-en privilegi durador!
Distribuïda en mots i fortitud
la tenim. Esmerceu-la Vós. Senyor!
Perquè puguem somriure en el combat,
obriu son temps, el temps que ha merescut!
Deu-li la vostra mà i la llibertat!
Joan Fuster
Com va la partida?
Amb sectors rellevants d'Unió (i també de Convergència) fent tasques de sapa i amb ICV jugant a empastrar-la prou per sortir-ne net, la partida sembla perduda.
Però hi ha un detall, també sembla que els seus electors no estiguen per això, ni prou desmobilitzats per deixar-se enbadocar.
La partida doncs, està on ha estat des del principi: la pilota la té el poble, i tot depèn de com de lluny sigui capaç de llençar-la.
dimarts, 14 d’octubre del 2014
dilluns, 13 d’octubre del 2014
diumenge, 12 d’octubre del 2014
dissabte, 11 d’octubre del 2014
divendres, 10 d’octubre del 2014
Bé, perdoneu, però Rafa i Jo us hi esperem
Quotidianitat, diversitat, cruesa i humanitat, llengua viva, ritme, fluència, frescor, subtilesa, discurs fragmentari, de biaix, personatges pròxims, tendres o destarifats, dolor profund, visió escèptica i caricaturesca, brots de compassió, proximitat, contar l'efímer, adherència a la immediatesa, complicitat... En parlarem de tot i més. Ens veiem, si us abelleix, avui, a les vuit de la vesprada, a la Casa de Cultura de Pedreguer.dijous, 9 d’octubre del 2014
De l'escriptor i el misteri
(imatge: Balthús)
Hom no ha de revelar mai el misteri. De totes maneres, un escriptor no podria. Inclús si tracta d'aclarir-lo de forma meticulosa, no fa res més que reforçar el secret.
Patrick Modiano
dimecres, 8 d’octubre del 2014
dimarts, 7 d’octubre del 2014
dilluns, 6 d’octubre del 2014
Je me souviens...(de les pel·lícules depravades)
D'aquelles cartolines que qualificaven
la perillositat moral de les pel·lícules,
i de com desitjava fer-me prou gran per poder arribar
al graó 3R (mayores con reparos) i empinar-me després
i de com desitjava fer-me prou gran per poder arribar
al graó 3R (mayores con reparos) i empinar-me després
al pòdium de la depravació del 4 (gravemente peligrosa)
diumenge, 5 d’octubre del 2014
dissabte, 4 d’octubre del 2014
dijous, 2 d’octubre del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)