Entre els tercets de delicada seda
Correrà el vi com els dies millors,
I ballaran els turmells que jo estime
Entre el timó de perdudes batalles.
Es cremarà, a les brases, l'espígol
I vetllaré, com guerrer permanent,
Les clares nits de guitarra a les cames,
Les clares nits a la porta de casa.
He de seguir al capçal del teu llit
Mirant el cos, com d'aigua, entre els llençols,
Amb un amor de genives i besos.
M'arraparan els coets de la fosca
Els pèls del pit, i encara seguiré,
Amant, amant, vetllant el cos, la nit.
Vicent Andrés Estellés: Llibre de Dénia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada