Era el dia dos de gener, a Ateca. Havíem acabat de dinar i vam eixir per fer una passejada. Al pradell de rere la casa hi havíem vist un ramat d'ovelles marrons d'un color estrany. Quan ens hi vam acostar el pastor ens va dir que s'anomenaven royas (del llatí rubeus, roig, vaig pensar), una classe d'ovelles que havia estat bastant abundant per la zona fins que començaren a substituir-les -quasi fins l'extinció- per les blanques, que donaven una llana més preuada.
El més curiós va ser quan li vam preguntar per aquella parella de mare i fillet que romania apartada del ramat al bancalet de dalt. Com havíem pensat, la cria acabava just de nàixer. Havíem vist, sense saber-ho, el part des de la balconada! El pastor no es veia massa content, deia que ara li tocaria dur el petit a pes (no sé si al sarró o a coll-i-be) fins al corral.
Feia molt de fred però nosaltres estàvem encantats amb aquell singular espectacle. Vaig fer-hi moltes fotos. Aquest que dibuixa un quadre mogut i acolorit de la mare i el nadís m'agrada prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada