dimarts, 28 de febrer del 2012
Àlbum, 74 : Primavera a les parets
PRIMAVERA
S'escriu amb llum,
i amb la sang revoltada
del poble meu
(Amb aquest poema he participat en la campanya de micropoemes reivindicatius, organitzats per Amnistia Internacional i dedicats a la poeta kuwaitiana Aayat Al-Qormuzi, que ha estat empresonada i torturada per haver escrit:
Som el poble que matarà la humiliació i assassinarà la misèria.
No escoltes els seus crits, els seus alarits?)
dilluns, 27 de febrer del 2012
Blasfèmia i Sal: conversa i recital poètic a la llibreria Railowsky de València
Aquest dijous, primer dia de març, a les vuit de la vesprada, hem organitzat a la llibreria Railowsky una vetllada poètica plena de complicitats per fer la presentació dels dos darrers poemaris de la col·lecció "Razef", d'edicions 96: Blasfèmia, de Janko Polic Kamov, traduït per Pau Sif i el meu Quadern de sal.
A més de nosaltres comptem amb la participació de Maria Josep Escrivà, poeta, animadora literària i directora de la col·lecció. Perquè en feu un tast de la poesia que us espera, heus ací un petit fragment del vigorós poeta croat:
A més de nosaltres comptem amb la participació de Maria Josep Escrivà, poeta, animadora literària i directora de la col·lecció. Perquè en feu un tast de la poesia que us espera, heus ací un petit fragment del vigorós poeta croat:
On és la teua sang, amor meu?
la meua ungla la buscarà i la dent en serà la tastadora,
seran com els ulls de la fam i la veu del diluvi
Us esperem.
Segon microrelat veïnal
S'acaba de penjar el segon microrelat veïnal realitzat pels col·laboradors habituals (com jo mateix) de les histories veïnals. Passió, misteri, ganes d'embolicar la troca...
diumenge, 26 de febrer del 2012
Pensaments, 31: de l'art d'amar
Que cap on giri l'(ant)ull de l'amat, la llarguesa de l'amant ja hi hagi parat la diana: el parany ambivalent d'atrapar amb la lliurança
dissabte, 25 de febrer del 2012
Tota València en un clam per la defensa dels serveis públics
(Foto Vilaweb)
Un poble en marxa: 250.000 manifestants a València moltes desenes de milers més a Alacant i a Castelló.
divendres, 24 de febrer del 2012
dijous, 23 de febrer del 2012
dimecres, 22 de febrer del 2012
Joves músics contra la violència
El dia abans la policia havia agredit un jove músic de la banda de Benimaclet. Les seues companyes i els seus companys van convocar, l'endemà, a l'estació del nord, tots el joves músics a interpretar "Mater mea" per rebutjar aquestes agressions que han omplert de crits d'impotència i han tenyit de sang els carrers de la nostraValència. ·
El poble és civilitzat, els que hauríen de defensar els seus drets són bàrbars (amb perdó dels bàrbars)
dimarts, 21 de febrer del 2012
Lluís Vives i l'orgull dels valencians
Varen cremar la seva família, va haver de fugir del seu país... Potser ara, des del claustre de la Universitat de València, Joan Lluís Vives se sent resquitat veient com el poble esclata unint el seu nom amb el de la llibertat.
Escoltem el savi:
No pot haver-hi cap bondat on no hi hagi el seu coneixement
Som el poble, no l'enemic
(Foto: Vilaweb)
Una riuada de gent ha acudit aquesta vesprada al centre de València, en solidaritat amb els estudiants.
(Foto: El País)
... i a mitjan vesprada!
dilluns, 20 de febrer del 2012
La bèstia parda massacrant el joves valencians
Cançó de la rosa de paper
| Ella tenia una rosa, una rosa de paper, d’un paper vell de diari, d’un diari groc del temps. Ella volia una rosa, i un dia se la va fer. Ella tenia una rosa, una rosa de paper. Passaren hivern i estiu, la primavera també, també passà la tardor, dies de pluja i de vent. I ella tenia la rosa, una rosa de paper. Va morir qualsevol dia i l’enterraren després. Però al carrer on vivia, però en el poble on visqué, les mans del poble es passaven una rosa de paper. ************************************** | I circulava la rosa, però molt secretament. I de mà en mà s’hi passaven una rosa de paper. El poble creia altra volta i ningú no va saber què tenia aquella rosa, una rosa de paper. Fins que un dia d’aquells dies va manar l’ajuntament que fos cremada la rosa, perquè allò no estava bé. Varen regirar les cases: la rosa no aparegué. Va haver interrogatoris; ningú no en sabia res. Però, com una consigna, circula secretament de mà en mà, per tot el poble, una rosa de paper. *********************************** |
diumenge, 19 de febrer del 2012
dissabte, 18 de febrer del 2012
divendres, 17 de febrer del 2012
L'erotisme
L'erotisme implica una reivindicació de l'instant contra el temps, de l'individu contra la societat.
Simone de Beauvoir
dimecres, 15 de febrer del 2012
dimarts, 14 de febrer del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
Afinitats electives: Carla Van de Puttelaar, exaltació i ofrena de la nuesa.
Heus aquí una altra fotografia que em va commoure només veure-la, sense saber-ne l'autoria: la seva substància subtilment mòrbida, d'una carnalitat fràgil i potent a la vegada... Un temps després vaig descobrir que es tractava d'una fotografia feta per l'holandesa Carla Van de Puttelaar, i vaig saber de quina manera aquella impressió inicial era ja bona síntesi dels trets estilístics de la seva obra.
La seva mirada està influenciada en la base- com passa també amb altres compatriotes i contemporànies com Desirée Dolron - per elements plàstics clàssics com l'escultura i la pintura -amb especial referència als mestres holandesos del segle d'or,com també s'hi pot trobar la influència de gèneres orientals com el okiyo-e. A partir d'aquí, en fa un acostament delicadíssim a la nuesa femenina, mostrada des de la intimitat però prenyada d'erotisme, cossos gairebé reclosos, entotsolats, i a la vegada fràgils i vulnerables. Amb l'ús d'una il·luminació subtil, que posa de relleu amb extraordinària nitidesa la carnalitat quasi bategant del cos, la blancor i la pal·lidesa de la pell, les marques ocultes, els rastres que pot haver-hi deixat la roba...
Una barreja d'exaltació i ofrena que ens acondueix en una mena de punt dolç, contemplatiu i anhelant a l'hora.
... Estic especialment interessada en la pell, les petites pigues, les sensacions amb que rreagles algú l'estat d'ànim. Les petites i delicades coses que constitueixen la veritable bellesa de la dona. També m'agraden les diferències en el cos de la dona que ens mostren la seva individualitat i les seves diferents formes de bellesa.
diumenge, 12 de febrer del 2012
Pepe Tono i la Romàntica del Saladar
La gent de Burrera Comprimida ens ofereix aquest tast - extret d'una de les emissions del progama que durant un temps van realitzar a Canal 37, Marina Alta TV - cosa que ens permet, així mateix, seguir recordant l'amic Pep Bas.
Tot plegat una autèntica delícia.
dissabte, 11 de febrer del 2012
divendres, 10 de febrer del 2012
dijous, 9 de febrer del 2012
dimecres, 8 de febrer del 2012
Pensaments, 29: Jo i els Altres
Jo(c) sóc l'ésser irreductible i refractari que vaig construint mirant (-me en) els altres.
dimarts, 7 de febrer del 2012
Dol per Tàpies
L'artista cerca sempre els esquemes fonamentals, últims, les justificacions més generals de les coses, els símbols que els donen valor universal i durador. (...)
Perquè l'artista, no ens cansarem mai de repetir-ho , també busca sempre més les afirmacions que les negacions. (...)
Si la missió dels artistes i dels poetes és promoure la reflexió, atraure l'atenció, fer conèixer, il·luminar la realitat, i, en suma, exaltar tot el que ens faci més lliures i més perfectes com a humans ¿haurem d'oblidar , o de menystenir, que la història de la formació del nostre país coincideix justament amb la història de la conquesta de la llibertat i amb el procés democràtic del món? (...)
O del fet que un especial instint de pansofia ens ensenyà a agermanar les ciències amb la mística, com s'esdevingué amb el pensament de Llull o de Vilanova, fórmula que, encara avui, tanta corda té en la més afinada saviesa.
(Antoni Tàpies: "L'art d'avantguarda i l'esperit català")
diumenge, 5 de febrer del 2012
dissabte, 4 de febrer del 2012
divendres, 3 de febrer del 2012
Instants szymborskals
...
No existeix aquella vida
que, si més no per un instant,
no hagi arribat a ser immortal.
A aquest instant,
la mort hi arriba sempre tard.
Debades s'empara del pom
d'aquella porta invisible.
I, tant com hàgim aconseguit,
tot això que no ens prendrà.
( fragment de "Sobre la mort sense ultrança",
Wislawa Szimborska: Gent dalt del pont, 1986 )
dijous, 2 de febrer del 2012
dimecres, 1 de febrer del 2012
Demà: Conversa i recital poètic a Dénia
Demà, a les vuit de la vesprada, a l'Àgència Municipal de Lectura de "Baix la Mar" de Dénia, farem una mena de tertúlia poètica per presentar els dos darrers lliuraments de la col·lecció "Razef", d'edicions 96: Blasfèmia, del croata Janko Polic Kamov - traduït per Pau Sif - i el meu poemari Nausica.
Pau i jo estarem acompanyats per la poeta i directora de la col·lecció Maria Josep Escrivà. La vetllada esperem que sigui ben animada i profitosa. Hi esteu tots convidats. Per anar fent boqueta podeu mirar aquest vídeo:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)