Si hem capit que només es pot fer amb l'eina de desfer, ens adonem que el manament irreductible seria fer sense estrafer.
diumenge, 31 d’agost del 2014
dissabte, 30 d’agost del 2014
M'agrada Marina Tsvetàieva
EL TEU NOM, UN OCELL A LA MÀ…
El teu nom, un ocell a la mà,
el teu nom, tros de gel a la llengua.
Un sol, únic moviment dels llavis.
El teu nom, amb les seves cinc lletres.
Piloteta atrapada a ple vol,
picarol platejat a la boca.
Quan es llança al llac silent la pedra,
fa un sanglot com qui diu el teu nom.
En el lleu ressonar de peülles,
en la nit, el teu alt nom retruny.
I ens el diu igualment a les temples
el cruixit del gallet que espetega.
fa un sanglot com qui diu el teu nom.
En el lleu ressonar de peülles,
en la nit, el teu alt nom retruny.
I ens el diu igualment a les temples
el cruixit del gallet que espetega.
El teu nom –però, oh, impossible!-,
el teu nom és com un bes als ulls,
en el fred dolç d’immòbils parpelles,
el teu nom és un bes a la neu.
Glop gelat i celest de la font.
És profund, amb el teu nom, el son.
el teu nom és com un bes als ulls,
en el fred dolç d’immòbils parpelles,
el teu nom és un bes a la neu.
Glop gelat i celest de la font.
És profund, amb el teu nom, el son.
Traducció de Júlia Ferrer / Ricard San Vicente
(versió treta del blog rosa d'ibur: versos i vida)
dijous, 28 d’agost del 2014
dimecres, 27 d’agost del 2014
dimarts, 26 d’agost del 2014
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls. Homenatge a Cesare Pavese
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
aquesta mort que ens acompanyadel matí al vespre, insomne,
sorda, com un vell remordiment
o un vici absurd. Els teus ulls
seran una vana paraula,
un crit callat, un silenci.
Així els veus cada matí
quan t’aboques sobre tu mateixa
al mirall. Oh estimada esperança,
aquell dia nosaltres també sabrem
que ets la vida i ets el no-res.
La mort té un esguard per a tothom.
Vindrà la mort i tindrà els teus ulls.
Serà com abandonar un vici,
com veure en el mirall
que ressorgeix un rostre mort,
com sentir que parla un llavi clos.
Baixarem a l'abisme muts.
(Vittorio Gassman)
(Paco Ibañez)
dilluns, 25 d’agost del 2014
diumenge, 24 d’agost del 2014
Anit a "Poetes a la Vall de Gallinera": Homenatge a Joan Vinyoli
ORFEU
Si d e mi baxa lira
tanto pudiera el son...
Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges,
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.Dominaré somnis de vent,
pors de la nit, ones de febre,
amb aquest do: càntic vivent?
Dret en el cor de la tenebra,
sóc esperança, moviment
cap a la llum, veu que celebra.
(El Callat, 1956)
divendres, 22 d’agost del 2014
dijous, 21 d’agost del 2014
dilluns, 18 d’agost del 2014
diumenge, 17 d’agost del 2014
divendres, 15 d’agost del 2014
dijous, 14 d’agost del 2014
dimecres, 13 d’agost del 2014
Pensaments, 72: Dels límits
Els límits -si ho són, realment- obren; com es descorre la pell al tacte -si és amada.
dimarts, 12 d’agost del 2014
dilluns, 11 d’agost del 2014
dissabte, 9 d’agost del 2014
dimecres, 6 d’agost del 2014
Del poeta
(imatge: Balthus)
Sempre he dubtat de la meva obra i de si, en definitiva, sóc poeta, potser perquè el meu concepte de poesia és molt complex i fosc, i únicament se me'n revela alguna cosa en rars, excepcionals moments, a través de la lectura dels grans poetes amb els quals sento afinitats, i de la meva pròpia experiència, quan escric o abans de fer-ho, quan alguna cosa del meu fons - ... - posa en moviment el llenguatge i comencen a fer-se les associacions i combinacions de mots; doncs, també de significats, cap a resoldre l'estranya inquietud que et puny.
Joan Vinyoli
diumenge, 3 d’agost del 2014
dissabte, 2 d’agost del 2014
divendres, 1 d’agost del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)