Inge Morath (Gratz, 1923 - Nova York, 2002). Filla de pares científics, va viatjar i residir, des de petita en diversos països. Va estudiar a Alemanya, a França i, finalment es va llicenciar en llengües romàniques a la Universitat de Berlin en 1948.
Comença a treballar com a traductora i periodista duent la corresponsalia a Viena de la revista americana Heute. Aviat coneix el fotògraf Ernst Haas i comencen a col·laborar amb articles escrits per Inge i il·lustrats per Haas. Aquest acostament al món de la fotografia s'intensificarà amb la coneixença de Robert Capa que li planteja - juntament amb Ernst- de treballar per a l'agència Magnum que acabava de constituir-se, cosa que li permetra establir relació amb diversos fotògrafs de primera línia, especialment amb Cartier-Bresson.
Com a conseqüència de tot això, Inge realitza les seves primeres fotografies durant un viatge a Venècia. L'expressió fotogràfica la fascina d'immediat i comença un procés d'aprenentatge de la mà del fotògraf Simon Guttman i fa les seves primeres passes com a professional animada per Capa, un procés que culminarà amb el seu ingrés com a membre oficial a Magnum (1955), a partir del qual realitzarà múltiples reportatges arreu del món - entre ells, imatges molt interessants de la postguerra espanyola -que eren publicats les revistes Holliday, Paris Match i Vogue. També treballarà com a directora de fotografia en el rodatge de diverses pel·lícules. Durant el rodatge de Vides rebels va conéixer Arthur Miller, l'home que - després de divorciar-se de Marilyn Monroe - esdevendria el seu marit.
Després d'un període més reclogut i dedicat a la criança dels fills, Inge va gojar encara d'un llarg període de maduresa creativa fins la seva mort en 2002 amb la realització de reportatges (URRS, Xina...) i retrats d'artistes com Arp, Jacometti, Streinberg...
Profundament humanista i impressionada per la seva vivència de la segona guerra mundial, Inge no va voler mai fotografiar imatges de guerra ni de violència i es va interessar profundament per la història i la cultura dels pobles que visitava, fins a establir-hi una estreta complicitat.
La fotografia és un fenomen estrany..., confies en el teu ull i no pots fer res més que despullar la teva ánima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada