dijous, 31 de gener del 2013
dilluns, 28 de gener del 2013
Sis anys de bloc
El dia 21 de gener de 2007, amb aquest post, començava el bloc Nausica, allotjat en aquells moments a bloc.cat. Mirat des de la perspectiva del sis anys passats i els vora 2.000 posts publicats, he de dir que aquest projecte ha resultat molt enriquidor per a mi ja que s'ha anat configurant com un dels eixos bàsics, sinó el més important, del meu treball creatiu.
Amb el seu desenvolupament ha anat també prenent més importància la poesia, en detriment de la prosa, m'he embrancat en la tasca tan interessant com formadora de la traducció, m'he iniciat en el camp de l'aforisme, amb els Je me souviens... he anat confegint un bon grapat de records entranyables de la meva infantesa, he aprofundit en la meua afecció per la fotografia...
Com també ha estat, és clar, el vehicle adient per opinar sobre l'actualitat política i social, per a retre homenatges, per a contactar amb molta gent amb interessos convergents amb els meus...
Amb el temps i la constància, he pogut comprovar com s'anava conformant al voltant del bloc un nucli de seguidors que m'han animat a seguir i un grapat d'altres blocs "amics" amb els quals he pogut, en major o menor mesura, retroalimentar-me compartir experiències i punts de vista, he participat en projectes col·lectius, que després s'han concretat en publicacions, he vist com la meva tasca era reconeguda amb el 1r Premi del blocs de les comarques centrals en la modalitat de blocs literaris...
El resultat potser resulte modest per a molts, però per a mi és totalment satisfactori. Heus-ne aquí algunes dades bàsiques: 92 amics seguidors i al voltant de 40.000 entrades durant l'any 2012 que, tot i tenir el nucli fonamental en l'àmbit dels Països Catalans, s'escampen pel cinc continents.
I una curiositat, gairebé inexplicable: Tot i que, normalment, els articles més visitats son el que tracten sobre la fotografia, commemoratius o que tracten de l'actualitat política i social, en detriment dels estrictament literaris -que, vés per on, són tan importants per a mi- el post més visitat en el darrer any, amb 1.232 entrades, ha estat un poema publicat el novembre passat, "Només lliscar"
dissabte, 26 de gener del 2013
dijous, 24 de gener del 2013
dimecres, 23 de gener del 2013
Del nu
(imatge: Balthus)
(Per això) tot nu té i tindrà sempre un sentit ambivalent, una emoció equívoca.
Juan Eduardo Cirlot
dimarts, 22 de gener del 2013
dilluns, 21 de gener del 2013
ça ira!
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira !
Les aristocrates à la
lanterne,
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira !
Les aristocrates on les
pendra !
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira !
Les aristocrates à la
lanterne.
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira !
Les aristocrates on les
pendra.
Si on n’ les pend pas
On les rompra
Si on n’ les rompt pas
On les brûlera.
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira,
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira,
Nous n’avions plus ni
nobles, ni prêtres,
Ah ! ça ira, ça
ira, ça ira,
L’égalité partout
régnera.
diumenge, 20 de gener del 2013
Album, 135: Gavinetes de gener
La imatge entendridora d'un aplec de gavinetes picotejant a la sorra de les Marines una vesprada de gener.
Comencem bé l'any Espriu: Al sud també mirem aquesta terra.
Una preciosa versió del grup Konfusió de la Marina Baixa. Me'ls ha descobert, al seu bloc, Enric Balaguer.
dissabte, 19 de gener del 2013
Un nou bloc: D'un temps, d'un país
Ahir, el dia que hom ha proposat com a Diada Internacional de la Llibertat a Internet, vaig iniciar un nou bloc integrat a dins el nou diari digital La Veu del País Valencià.
Això serà el meu granet de sorra per contribuir a l'èxit d'aquest nou mitja de comunicació, compromés amb la condició nacional i amb els interessos populars del poble valencià.
Si voleu, podeu llegir-ne el primer post.
divendres, 18 de gener del 2013
Afinitats electives: Pere Formiguera, reflexió i experimentació
Fa uns anys vam visitar uns amics a Sant Cugat i ens van portar a veure una exposició d'un fotògraf amic d'ells. El contingut ens va sorprendre per la seva originalitat i qualitat, es tractava d'unes sèries de retrats de grups familiars que havien estat captats regularment en diferents etapes de la seva vida. El fotògraf era Pere Formiguera (Barcelona, 1952).
Després l'atzar ha anat aportant-me diverses notícies sobre la seva vida i obra que han fet que me n'anés interessant cada vegada més. És tracta d'un dels més destacats membres de la generació fotogràfica dels setanta, llicenciat en història de l'art per la UAB, membre del departament de fotografia de la fundació Miró i del consell assessor del MNAC.
La seua obra, organitzada en sèries com Fauna (1983-1987, conjuntament amb Joan Fontcuberta), Cronos (1990-2011), Diàlegs amb la pintura (2004-2006) o Plantes (2011), ha estatt exposada arreu d'Europa i d'Amèrica Llatina. A mi m'interessa especialment el seu ús de la llum i del blanc i negre en nus i retrats així com la seva gran creativitat.
Sempre m'ha interessat l'aspecte tàctil de la imatge
dijous, 17 de gener del 2013
De les ciutats
Les ciutats són dones per a mi. La meva relació amb elles ha estat sempre la d'un home amb una dona.
Julio Cortázar
dimarts, 15 de gener del 2013
dilluns, 14 de gener del 2013
Pensaments, 49: Drets
Només caldrà que nosaltres ens drecem i ens mantinguem sobre els nostres peus. I amb això, de més a més, també els alliberarem a ells de les seves crosses.
diumenge, 13 de gener del 2013
dissabte, 12 de gener del 2013
divendres, 11 de gener del 2013
dijous, 10 de gener del 2013
dimecres, 9 de gener del 2013
Afinitats electives: Inge Morath, l'ull i l'ànima
Inge Morath (Gratz, 1923 - Nova York, 2002). Filla de pares científics, va viatjar i residir, des de petita en diversos països. Va estudiar a Alemanya, a França i, finalment es va llicenciar en llengües romàniques a la Universitat de Berlin en 1948.
Comença a treballar com a traductora i periodista duent la corresponsalia a Viena de la revista americana Heute. Aviat coneix el fotògraf Ernst Haas i comencen a col·laborar amb articles escrits per Inge i il·lustrats per Haas. Aquest acostament al món de la fotografia s'intensificarà amb la coneixença de Robert Capa que li planteja - juntament amb Ernst- de treballar per a l'agència Magnum que acabava de constituir-se, cosa que li permetra establir relació amb diversos fotògrafs de primera línia, especialment amb Cartier-Bresson.
Com a conseqüència de tot això, Inge realitza les seves primeres fotografies durant un viatge a Venècia. L'expressió fotogràfica la fascina d'immediat i comença un procés d'aprenentatge de la mà del fotògraf Simon Guttman i fa les seves primeres passes com a professional animada per Capa, un procés que culminarà amb el seu ingrés com a membre oficial a Magnum (1955), a partir del qual realitzarà múltiples reportatges arreu del món - entre ells, imatges molt interessants de la postguerra espanyola -que eren publicats les revistes Holliday, Paris Match i Vogue. També treballarà com a directora de fotografia en el rodatge de diverses pel·lícules. Durant el rodatge de Vides rebels va conéixer Arthur Miller, l'home que - després de divorciar-se de Marilyn Monroe - esdevendria el seu marit.
Després d'un període més reclogut i dedicat a la criança dels fills, Inge va gojar encara d'un llarg període de maduresa creativa fins la seva mort en 2002 amb la realització de reportatges (URRS, Xina...) i retrats d'artistes com Arp, Jacometti, Streinberg...
Profundament humanista i impressionada per la seva vivència de la segona guerra mundial, Inge no va voler mai fotografiar imatges de guerra ni de violència i es va interessar profundament per la història i la cultura dels pobles que visitava, fins a establir-hi una estreta complicitat.
La fotografia és un fenomen estrany..., confies en el teu ull i no pots fer res més que despullar la teva ánima
diumenge, 6 de gener del 2013
dissabte, 5 de gener del 2013
Àlbum, 131: La joia del naixement
Era el dia dos de gener, a Ateca. Havíem acabat de dinar i vam eixir per fer una passejada. Al pradell de rere la casa hi havíem vist un ramat d'ovelles marrons d'un color estrany. Quan ens hi vam acostar el pastor ens va dir que s'anomenaven royas (del llatí rubeus, roig, vaig pensar), una classe d'ovelles que havia estat bastant abundant per la zona fins que començaren a substituir-les -quasi fins l'extinció- per les blanques, que donaven una llana més preuada.
El més curiós va ser quan li vam preguntar per aquella parella de mare i fillet que romania apartada del ramat al bancalet de dalt. Com havíem pensat, la cria acabava just de nàixer. Havíem vist, sense saber-ho, el part des de la balconada! El pastor no es veia massa content, deia que ara li tocaria dur el petit a pes (no sé si al sarró o a coll-i-be) fins al corral.
Feia molt de fred però nosaltres estàvem encantats amb aquell singular espectacle. Vaig fer-hi moltes fotos. Aquest que dibuixa un quadre mogut i acolorit de la mare i el nadís m'agrada prou.
divendres, 4 de gener del 2013
De les biblioteques
Una biblioteca és un lloc on pots perdre la teva innocència sense perdre la teva virginitat.
Germaine Greer
dimecres, 2 de gener del 2013
De les veritables festes
(imatge: Balthus)
Les veritables festes esdevenen en el cos i en els somnis
Alejandra Pizarnik
Subscriure's a:
Missatges (Atom)