Fa uns anys vam visitar uns amics a Sant Cugat i ens van portar a veure una exposició d'un fotògraf amic d'ells. El contingut ens va sorprendre per la seva originalitat i qualitat, es tractava d'unes sèries de retrats de grups familiars que havien estat captats regularment en diferents etapes de la seva vida. El fotògraf era Pere Formiguera (Barcelona, 1952).
Després l'atzar ha anat aportant-me diverses notícies sobre la seva vida i obra que han fet que me n'anés interessant cada vegada més. És tracta d'un dels més destacats membres de la generació fotogràfica dels setanta, llicenciat en història de l'art per la UAB, membre del departament de fotografia de la fundació Miró i del consell assessor del MNAC.
La seua obra, organitzada en sèries com Fauna (1983-1987, conjuntament amb Joan Fontcuberta), Cronos (1990-2011), Diàlegs amb la pintura (2004-2006) o Plantes (2011), ha estatt exposada arreu d'Europa i d'Amèrica Llatina. A mi m'interessa especialment el seu ús de la llum i del blanc i negre en nus i retrats així com la seva gran creativitat.
Sempre m'ha interessat l'aspecte tàctil de la imatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada