Testimoni de Maria Giner Parodi. Ferida en el bombardeig
dissabte, 31 de maig del 2014
divendres, 30 de maig del 2014
Àlbum, 211: Barranc de l'Infern amunt (des de la cala dels Testos)
Després de la caminada per les Morres de Benitatxell, el descens pel barranc de l'Infern fins la cala dels Testos i el bany frec i reparador, calia fer el retorn barranc amunt: Aquí teniu Pilar en ple ascens de la primera corda
dijous, 29 de maig del 2014
Avui recordem l'Stanbrook
Aquesta vesprada salpa del port d'Alacant el vaixell que recorda la generositat i l'audàcia de l'Stanbrook, el vaixell amglès que va salvar in extremis milers de republicans de les sarpes franquistes, d'altres molts més milers, dissortadament, no van poder fer-ho i van acabar suïcidant-se, en els camps de concentració, afusellats per les cunetes... El darrer 28 de març vaig publicar-ne un petit recordatori. Ara, l'amic Enric Balaguer n'ha fet un magnífic post al seu blog, on relata tota aquella epopeia.
Jo, aquí, només vull afegir un breu comentari sobre la fotografia del port que teniu incrustada a la dreta. Es tracta d'una instantània presa en el moment que els darrers combatents de la República, aixoplugats al voltant del monument als Màrtirs de la Llibertat que hi havia a l'entrada del port, s'havien lliurat a les tropes feixistes. Uns moments després, el monument seria dinamitat. En el mateix indret, des de fa ja uns anys s'alça ara un altre monument erigit en homenatge al ejercito español.
Encara sota el soll
hi ha una memòria sencera
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 9)
Aproximació 2
li manca a l'absolut
un contrari
i és el nom
li manca al nom
una apariència
i és el rostre
la vida trena els trets
traça els traus
que li abelleix
i es gita allà
amb la mort
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 2)
dimecres, 28 de maig del 2014
Afinitats electives: Manuel Álvarez Bravo, Mèxic és el món
.jpg)
Després del llamp d'aquella conversa que em va posar el seu nom davant els ulls, n'he fet una petita recerca que m'ha deixat enlluernat davant la seva l'obra creativa.
Tot i que una precoç vocació artística va dur Manuel Álvarez Bravo (Ciutat de Mèxic, 1902 - 2002), a estudiar música a l'Academia de San Carlos, l'interés que ja se li havia manifestat des de petit el va dur, finalment, a decantar-se'n per la fotografia arran de fer coneixença amb el fotògraf alemany Hugo Brehme, en 1923.El 1925 es va casar amb Dora Martínez de Orla, que també es dedicaria a la fotografia - moltes vegades cooperativament amb l'espòs -optant pel nom artístic de Lola Álvarez Bravo.
Integrat en la colla avantguardista mexicana, Álvarez Bravo esdevindrà el fotògraf fonamental de la modernitat mexicana i desenvoluparà una llarga i intensa obra creativa centrada en la cultura, la identitat i la problemàtica social mexicana: Compartiria una exposició amb Henry Cartier-Bresson, en 1932, i fa amistat amb André Breton fins al punt que una imatge seva esdevindria la portada del catàleg de l'Exposició Surrealista Universal de 1936. També va fer incursions importants en el món del cinema, on col·labora amb directors emblemàtics, com Eisenstein o Buñuel i va fundar el primer museu mexicà de fotografia.
dimarts, 27 de maig del 2014
dilluns, 26 de maig del 2014
diumenge, 25 de maig del 2014
dissabte, 24 de maig del 2014
divendres, 23 de maig del 2014
dijous, 22 de maig del 2014
dimecres, 21 de maig del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 8)
Aproximació 2
perquè una forma
perquè la precarietat
li exigeix
seguir la seva inclinació
cap a la seva pèrdua
seria la seva veritable sort
el possible reclama
un senyal després
la semença
apuja en ell
la cara humana
pourquoi une forme / pourquoi la précarieté / l'exige-t-elle / suivre son penchant / vers sa perte / serait sa veritable chance // le possible réclame /un repère puis / l'ensemance / puisse en lui / la face humaine
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 2)
dimarts, 20 de maig del 2014
dilluns, 19 de maig del 2014
diumenge, 18 de maig del 2014
Afinitats electives: Veru Iché, en l'entrellum
Veru Iché es una fotògrafa d'origen argentí i resident a Mallorca. El seu interès per la fotografia parteix de la infantes, ja als vuit anys s'aplicava a obtenir les seves primeres imatges mitjançant una càmera Polaroid. Després, tot i estudiar en un principi ballet clàssic, ja mai va abandonar el seu interès per la imatge que va resultar finalment determinant en la seva vida.
La seva creació esta tenyida d'un to oníric, fantasmagòric, nostàlgic i fins i tot morbós que arrenca del seu interès per les primeres imatges (decimonòniques) de l'art fotogràfic; recorrent-hi al subsconscient i incorporant-hi de vegades fotos antigues o altres ingredients matèrics per assolir un resultat on l'antic i el contemporani resulten, a la fi, indestriables.
Unes imatges que Veru Iché planteja com si fossin cristal·litzacions de records,que es mouen en l'entrellum per apuntar sempre quelcom d'amagat, que ultrapassa la realitat entrevista, i que persegueix activar el factor emocional per damunt del purament estètic.
dissabte, 17 de maig del 2014
Je me souviens...: (del quadre de la xemeneia)
Del paisatge que hi havia
pintat sobre la xemeneia
repintat i repintat cada vegada
que s'emblanquinava la casa.
divendres, 16 de maig del 2014
dijous, 15 de maig del 2014
Afinitats electives: Camille Lepage, in memoriam
« Je ne peux pas accepter que des tragédies soient gardées sous silence simplement parce qu’elles ne sont pas rentables. J’ai décidé de les couvrir moi-même et de les mettre en lumière, quoi qu’il arrive »
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 7)
Aproximació 2
a cada nom
li manca ésser
el nom
cada un va ser un inici
que va somiar fundar
el començament
cada un en aquest somni
s'ha cobert d'un rostre
florida del breu
li manca ésser
el nom
cada un va ser un inici
que va somiar fundar
el començament
cada un en aquest somni
s'ha cobert d'un rostre
florida del breu
que la seva pròpia brevetat
esborra
esborra
à chaque nom / il manque d'être / le nom /chacun fut un début / qui rêva de fonder / le commencement // chacun dans ce rêve / s'est couvert d'un visage / floreson du bref / que sa prope brievèté / efface
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 2)
dimecres, 14 de maig del 2014
dimarts, 13 de maig del 2014
Del cinisme
... Per això cobra tant de prestigi el cinisme en un present de plis-plas. Tot és relatiu, res no té importància, res no ens va a enganyar, la inconsistència de qualsevol idea permet que ens riem molt mentre les coses resten com estan.
Luís García Montero
dilluns, 12 de maig del 2014
diumenge, 11 de maig del 2014
Els jueus a Catalunya
Al blog de Teresa Costa-Gramunt, El Vel d'Harmonia, he llegit un interessant article sobre la importància dels jueus a la Catalunya medieval i el pogrom antijueu que va esclatar a Tàrrega el 1348. Això m'ha recordat immediatament la visita que vam fer a la sinagoga de Dubrovnik (l'antiga Ragusa) durant el viatge a Cròacia que vam fer aquestes pasqües. La Sinagoga és encara activa i es troba en perfecte estat. En un petit museu que hi ha a l'entrada varem poder contemplar documents molt curiosos però, sobretot ens va impactar la reproducció de l'acta d'aveïnament del primer jueu català que hi va arribar el 1421. Li deien Josep Ferrer Bonaventura. M'abeilleix de deixar-ne constància com un complement a tot això que ens ha explicat Teresa.
De la crisi
La crisi consisteix justament en què allò vell mor i el nou no pot nàixer, i en aquest terreny es verifiquen els fenòmens morbosos més diversos.
Antonio Gramsci
dissabte, 10 de maig del 2014
Ahir: Llorenç i Pep, homenatges i records.
(imatge: nadadora veloç. Treta de la web: mua.ua.es)
Ahir vam anar a l'exposició antològica que s'inaugurava al museu de la universitat d'Alacant en homenatge de l'amic Llorenç Pizà (que ens va deixar no fa encara dos anys). Tot i que vam poder gojar d'una ben llarga coneixença. A tots els amics d ela colla ens va sobtar la quantitat i la qualitat d'obra que s'hi ha pogut aplegar i com des dels seus quadres semblava que encara ens comuniqués el seu gust de viure.
Després, ja de tornada a la comarca, vam acabar a Xàbia, assistint a l'actuació en què la Romàntica del Saladar presentava el seu darrer disc i on, com mai no deixarà de passar, també va haver sentides paraules de record per l'altre company desaparegut (dos anys abans), el Pep Bas.
Un regust agredolç: La impressió que anem arribant a mar i, a la vegada, la sensació reconfortant que aquella nostra generació de lluitadors encara té ressò en els que ens segueixen.
Després, ja de tornada a la comarca, vam acabar a Xàbia, assistint a l'actuació en què la Romàntica del Saladar presentava el seu darrer disc i on, com mai no deixarà de passar, també va haver sentides paraules de record per l'altre company desaparegut (dos anys abans), el Pep Bas.
Un regust agredolç: La impressió que anem arribant a mar i, a la vegada, la sensació reconfortant que aquella nostra generació de lluitadors encara té ressò en els que ens segueixen.
dijous, 8 de maig del 2014
dimecres, 7 de maig del 2014
dimarts, 6 de maig del 2014
Quin és aquest rostre: (versions de Bernard Noël, 6)
Aproximació 2
els noms deceben
què han començat
davall la pell esblaimada
què han volgut
encloure per sempre
o bé concloure
quelcom ens precedeix
en nosaltres
quelcom que no és
qualcú el passatger
del nostre pas
les noms déçoivent / qu'ont-ils commencé / sous la peau blême / qu'ont-ils voulu / contenir a jamais / ou bien finir // quelque chose nous precède / en nous / quelque chose qui n'est pas / quelq'un le passager / de notre passage
(Bernard Noël: L'ombre du double. II. Quel est ce visage, Approche, 2)
dilluns, 5 de maig del 2014
Afinitats electives: Solarixx (Sol Lattuca) o la immersió en el vedat
Sol Lattuca és una fotògrafa argentina, que signa amb el pseudònim de Solarixx, de l'obra de la qual n'he tingut coneixement fa ben poc. Va accedir al món de la inatges influïda per un amic fotògraf, Matias Kritz.
Les seves fotografies, centrades en el retrat i l'autoretrat, participen d'aquesta pàtina esborradissa i moguda, que m'és tan suggerent. Ara bé, per davall d'aquesta aparença espontània, en les seves fotografies hi ha un intens i minuciós treball d'edició, i una intencionalitat profunda de mostrar la cara fosca i oculta de la personalitat: immersió en allò reprimi:t, serreal, una pràctica exorcista, d'autoconeixement i catarsi que la doten d'una força singular, una mena d'imantació que carrega les seves fotografies d'una atracció empeltada d'inquietud, pertorbadora.
Podeu fer-ne una visita a la seva creació anant a la seva pàgina web i al seu compte de flickr.
... generalment treballo des del meu costat fosc. Potser sigui la part reprimida que vol sortir a la llum. És una mena d'exorcisme, de purificació.
diumenge, 4 de maig del 2014
dissabte, 3 de maig del 2014
Ja vénen: Nova història veïnal
Amb una mica de retard (coses de les vacances). Aquí teniu el darrer lliurament d'Històries veïnals, aquest experiment narratiu ja veterà on he tingut el gust de participar des de l'inici.
divendres, 2 de maig del 2014
dijous, 1 de maig del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)