M'agrada Gemma Gorga

Gemma Gorga a Poetàrium

Què ens passa valencians?

Àlbum, 164: Cripta-grafitada vora el Tàmesi

Pensaments, 79: D'atrevir-se

Atrevir-te és atreure i esmunyir-te'n

Afinitats electives: Flor Garduño, la dona somni.

Vaig descobrir i em vaig interessar pel treball de la fotògrafa mexicana Flor Garduño (1957) gràcies a l'amic, i també fotògraf,  Paco Martí, amb qui he publicat  "Dormir", un treball cooperatiu de narració i imatges integrat dins el projecte  6000 estúpids i 10 més, que es va presentar a la III Nit de Contes i Fotorgrafies al Papau,  a la ciutat de Gandia. 

L'obra de Flor Garduño m'ha impressionat notablement per la força de suggestió que impregnen les seues imatges, revelades en escala de grisos i centrades en les natures mortes, els retrats i els nu.

El que més m'ha interessat de la seua mirada introspectiva ha estat la captació del món ritual, màgic de la població indígena, com també  la relació subtil que estableix entre dona i natura endins d'un àmbit oníric.

Contra la violència de gènere

No tinc por from OZIGOSI Històries i Films on Vimeo.

Matí màgic al Jardí de l'Albarda

   Aquest matí, al jardí de l'Albarda de Pedreguer, més d'un centenar de persones hem pogut assistir a un acte literari quasi màgic, La Marina amb veu de dona, on Xaro Cabrera, Pepa Guardiola i Carme Miquel, acompanyades pels excel·lents músics Cristina Martí i Alex Velázquez, han llegit fragments ben triats de la seua obra, referits a escenaris, passeigs i arbres de la nostra comarca per acabar amb una carta a la marina ten emotiva com reivindicativa. Fins i tot el temps s'ha fos impregnat d ela gan d'escoltar dels assistents i s'ha aguantat el ploure per acabar amb un perfecte somriure de sol.

Àlbum, 164: John Dos Passos i el Cementeri dels Anglesos, a Dénia

Seria bell morir a Dénia

jove en l'arderós vigor del sol

reposat en el blau cremant de la mar

en el reclam persistent dels pujols de ferro:

Dénia, on la terra és roja com el rovell

i els pujols són del color de la cendra.

Oh, podrir-se en el sòl aspre

fondre`s en el foc omnipotent

d’aquest déu blanc i jove, l’incandescent déu solar

per trobar una sobtada resurrecció

en el càlid raïm nascut de la terra i la llum

que les dones joves i els nens xafen

convertint-lo en most que farà rajar per a generacions futures

un vi ple de la terra

del sol.

M'agrada Nuno Júdice

Poemes

Lusofonia

Sense eufemismes: Alfonso I "el ribotejador"

En honor d'Antoni M. Badia i Margarit

Els ho recordarem, senyors del PP: D'això volen parlar els jutges argentins amb Martín Villa

JO, EN VEUREU PLORE

62 anys del neixement de Maria-Mercè Marçal

RESSURRECTIO

M'agenollo davant

                      el cos

                      impur                  
                      obscè
                      mortal
                      primer
                      país
                      vivent
                      taüt
                      obert
                      d'on vinc
                      no hi ha,
                      mare, una altra naixença

(Raó del cos)

Afinitats electives: Eikoh Hosoë o l'expressivitat dramàtica.

Eikoh Hosoë és un dels fotògrafs i productors audiovisuals japonesos més importants del segle XX. Nascut el 1933 es va Afeccionar a la fotografia des de ben petit i va realitzar estudis a l'Escola de Fotografia de Tokio entre 1951 i 1554. El seu prestigi va anar en augment a partir d ela seua primera exposició, Una americana a Tokio (1956) El 1960 va crear, juntament amb d'altres, el Laboratori de Coinema Jazz i durant la dècada dels setanta ja era considerat el referent de la fotografia innovadora japonesa.
És autor de sèries fotogràfiques que han tingut una gran ressò com Bara-Kai (mort per les roses) amb imatges protagonitzades per l'escriptor i amic Yukio Mishima, Retorn a Hiroshima o L'univers de Gaudí.

Les seues imatges, en blanc i negre, tenen com a eixos temàtics principals la mort, l'erotisme i la irracionalitat, estan  centrades en primers plans de cares, cossos nus..., i posseeiexen una intensa expressivitat dramàtica.

30 anys sense Chester Himes

   El 13 de novembre de 1984 va morir a Moraira i va ser soterrat a Benissa l'escriptor Chester Himes nord-americà d'origen i marinenc de darrera elecció. L'any passat, amb motiu de comentar una petita exposició-homenatge que li va fer l'ajuntament de Teulada, vaig pujar un breu article en aquest bloc, potser sigui el moment de tornar-hi:

Chester Himes i Moraira

Clouds Project. Marina Alta

Clouds Project. Marina Alta Experience. from ciprio on Vimeo.

Un poble en peu: amb memòria i voluntat

Montserrat Carulla: 'Voto per la gent que va... por vilawebtv

EL MEU PAIS ES TANT PETIT - LLUIS LLACH

TV3 - Els Matins - Ian Duncan: "La votació es va fer de manera oberta i ...

I és tot

diria catalunya

diria molt poc més

acariciaria amb els dits la terrosa cal·ligrafia.

(Vicent Andrés Estellés: Antibes)

De tot cor

Avui voten per mi!

Homenatge als brigadistes internacional soterrats a Benissa

Voteu també per nosaltres, els valencians

Pensaments, 78: Del fruit prohibit

El fruit prohibit? Potser era el rellotge

M'agrada Albert Ràfols-Casamada

Albert Ràfols-Casamada a Veus Literàries d'Edu3.cat

L'espera

aquest moment

quan encara no

però ja s'insinua

com un núvol

com una llunyana remor

i el gest espera

tota la força latent

als extrems de la mà

al límit

del desig i la

memòria.

(Angle de llum)

Sobre els riscos de l'afirmació: Para siempre!

Àlbum, 163: Ací qui mana?

El Bolero de l'Alcudia, des de Pedreguer

Bolero de l'Alcúdia 

(Vicent Andrés Estellés)

Queia tota la lluna
sobre les sendes
mentre canten i ballen
dotze parelles.

Dotze parelles, mare,
dotze parelles
que per la nit tenien
les mans enceses.

T'estime, rosa fina
clavell de sucre,
ulls d'una aigua profunda,
canten els muscles.

Les meues mans et prenen
igual que un cànter
coloma meua, rosa,
gesmil intacte.

Cassoles i vots

Fabra encara s'atreveix a anar pels pobles: avui Cocentaina

Clotets