dilluns, 30 de juliol del 2012
dissabte, 28 de juliol del 2012
divendres, 27 de juliol del 2012
dijous, 26 de juliol del 2012
dimarts, 24 de juliol del 2012
diumenge, 22 de juliol del 2012
Pensaments, 39: Els plecs del temps
El passat és l'espill; el present, la perspectiva; i el futur, el desig que enllustra
la mirada.
dissabte, 21 de juliol del 2012
Del lector de poesia
(Imatge: Balthus)
El lector de poesia té més a veure - fent un paral·lelisme amb la música - amb l'intèrpret que amb els qui s'han limitat a escoltar un concert. Per això n'hi ha tan pocs, de lectors de poesia, i per això són tan fidels.
Joan Margarit
divendres, 20 de juliol del 2012
Codolades, 5: Ja n'hi ha prou, de retallades
Ja estan ací
les retallades,
els llepaculs de banquers
contents amb els seus carnatges
Ja n'hi ha prou
d'aquests bandarres,
que se'ls enduga el bon vent
de les manis indignades
Si cal sabrem
fer botifarres,
se'ls acabarà el pastís
i a la garjola, per lladres
dimecres, 18 de juliol del 2012
Teorema de Rajoy
Els intensos sis o set mesos de govern del Partit Popular a l'estat espanyol i a la major part de les autonomies ja han generat, si més no, una decisiva aportació al camp de la Física, el que hem decidit anomenar com a Teorema de Rajoy en honor del seu màxim responsable:
En unes condicions extremes de malaptesa política, de manca de sensibilitat ètica i social i de submissió als poders econòmics monopolístics i especuladors, una majoria absoluta pot cabre a dins un bunker.
dimarts, 17 de juliol del 2012
L'Alguer retrobat a l'exposició de l'AFAP
Des del diumenge i durant totes les festes estarà oberta al Casal Jaume I, la primera mostra fotogràfica que hem organitzat els membres de la recent creada Associació Fotogràfia & Audiovisual de Pedreguer.
Per tal de participar-hi vaig elegir, finalment, aquesta harmoniosa panoràmica de l'Alguer que vaig fer fa dos anys amb motiu del viatge del cinquantenari del viatege del retrobament. En aquell moment ja vaig penjar aquest post.
dilluns, 16 de juliol del 2012
De la lectura
(imatge: Balthus)
La lectura és una eina cap a la introspecció. Normalment és un acte d'acompanyament en plenitud fet en solitari. I és un plaer.
Jaume Cabré
diumenge, 15 de juliol del 2012
In Memoriam: Joan Pellicer: Les bondats d'un savi
El proppassat dia 10 de juliol era l'aniversari de Joan Pellicer, l'estimadíssim metge i etnobotànic estudiós i defensor de les terres de Diània, mort dissortament ara fa cinc anys.
He volgut recordar-lo, penjant el vídeo de la seva visita, ja fa alguns anys, al programa La sonata de la pecata minuta.
He volgut recordar-lo, penjant el vídeo de la seva visita, ja fa alguns anys, al programa La sonata de la pecata minuta.
Vull també recomanar el magnífic article que han penjat Maria Josep Escrivà i Salvador Bolufer al bloc de la Burrera Comprimida
dissabte, 14 de juliol del 2012
Pedreguer, el poble esclata en festes
Entre els tercets de delicada seda
Correrà el vi com els dies millors,
I ballaran els turmells que jo estime
Entre el timó de perdudes batalles.
Es cremarà, a les brases, l'espígol
I vetllaré, com guerrer permanent,
Les clares nits de guitarra a les cames,
Les clares nits a la porta de casa.
He de seguir al capçal del teu llit
Mirant el cos, com d'aigua, entre els llençols,
Amb un amor de genives i besos.
M'arraparan els coets de la fosca
Els pèls del pit, i encara seguiré,
Amant, amant, vetllant el cos, la nit.
Vicent Andrés Estellés: Llibre de Dénia.
divendres, 13 de juliol del 2012
Dones amb bicicleta
Segueixo el dolç ritme harmònic i atleta
el bell joc de cames, el fort cos tibat.
Lliures se m'esmunyen i el futur flameja,
deixen una estela com de vi vessat.
Lliures se m'esmunyen i el futur flameja,
deixen una estela com de vi vessat.
M'agraden les dones dalt la bicicleta,
ensenyes altives de civilitat.
dijous, 12 de juliol del 2012
Àlbum, 98: Pilar romànica
(amb el permís de Verdaguer)
gesmil d'estiu, crestall de la carena,
de l'avenir estel:
il·lumineu l'elegida sendera,
guieu-nos l'aleteig.
dimarts, 10 de juliol del 2012
Afinitats electives: Ken Ohara o el límit esborradís de la identitat
Ken Ohara (1946) és un fotògraf japonès resident als EE.UU. des del 1962. El seu reconeixement arrenca de la sèrie Un (1970) , on va reunir 500 primers plans de rostres anònims, en blanc i negre, d'una extrema diversitat que resulta, a la fí, inquietantment unificadora. Aquest interés pel rostre humà ha resultat la constant fonamental del seu treball artístic.
A mi m'han interessat particularment els retrats fets mitjançant llargues exposicions, de fins a una hora, amb la qual cosa en resulten uns rostres, i fins i tot uns cossos moguts, esborradíssos, en contrast amb tots el materials inerts que envolta el/la protagonista del retrat. Una esfumatura que cerca d'acostar-nos als límits del retrat, a l'ambigüitat darrera de les identitats.
.jpg)
La muntanya és en flames, entre Gata i Pedreguer.
(Foto feta per Konstan Marno, des del mirador de la Sella)
Aquesta vesprada hem arribat de l'escapada de cap de setmana per recollir el premi de Pilar, passar uns dies a Girona i assistir al lliurament del volum col·lectiu de les Històries veïnals a Barcelona. En acabant d'arranjar les coses hem decidit anar al portet de Xàbia a fer una passejada i prendre un gelat.
Quan hem eixit del poble hem vist una fumaguera inquietant que venia de l'altre costat de la muntanya de Pedreguer,si era foc, s'havia produït en l'hora justa perquè sigui complicadíssima la intervenció dels mitjans contra incendis.
En tornar, només una horeta després, tot el llom de la Solana de Gata-Muntanya de Pedreguer era un infern. Les flames s'estenen a cavall dels termes de Gata i Pedreguer. La nit serà llarga...
Acabarem amb l'ànima totalment negra! Com podrem treure'ns de sobre aquesta maledicció!
dilluns, 9 de juliol del 2012
De por i covardia
(imatge: Balthus)
Quan la por ja no és innocent, ja no és por, és covardia.
Joan Fuster
diumenge, 8 de juliol del 2012
Je me souviens...: (de quan se n'anaven a estiuar)
De l'olor d'estiu i dels carros
curulls de gent i d'andròmines,
camí de les casetes.
dissabte, 7 de juliol del 2012
dijous, 5 de juliol del 2012
El clam dels socarrats
EL CLAM DELS SOCARRATS (1935)
He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.
Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.
Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.
La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.
I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.
Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.
Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
Miquel Duran de València (1883-1947)
He vist en somnis revoltar-se un poble:
passen les turbes sota una bandera.
I els homes, forts enmig de la revolta,
entonen, exaltats, son cant de guerra.
Som els bons fills de la terra,
els hereus dels socarrats
que lluitaren i moriren
nostra pàtria defensant.
Les llopades famolenques
de Felip, el rei tirà,
envaïren nostra terra
cremant viles i ciutats,
robaren i assassinaren,
el dol i l’odi sembrant,
l’odi sant que avui reviu
en el cor dels valencians.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
Ni som fill bords, ni som mesells,
som i volem ser valencians;
odis i amors tenim al cor,
al pit coratge i força al braç.
La sang vessada als camps d’Almansa,
les cendres de Vila-real,
els crims de Quart, Alcoi i Dénia,
el setge horrible d’Alacant.
I nostra Xàtiva gloriosa
cremant per tots quatre costats,
perquè les flames la rendiren,
clamen venjança i llibertat.
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
No és Castella nostra pàtria,
que és el Regne valencià.
La llengua que ací parlem
no és, no, dels castellans.
Volem els homes molt lliures,
volem la pàtria ben gran,
volem en nostra bandera
les quatre barres de sang.
Volem que els fills de la terra
s’exalten al nostre clam.
Volem que València siga
la pàtria dels valencians!
Odi en el pit, odi en el cor,
odi en l’arma i en el braç.
Amor en la sang que vessa
i en el clam de llibertat.
Miquel Duran de València (1883-1947)
dimecres, 4 de juliol del 2012
Codolades, 4: L'escarni de l'"accident" del metro
(imatge: VLCiudad)
El metro prop de Jesús
xim pum, ole ole pum, meeec,
ha fet una tombarella
xim, pum
Ha fet una tombarella
xim pum, ole ele pum, meeec,
el metro prop de Jesús
Ha fet una tombarella
xim pum, ole ele pum, meeec,
el metro prop de Jesús
la culpa la té aquell gat
xim, pum, ole ele pum, meeec,
més que el sistema de frenat
Això no s'ho creu ningú
xim pum, ole ele pum, meeec,
però s'arxiva l'assumpt
Per molt que hi haja cabreig
xim pum, ole ele pum, meeec,
ací ni el gat dimiteix
S'ha vist una volta més
xim pum, ole ele pum, meeec,
que el poble no pinta res
xim, pum
que el poble no pinta res
que el poble no pinta res
xim pum, ole ele pum, meeec,
s'ha vist una volta més!
s'ha vist una volta més!
dimarts, 3 de juliol del 2012
dilluns, 2 de juliol del 2012
diumenge, 1 de juliol del 2012
Pobre País meu! Mireu com es dessagna.
(vista dels incendis del País Valencià via satèl·lit)
Ciutadans socarrats: ¿Fins quan tolerarem el mal govern i, a més, aguantarem les burles de gentola com aquesta?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)